EL CONCEPTE D'ESTATUS


Atès que la societat és una estructura ordenada i no un simple conglomerat fruit de l'atzar, l'estatus és el lloc de tota persona ocupa en aquesta estructura, i que es manifesta en la seva interacció amb els altres membres de la societat o el grup.
De fet, cada cultura, subcultura, grup o subgrup, genera un estatus intern. Això vol dir que una persona pot tenir diversos estatus a la vegada, però entre els diversos estatus hi haurà una jerarquia valorativa (segons perspectives objectives i subjectives): un director d'empresa té un estatus elevat de caràcter objectiu, però aquesta persona potser s'estima més el seu estatus com a gran jugador de golf en el club de directius del qual és membre fundador.
En tot cas cal parlar de l'estatus principal, el més alt de la jerarquia i que situa a la persona en l'estructura social, lloc que dependrà del tipus de societat concreta.
D'altra banda, l'estatus és bidireccional:
  • La persona ocupa un lloc determinat i obté l'estatus corresponent.
  • Aquest lloc li és reconegut pels altres membres de la societat o el grup, li cal aquest reconeixement.
Hem de considerar també els diferents tipus d'estatus:
  • Adscrits: no són escollits en primera instància: sexe, edat, classe social de naixement, ser fill de, ser germà de, etc.
  • Transferits: aquells que són heretats d'un altre, com ara el tro d'un reialme o la direcció d'una empresa familiar.
  • Adquirits: aquells que s'aconsegueixen per la voluntat i els mitjans d'una persona (esforç, sort), en relació a activitats econòmiques, polítiques o religioses, principalment. Exemples: ser pare, se marit o ser muller, ser professora... ser escombraire, s'escull voluntàriament?



Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

KANT Y LA MENTIRA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)