FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Psicòleg interessat en el tema de la motivació i la personalitat. Per a ell, els éssers humans tenen una sèrie de necessitats que cal satisfer en una escala d'exigència fins a arribar a l'autorealització de la persona (una mena de realització del seus potencials o capacitats personals, en un sentit que Aristòtil acceptaria). En aquest sentit, Maslow estableix una piràmide, una organització jeràrquica dels motius humans (el que ens mou a actuar), on l'autorealització ocupa el punt més alt. Les quatre necessitats inferiors són aquelles que exigeixen una satisfacció primària, satisfan una mena de necessitats de carència , que condiciona les següents: no em preocupa la meva autoestima si em persegueix un lleó, però arriscaré la meva seguretat per buscar menjar. La necessitat superior és anomenada de creixement . Segons Maslow, només un 1% de la població satisfà la necessitat de l'autorrealització, la resta dels humans es troben en algun punt més baix de la p...

Judicis apofàntics o atributius : en general, aquells que afirmen o neguen una cosa, de forma que podem dir que són vertaders o falsos. Són apofàntiques, doncs, les proposicions declaratives, segons la forma "S és P", en la qual es relaciona una substància amb un accident determinat. Aquesta forma, anomenada logos apofàntic , és la base del pensament lògic, de la qual se'n deriven altres formes lògiques més complexex, fins arribar a la lògica de classes. Judicis apodíctics : aquells que expressen una necessitat de forma incondicionada i concloent, davant la qual no hi ha rèplica possible. Segons Aristòtil, apodíctic és el silogisme les premisses del qual són vertaderes i, per tant, també la seva conclusió. De fet, podríem parlar de la impossibilitat que el seu judici contrari fos cert. Per exemple, "és necessari que S sigui P" o "és impossible que S no sigui P". Els identifica amb els principis de la matemàtica i la geometria, en tant que ...