KANT: L'IMPERATIU CATEGÒRIC
L'imperatiu categòric
és una llei pràctica, una llei de la voluntat que manifesta la
necessitat de l'acció per si sola, com a mandat incondicionat. No
podem donar exemples, sinó la fórmula de l'imperatiu, la forma en
què es pot aplicar per construir les proposicions o judicis concrets
d'aquest tipus, segons cada situació.
L'imperatiu és únic:
Obra només segons
la màxima tal que puguis voler que sigui llei universal.
O
bé:
Obra com si la
màxima de la teva acció s'hagués de tornar, per la teva voluntat,
llei universal de la natura.
Aquestes formulacions
es troben en la Fonamentació
de la metafísica dels costums
(secció II). Kant no diu com s'ha d'obrar per fer el bé, no escriu
un seguit de normes ni consells, ni parla de finalitats. Només
formula una manera de saber què he de fer quan hagi de decidir com
obrar, i considera que el valor moral de les meves accions dependrà
del fet que jo apliqui aquest imperatiu sense altres intencionalitats
o condicionaments. D'això, se'n diu formalisme
ètic.
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.