FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

LA ESTRUCTURA SOCIAL ES UN CONCEPTO, NO UNA REALIDAD OBSERVABLE  

Classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, de professió, etc, tenen un esperit d'exclusió respecte a les altres classes de la societat. Són seccions tancades de població (Giner, pág. 126).  Les castes es caracteritzen per: Desenvolupar jerarquies endogàmiques: no es pot accedir-hi des de fora, sinó de forma hereditària. Desenvolupar vincles ocupacionals o de divisió del treball. Desenvolupar vincles amb les creences religioses, que sancionen aquestes separacions. Actualment tenim el cas de l'Índia, el supremacisme blanc a sudàfrica, etc. Les castes admeten subcastes, de vegades molt nombroses. La idea de casta va acompanyada de la idea de pol·lució/purificació, en relació amb el contacte amb membres d'una casta inferior.

Fins i tot en les societats més simples existeix la diversitat, com a mínim hi ha joves i grans, homes i dones. Es tracta de diferències biològiques que poden generar formes elementals de desigualtat. La diversitat sovint implica desigualtat, pot apreciar-se en la disposició per obtenir aliments dels més joves, o la saviesa dels grans, o la capacitat de portar criatures al món   de les dones. En les societats més primitives no sembla que la desigualtat estigués estructurada i diferents persones podien destacar en diferents aspectes. Però l'evolució històrica vers l'agricultura i la propietat varen afavorir la conjunció de la diversitat amb la desigualtat social. Per tal de descriure la desigualtat els sociòlegs utilitzen el concepte d' estratificació social , que es pot aplicar a les societats que sorgeixen de la revolució urbana en un context econòmic que permet l'acumulació de riquesa i la divisió social del treball, fins les societats actuals. L'estratificac...

Són elements de l'estructura social amb la funció d'imposar pautes de conducta (rols), normes, regles i restriccions, que són recurrents i estables, als membres que hi pertanyin. Exemples: Escola Presó Tribunals Família Matrimoni Institució sanitària Església Exèrcit Policia Empresa Funcionariat Professorat Les institucions socials tenen un caràcter material i a la vegada simbòlic. Una institució no és una persona ni un grup, ni l'edifici on funcionen aquestes persones, ni les màquines que fan servir, però tot això serveix per aconseguir les seves funcions, és a dir, establir unes pautes de conducta per als seus membres. Característiques generals Les institucions són exteriors als subjectes, i es mantenen amb independència dels subjectes particulars al llarg del temps. Són objectives, són coses reals que ens determinen, que estan en el món. Son coactives: ens determinen, ens obligu...

Tota persona ocupa un estatus social determinat, que comporta el seguiment d'un rol o paper, és a dir, el conjunt de pautes, conductes o formes de comportament associades a cada estatus, conductes que s'esperen de la persona d'acord amb el seu estatus. El rol és social, en tant que té un seguiment col·lectiu, compartit per tots els qui l'han d'exercir, i per tots aquells que interactuen amb aquesta persona que posseeix l'estatus corresponent. Un pacient ja compta amb determinades conductes del seu metge, ja se les espera. Per això els rols es poden estudiar científicament, perquè presenten certa uniformitat i una expectativa compartida per tots els membres de la societat. Aquestes formes de fer, de jugar el paper social, es poden manifestar de diverses formes: Accions Actituds visibles Deures (normes, regles de funcionament) Privilegis, drets (latents o manifestos) Aquests continguts es posen en marxa sempre en relació amb els alt...

Atès que la societat és una estructura ordenada i no un simple conglomerat fruit de l'atzar, l'estatus és el lloc de tota persona ocupa en aquesta estructura, i que es manifesta en la seva interacció amb els altres membres de la societat o el grup. De fet, cada cultura, subcultura, grup o subgrup, genera un estatus intern. Això vol dir que una persona pot tenir diversos estatus a la vegada, però entre els diversos estatus hi haurà una jerarquia valorativa (segons perspectives objectives i subjectives): un director d'empresa té un estatus elevat de caràcter objectiu, però aquesta persona potser s'estima més el seu estatus com a gran jugador de golf en el club de directius del qual és membre fundador. En tot cas cal parlar de l' estatus principal , el més alt de la jerarquia i que situa a la persona en l'estructura social, lloc que dependrà del tipus de societat concreta. D'altra banda, l'estatus és bidireccional: La persona ocupa un lloc ...

Estructura social: és la forma en què estan disposades les diferents parts d'una societat, a la manera d'un edifici, que té uns determinats elements (parets, terra, sostre, etc.) i estan ordenats d'una forma particular diferent d'altres edificis, per la qual cosa té un aspecte singular. Elements que compten en l'estructura d'una societat: en general, territori, població, estatus, rol, grups, institucions, classes socials, comunitats, organitzacions i normes socials. Tots aquests elements es combinen d'una determinada forma en una societat concreta. La forma en què es doni aquesta combinació ens diu molt de com és una societat. Aquests elements depenen els uns dels altres, però es poden relacionar de dormes diverses, segons cada societat, tot i que no responen a l'atzar. Segons A. Giddens, “les societats humanes s'han d'entendre com a edificis que s'estan reconstruint a cada moment amb els matei...