HISTORIA DE LA FILOSOFIA


CURS 2023-2024



Algunes coses importants abans de començar

LECTURES DEL CURS

CONSULTEU LA BIBLIOTECA DIGITAL https://www.textos.info/

  • Plató, La República, fragments corresponents a: llibre II 367e-376c; llibre IV 427c-445e; llibre VII 514a-520a i 532b-535a.
  • Descartes, Meditacions metafísiques, parts I, II, V i VI.
  • Locke, Segon tractat sobre el govern civil, fragments corresponents a: capítols I, II, III i VIII; i capítol XIX, seccions 211-229.
  • David Hume, Resum del Tractat, conegut també com l'Abstract.
  • Kant, fragments de la Fonamentació de la metafísica dels costums (formulació dels imperatius).
  • John Stuart Mill, L'utilitarisme, fragments corresponents a: secció 2, capítol 2 ("Què és l'utilitarisme"); secció 4, capítol 4 ("De quina mena de prova és susceptible el principi d'utilitat").
  • Nietzsche, F.: vegeu a l'apartat corresponent.



BIBLIOGRAFIA DIGITALITZADA

En la mesura que sigui possible proporcionarem una versió digital de totes aquestes lectures obligatòries, accessibles també des del moodle.

  • VV. AA., Atena. Lectures de Filosofia. Barcelona, RBA, 2020 o 2021. Conté les lectures abans esmentades (llevat els canvis d'aquest curs), en català, a més d'introduccions als autors i models d'exàmens de les PAU. Té un preu acceptable (uns 15 €).
  • Una recopilació dels textos en versió digital, en aquesta pàgina: filosolectivitat. Inclou informació complementària sobre cada autor. Hi ha una altra web on trobareu textos de filosofia digitalitzats: webdianoia, que conté textos actualitzats.
  • La biblioteca https://www.textos.info/ té gairebé totes les obres del programa.
  • Plató, La República (versió en pdf, numerada i comentada, en castellà), en aquest enllaç segur. Recull dels textos del programa de 2n de batxillerat.
  • Descartes, Discurso del método (enllaç). No és lectura obligatòria però sí complementària i molt convenient per entendre el pensament cartesià.
  • Descartes, Meditacions metafísiques, versió catalana comentada en aquest enllaç.
  • Locke, Assaig sobre l'enteniment huma (pdf dels textos previstos a les PAU, en català). Hi afegim una guia de lectura que por ser interessant, en aquest enllaç.
  • Locke, Segon tractat del govern civil. Es pot descarregar des d'aquesta pàgina: diversos textos i un de nou, actualitzat (pdf enllaç permanent).
  • Hume, Resum del Tractatpdf enllaç permanent.
  • Kant, Fonamentació, en aquest enllaç.
  • John Stuart Mill, Sobre la llibertat, pdf del fragment corresponent, en aquest enllaç.
  • John Stuart Mill, L'utilitarisme, pdf dels fragments corresponents, en aquest enllaç.
  • Nietzsche, F.: vegeu a l'apartat corresponent.



INFORMACIÓ PRELIMINAR

La prova PAU es realitzarà a partir d'aquests textos, de manera que el desenvolupament del curs girarà al voltant dels mateixos, a més dels continguts addicionals, necessaris per a la bona comprensió dels autors i les seves idees. Atès que no hi ha prou temps, cal que l'alumnat faci les lectures corresponents pel seu compte, per poder dedicar les sessions a les explicacions pertinents, tot i que el comentari dels textos obligatoris hi tindrà prioritat.

L'avaluació tindrà el mateix format que les proves PAU. En aquests enllaços trobareu un complet arxiu d'aquestes proves a Catalunya: models gencat i SELECAT.

CURSOS UNIVERSITARIS DE FRANC: COURSERA UAB


1. ELS PRE-SOCRÀTICS, ELS SOFISTES I SÒCRATES


Per facilitar els seguiment de les classes (recordem que cal prendre apunts), afegirem en aquesta secció materials addicionals per ampliar la informació sobre aquest tema.




2. PLATÓ

Biografia de Plató: apunts. Fragment important de la Carta VII.


Obres de Plató: classificació cronològica. Per què Plató va escriure diàlegs, segons Pierre Hadot.


Influències que rep


La teoria de les idees de Plató: introducció; una altra perspectiva, segons Popperel món de les ideescaracterístiques de les idees (inclou el tema de la participació), la unitat i la pluralitat (República 596a ss), i un quadre comparatiu.


