FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

  A partir dels anys 50 del segle XX comença a tenir pes un sociòleg, Talcott Parsons, que recull diverses línies conceptuals familiars amb el paradigma funcionalista, però afegint-hi algunes innovacions.  El seu principal focus d’influència va ser Weber, en concebre la sociologia com a ciència de l’acció social, pero va treure profit d'altres elements: De la psicologia social aprofita conceptes importants: rol, estatus, grup de referència, etc. Del funcionalisme, Parsons pren una idea fonamental: cada element de la realitat social només pots ser entès si és en relació amb o en funció d’un conjunt o sistema més ample. Aquesta idea ja ens parla d’una estructura, i el resultat esdevé una teoria estructuro-funcionalista de l’acció social. De la cibernètica pren el model operatiu del sistema autoregulat , que supera al model clàssic de l’ organisme viu , tot i que segueix els mateixos principis, i simplement afegeix un dinamisme intern que la sociologia clàssica no havia conside...

Gustav Klemm Antropólogo alemán de mediados del siglo XIX, afirma que l a cultura incluye las costumbres, la información, el artesanado, la vida privada y pública en tiempo de guerra y en tiempo de paz, la religión, la ciencia y el arte. Se manifiesta en la rama de un árbol deliberadamente tallada, en el frotamiento de dos pedazos de madera para obtener fuego, en la incineración del padre muerto, en la pintura decorativa del cuerpo, en la transmisión de la experiencia pasada a la nueva generación. Ruth Benedict Todos los hombres están marcados por la impronta ( pattern ) del grupo al que pertenecen, que determina su comportamiento. La cultura no es solamente una serie de elementos, sino también una manera de integrarlos. Es decir, cualquier objeto, como un hacha de guerra o una pluma de loro, no tiene valor si no tiene un sentido que le es aportado por el grupo cultural en que tal objeto se encuentra insertado. Margaret Me...

La societat és un sistema complex, en el qual les diferents parts encaixen produint equilibri i estabilitat social. Les nostres vides estan orientades segons la direcció de determinades estructures socials (pautes relativament estables de relacions socials): relacions familiars, professionals, educatives, etc., que són comportaments predecibles. Les estructures socials compleixen unes determinades funcions socials (com els òrgans en un cos). El paradigma estructural-funcionalista busca identificar dins la societat noves estructures i funcions, per explicar l'ordre i l'estabilitat. També s'aplica a la psicologia (gairebé tota la psicologia empirista és funcionalista). Des d'un punt de vista epistemològic , el funcionalisme està lligat al positivisme . La ciència és un sistema d’afirmacions sobre el món, lligades lògicament i construïdes a partir de l’observació. En sociologia això vol dir trobar proposicions generals sobre aspectes de la realitat social que es pug...

Sociòleg francès. Professor a Burdeos (1896) i La Sorbona (des de 1902).  Seguidor de l'orientació positivista en la sociologia, defensada abans per Comte, i oposat a fer de la investigació social una deducció a partir de lleis generals (com efectivament va fer Comte amb la seva teoria dels tres estadis històrics).   Per a Durkheim, la sociologia ha d'establir lleis o categories que puguin descriure amb cura les relacions socials, sempre fidels als fets. Des d'aquesta perspectiva, Durkheim proposa un funcionalisme semblant al de la biologia, però en un sentit específic per a les ciècies socials, segons el qual una explicació funcional ha de permetre relacionar diversos factors o sistemes (estructures), és a dir, permetre veure de quina manera les activitats, institucions, sistemes de creences, etc., presents en una societat, es relacionen amb aquesta societat com a conjunt. Els fets socials tenen significat en el nivell social, no en el nivell individual. Sota aque...

Antecedent o pioner de l'estructuralisme, des d'una perspectiva filosòfica anomenada pragmatisme (o utilitarisme), segons la qual, la veritat deriva de l'ús o la utilitat. Germà del novelista Henry James, era un tipus interessat per tot: filosofia, lingüística, ètica, ciència, fenòmens paranormals, etc. El seu interès per a psicologia (compartit amb altres disciplines i àmbits del pensament) data de 1872, quan va ocupar un lloc de professor de la fisiologia a Harvard, i va començar a ensenyar psicologia fisiològca, en comptes de ciència mental , en referència a la filosofia de la ment (o fins i tot a la teologia de la ment, que era el que es feia en les universitats americanes en aquell moment). De fet, James va ser pioner en la nova psicologia americana: “la primera conferència sobre psicologia a què vaig assistir la vaig donar jo”, va dir. James va fer passar la psicologia des de la reflexió pura al laboratori (1875, a Cambridge, Mass.), en el mateix estil que Wund...

Segons Piaget, “una estructura és un sistema de transformacions que comporten lleis en tant que sistema”, en oposició a les propietats dels seus elements constitutius, en tant que elements. Aquesta definició és tan genèrica que serveix per aplicar-se a diversos tipos d'estructures: ·         Materials ·         Lògiques ·         Físiques ·         Biològiques ·         Psicològiques ·         Socials ·         Lingüístiques  Tota estructura pot suportar canvis sense alterar-se el seu sistema intern. Pero les estructures no són objectes, realitats tangibles, sinó formes a través de les quals s'articulen les realitats. Una estructura és una entitat composta per elements analitzables que no poden ser considerats en sí mat...