FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Aquí hay que considerar dos escritos de Aristóteles donde explica sus ideas sobre la monarquía: en la Ética a Nicómaco  y en la Política . En la Ética  (VIII, 10-11), define la monarquía como  aquel régimen en que "el rey mira mucho por el bien y provecho de sus súbditos", ignorando sus propios intereses. Es la mejor forma de gobierno para Aristóteles, quien la compara con la relación paternal, en el sentido en que el padre tiene un especial cuidado con los hijos, y goza de una especial dignidad sobre todos ellos. También compara al monarca con el pastor, en tanto que el rey tiene cuidado de sus vasallos "como tiene un pastor de su ganado." El vicio y la perdición de la monarquía es la tiranía. Es una forma de monarquía, pero en ella, el rey es tirano, es decir, "no mira más que sus propios intereses y provechos" . Necesita conservar su estado mediante el uso de su propio poder y fuerza, sin ocuparse de sus súbditos. En el equivalente paternal, la desvia...

En la política de Plató també hi ha una reflexió sobre la dinàmica dels règims polítics. És un esquema semblant a la realitat i el coneixement, és a dir, un procés de gradació, de degradació des de la perfecció fins a la corrupció, que té a veure amb el tipus d'ànima que governa la ciutat: CIUTAT IDEAL, governen els reis-filòsofs ARISTOCRÀCIA (governen els millors) TIMOCRÀCIA (thymus, governen els guerrers) OLIGARQUIA (governen els rics, plutocràcia) DEMOCRÀCIA (governen les classes populars, extrema llibertat) TIRANIA (govern d’un de sol, basat en la satisfacció dels seus propis desitjos, i extrem esclavatge, màxima degradació) No obstant, la tirania és el lloc adequat per fer el pas a la ciutat ideal, si eduquem un tirà en la filosofia podem revertir el procés i fer-lo filòsof-rei. Per això Plató va anar tres vegades a Sicília.