El coneixement de les idees
Importància de les idees innates: la idea de semblança.
Relació ànima i coneixement amb textos
Text de la República relatiu al mite de la caverna (versión actual del esquema: caverna mediática).

  • Animació sobre la caverna: The Plato's Cave (1973)
  • Article d'Emilio Lledó sobre el mite platònic de la caverna, que ja és un clàssic, en pdf. I una imprescindible reflexió d'Arthur C. Danto.
  • Hi ha una versió del mite cavernari en Fedó 108d-111a i ss (fragment), on Plató compara la forma del Mediterrani amb una caverna.

Esquema del símil de la línia i text de la República

L'ànima i les seves parts, el mite del carro alat (versions de 2n d'ESO) i el mite dels metalls, la reencarnació, l'oblit i la reminiscència amb els textos corresponentsAntecedents en el orfisme.


Una actualització del mite del carro alat: pikachu.

El procés dialèctic com a camí de coneixement: ampliació i ensenyament de la dialèctica.


La teoria política de Plató. 
Ja havíem dit que la política és el principal problema de Plató, el que va afavorir que fes tres viatges a Siracusa, i que per assegurar un ordre polític just i estable el va fer desenvolupar les seves idees sobre la realitat i el coneixement:

L'ètica de Plató: ampliació.

La filosofia de Plató, explicada en vídeo, durant el confinament de 2020.

Un resum de la filosofia de Plató en aquest enllaç: Platón en 20 minutos
Un altre resum amb il·lustracions, en aquest enllaç: Platón en 30 minutos. 
Un mapa conceptual sobre la filosofia de Plató.
Una comparació entre Plató i Nietzsche.



3. HEL·LENISME, EPICUR I ARISTÒTIL
La Grècia Hel·lenística: mapa de les conquestes d'Alexandre el Gran. La geografia hel·lenística, entre Herodot i Ptolomeu: mapes comparatius.
Les escoles socràtiques: ampliació.

Les escoles hel·lenístiques: introducció.
Recull de textos dels estoics.

Epicur: resum.

Referències:

Aristòtil

Biografia
Quant a la biografia d'Aristòtil, cal llegir aquest article: Los años en Asos, de Juan Benet (El País, 17 de març de 1987). Després cal respondre les següents preguntes:
  • Quins elements contraposa Juan Benet a l'inici de l'article?
  • Per què Aristòtil va anar a Asos? Quan hi va arribar?
  • Què havien de fer Erastos i Corisco a Asos?
  • Per què va morir Hèrmies?
  • Quin paper jugà Demòstenes en aquest episodi?
  • Quines conclusions treu Aristòtil de tot això per a la seva idea de la política? 

Per obtenir més informació biogràfica sobre Aristòtil, podeu consultar aquests enllaços:



Obres d'Aristòtil: introduccióobres exotériques i el Corpus Aristotelicum. Què va passar amb les obres originals d'Aristòtil: enllaç.

La filosofia d'Aristòtil
Antecedents filosòfics
Teoria de la realitat: matèria i forma
Realitat i canvi: potència i acte
Definició de canvi i teoria dels oposats
Tipus de canvi
Teoria de les causes
Un món teleològic
Notes sobre la cosmologia geocèntrica derivada del model aristotèlic (homocentrisme): enllaç.
L'ésser humà

Un vídeo sobre Aristòtil.


4. DESCARTES

Context en què neix la filosofia cartesiana
El model geocèntric antic (Aristòtil): homocentrisme
El model geocèntric ptolemaic
Astronomia àrab: Azarquiel
Crisi del model cosmològic geocèntric (aristotèlic-ptolemaic): la Nova de 1572 (Tycho Brahe)
Sobre Copèrnic i l'heliocentrisme i Kepler
Sobre la figura de Galileu y el seu procés, i l'opinió de Descartes al seu Discurs del mètode.
Sobre Giordano Bruno
Diferència entre geocentrisme i heliocentrisme 

Antecendents culturals: antropocentrisme renaixentista

Biografia de Descartesresum biogràfic amb referències a les seves obres. Una carta de Descartes al seu amic Mersenne. L'anunci de la seva sortida cap a Suècia (abril de 1649). Els refugis de DescartesEl quadern secret de Descartes. Un vídeo de Ximo Brotons.

Obres



La filosofia cartesiana

Si vull conèixer amb certesa, aleshores he de dubtar fins al límit. Descartes viu el moment de l'escepticisme davant la ciència medieval i la cosmologia vigent. per això el seu problema filosòfic és el coneixement: com tenir un coneixement segur i cert del món i la realitat, malgrat la inseguretat metodològica que transmet la filosofia escolàstica? Aleshores cal canviar de  mètode.

