ANAXÁGORAS Y LA ILUSTRACIÓN ATENIENSE
FRAGMENTO DEL LIBRO J. de Romilly, Los grandes sofistas en la Atenas de Pericles. Barcelona, Seix-Barral, 1997, cap. I.
Entradas
ARISTÒTIL, POTÈNCIA I ACTE
El bronze, encara que no s'hagi esculpit, té unes qualitats que li són pròpies, és a dir, allò que és en un moment determinat, la seva forma actual ( acte ), i a més tot allò que pot arribar a ser, totes les formes que pot adquirir ( potència ). En tot canvi hi ha quelcom que deixa de ser i quelcom que comença a ser, com ja Parmènides va formular. Aristòtil no discuteix aquesta idea, però no hi veu implícita cap contradicció, com si va fer Parmènides i també va admetre Plató. Només hi ha contradicció si contemplem el procés de forma absulota. Aquesta lògica és, però, rudimentària. Per a Aristòtil, la cosa és relativa: deixar de ser o començar a ser és un procés que es dóna en relació a quelcom que no canvia. El canvi és el procés pel qual una cosa feta d'una determinada matèria, amb uns atributs determinats, adquireix uns altres atributs dels quals la matèria estava privada, però que eren potencialment seus. El canvi és l'actualització de les potencialitats d'una...
PLURALISTES I ATOMISTES (ampliació)
La postura de Parmènides sobre com és la realitat ha deixat la qüestió en un carreró sense sortida: si admetem l'ésser com a permanència constant, no podem acceptar ni explicar el canvi que observem en el món, llevat que sigui una il·lusió dels sentits. El pluralisme vindrà a intentar resoldre aquesta situació, tot recuperant el problema típic dels jònics: de què està feta la natura i com es regeix ( stofa , arkhé ), però assumint el plantejament eleàtic, la concepció de l'ésser de Parmènides. Així, doncs, el problema del canvi torna a la taula, però subsidiari de l'ésser immutable de Parmènides. Com podem conciliar un ésser que no admet canvi amb una concepció de la natura que sí, que demana que el canvi no sigui un engany dels sentits? Com conciliar la perspectiva jònica amb la eleàtica? Com va tot això: Punt de partida: l'ésser com a esfera material immutable, contínua i limitada (Parmènides). Els pluralistes fragmenten l'ésser en trossos més pe...
TEXTOS
Serie de textos relativos al tema del paso del mito al logos, en los inicios de la filosofía occidental: Texto de Hesíodo Texto de Homero Texto de Aristóteles sobre Tales de Mileto Texto de Aristóteles relativo a las ideas cosmológicas de tres filósofos presocráticos Texto de Popper sobre el paso del mito al logos, relativo a Jenófanes y su crítica al antropomorfinsmo religioso Fuente: Popper, El mito del marco común . Barcelona, Paidós, 1997, cap. 2.