KANT: L'IMPERATIU CATEGÒRIC


L'imperatiu categòric és una llei pràctica, una llei de la voluntat que manifesta la necessitat de l'acció per si sola, com a mandat incondicionat. No podem donar exemples, sinó la fórmula de l'imperatiu, la forma en què es pot aplicar per construir les proposicions o judicis concrets d'aquest tipus, segons cada situació.
L'imperatiu és únic:
Obra només segons la màxima tal que puguis voler que sigui llei universal.
O bé:
Obra com si la màxima de la teva acció s'hagués de tornar, per la teva voluntat, llei universal de la natura.
Aquestes formulacions es troben en la Fonamentació de la metafísica dels costums (secció II). Kant no diu com s'ha d'obrar per fer el bé, no escriu un seguit de normes ni consells, ni parla de finalitats. Només formula una manera de saber què he de fer quan hagi de decidir com obrar, i considera que el valor moral de les meves accions dependrà del fet que jo apliqui aquest imperatiu sense altres intencionalitats o condicionaments. D'això, se'n diu formalisme ètic.



Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

KANT Y LA MENTIRA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)