Del dubte al cogito
El dubte metòdic (Meditacions I: fragments). Antecedent: Calderón de la Barca, La vida es sueño, al final de la Jornada segona, famós fragment.
La moral provisional d'un escèptic provisional (Discurs, Part III)
Per a un tractament crític del tema del dubte i la bogeria del geni maligne, vegeu aquest article meu: una disputa familiar. També, un antecedent en el Quixot de Cervantes, en aquest enllaç.

La formulació del cogito ergo sum (Meditacions II; també en el Discurs, Part IV). Antecedents del cogito (Aristòtil, Agustí). Una referència a Agustí. "Jo sóc, però allò que sóc ningú no ho sap ni ho vol saber" (John Clare, 1793-1864).

Fragment del troç de cera (Meditacions II)
Les idees (fragment de Meditacions III) i la seva classificació
Idees adventícies (Meditacions III)
Les idees innates (ampliació): la substància (Meditacions III)
Distinció entre qualitats primàries i secundàries
Les nocions de claredat i distinció (Discurs, Part II) com a criteri de veritat
Aplicació del principi d'individuació

La intuició com a font de coneixement. La prioritat de la intuició davant la deducció ja es veu en textos primerencs, com les Regles (1628). La intuició està vinculada directament amb les condicions de claredat i distinció que caracteritzen l'evidència racional, captada immediatament i no per una operació de l'intel·lecte. A més, el vincle de l'evidència racional amb les veritats matemàtiques condicionarà també la concepció cartesiana del coneixement natural, que anirà per la via racional, marginant la via empírica. És el que passa, per exemple, amb les consideracions cartesianes sobre el buit material, contrari a la seva idea de matèria com a extensió infinitament divisible (geometria), que no admet aquest buit.

Descartes i Déu
Argument cosmològic: Meditacions III
Argument de la causalitat o antropològic: Meditacions III
Argument ontològic: Meditacions V (amb referència a l'argument de Sant Anselm)
Els tres arguments al Discurs del mètode, Part IV
Altres arguments que Descartes no esmenta perquè no li ve de gust (són massa empiristes): les vies de Tomàs d'Aquino; o perquè no li convé: Epicur i l'existència del mal
Dos textos més: Anselm i Tomàs d'Aquino
Problemes dels arguments cartesians: 

Descartes i el món
Introducció
Déu, garantia de certesa (una crítica de Kolakowski)
La matèria com a res extensa (Meditacions V)
El dualisme cartesià i l'ànima (també al Discurs) i ampliació
El problema de les tres substàncies: Meditaciones metafísicas VI. Intents de solució: ocasionalisme de Malebranche, monisme panteista de Spinoza, monadisme de Leibniz, i idealisme subjectivista de Berkeley
Article sobre la metafísica cartesiana (1996)

Després de Descartes
Els hereus del cartesianisme i altres post-cartesians (Spinoza) contra descartes, a propòsit del problema ment-cos).

Abans i després de Descartes (y una revisió de les teories analítiques sobre el problema del cos i la ment, des d'un punt de vista materialista, i també analític, aquí). La proposta de Wittgenstein en les Investigacions filosòfiques.

Un glossari cartesià: diccionario de Descartes, a propósito de su centenario (1996)
Tot el que hi ha sobre Descartes en aquest blog

Recull de textos per a les PAU

Una introducció a Descartes: Descartes en una hora.

Un vídeo sobre Descartes: Filosofía aquí y ahora (programa argentino), i la pel·lícula de Rossellini dedicada a aquest filòsof.






5. JOHN LOCKE

Biografia: resum biogràfic i context històricAmpliació biogràfica.
Obres: relació cronològica.

Teoria del coneixement de Locke
Introducció: antecedents, la crítica a les idees innates de Descartes.
Idees simples i complexes. Com es formen, en resum.
Les qualitats dels objectesTextos relacionats.
Què existeix i què podem conèixer.

Les idees polítiques de Locke
Introducció. Ampliació de Salvador Giner.

El concepte d'estat natural. Ampliació amb text de Justus Hartnack i comentari. Un apunt sobre el tema del primitivisme com a aproximació a l'estat natural, i un cas d'organització del poder sense domini, en les formes d'algunes cultures primitives. Un fragment del Quixot on Cervantes apunta idees que s'avancen a Locke, en aquest enllaç.
Sobre la propietat privada: textos del llibre V del Segon tractat i ampliació. Comentari de Sabine.
Sobre l'estat de guerra, comparació amb l'absolutisme.
El pacte: introducció i ampliació.
La revocació del pacte i la rebel·lió: causes.

Per preparar l'examen: Locke en una tarda (apunts)



6. DAVID HUME i KANT

David Hume
Introducció
Sobre l'Abstract de Hume
Una mica d'història d'aquesta obra
La idea de substància
La relació entre impressions i idees: el criteri de la correspondència o còpia
Les idees abstractes
Les proposicions sobre el món: relacions d'idees i qüestions de fet
La idea de causalitat (i una nova referència al billar)
La regularitat natural i el problema de la inducció
La qüestió de la creença
La realitat d'un món extern
La crítica a la idea cartesiana del jo (cogito) com a identitat personalImplicacions morals.
Hume i l'argument ontològic
El problema de la llibertat


Immanuel Kant
Una introducció
El gir copernicà
Tipus de judicis
Espai, temps i causalitat
La unitat pura de la consciència
La il·lusió de la metafísica
Textos: secció I i ampliació
Textos: secció II, 12-41, la voluntat, tipus de judicis imperatius, la formulació de l'imperatiu categòricla felicitat com a imperatiu
Textos: secció II, 46-54la força de l'imperatiu

Complements: 
La filosofia kantiana en vídeo
Recull dels textos relacionats amb les PAU
Vocabulari kantià



7. NIETZSCHE

Per començar...
Biografia. La misogínia de Nietzsche. Nietzsche i la seva germana.
Obres: resum cronològic.
Nietzsche en la literatura: llibres amb sabor a Nietzsche.

LECTURES PROGRAMADES PER A LES PAU

  • SOBRE VERITAT I MENTIDA EN SENTIT EXTRAMORAL, només secció I.
  • MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL,  seccions 21, 56 i 260.
  • GENEALOGIA DE LA MORAL, part I, seccions 10 i 11; part II, secció 24; part III, seccions 11, 12 i 13.
  • AURORA, secció 132.
  • LA GAIA CIÈNCIA, seccions 125 i 341.
  • AIXÍ PARLÀ ZARATUSTRA, part I, pròleg 3; part II, secció 24.

  • OBRES DE NIETZSCHE EN VERSIÓ DIGITAL: https://www.textos.info/friedrich-nietzsche


    El pensament de Nietzsche
    Antecedents: ampliació sobre el context de la filosofia de NietzscheSchopenhauer, la crisi de la modernitat i l'escola de la sospita
    El marquès de Sade, un altre antecedent?
    Recull d'articles per a una discussió postmoderna sobre l'escola de la sospita.

    Introducció als elements conceptuals que cal considerar.

    La crítica de la cultura en El naixement de la tragèdia (1872). Text del primer capítolApol·lo i el vincle amb la filosofia. Introducció al concepte de jovialitat, i tractament de la qüestió del pessimisme i la jovialitat (pessimisme entre els grecs i la crítica a Sòcrates en El crepuscle dels ídols, 1888). Tot i que Nietzsche vincula el naixement de la tragèdia amb el culte a Dionisos, aquesta idea s'ha discutit recentment: article d'Antonio Alegre.

    La crítica del llenguatge en Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873). Un resum, un fragment, i el fragment final. La crítica a la filosofia tradicional en el Crepuscle.

    La introducció a la crítica de la moral: fragment 132 d'Aurora.

    La crítica de la moral en la Genealogiala transvaloració dels valors (un exemple de Guthrie). 
    La crítica a la moral en el Crepuscle dels ídolsGuthrie diu quelcom semblant.
    La crítica de la moral en la Genealogianobles i esclaus.
    La crítica de la moral a La gaia ciènciaDéu ha mort i l'etern retorn (i en un fragment del Caminant).

    La revolta del Superhome
    L'etern retorn, formulació en La gaia ciència, i segons Milan Kundera


    Complements Alguns vídeos sobre Nietzsche, i un altre: esquema

    Vídeo d'Alain de Botton, Nietzsche y el sufrimiento 

    Per preparar l'examen: Nietzsche en una tarda
    Una comparació entre Plató i Nietzsche



    8. STUART MILL

    Biografia i obres 

    Antecedents i ampliació
    Sobre la llibertat i ampliació

    L'utilitarisme










    ___________________________________________________



















    Comentarios

    ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

    LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

    DESCARTES Y LA DUDA (actualización)

    DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS

    CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

    EL CRITERIO DE VERDAD EN DESCARTES