FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Decía Bertrand Russell que "la medicina avanza tan rápido en en veinte años no quedarán personas sanas". Lo mismo ocurre con la detección y clasificación de la diversidad en el aula. La identificación y posterior aplicación de medidas sobre el alumnado que presenta estas diversas condiciones puede ser muy positiva para generar entornos inclusivos en el aula. Pero desde un punto de vista más crítico, desde la mirada de Nietzsche o de Foucault, no puede dejar de levantar sospechas tanto interés en clasificar (ordenar, controlar, vigilar) a las personas, a riesgo de que la taxonomía cobre más realidad que las personas mismas.

Fins i tot en les societats més simples existeix la diversitat, com a mínim hi ha joves i grans, homes i dones. Es tracta de diferències biològiques que poden generar formes elementals de desigualtat. La diversitat sovint implica desigualtat, pot apreciar-se en la disposició per obtenir aliments dels més joves, o la saviesa dels grans, o la capacitat de portar criatures al món   de les dones. En les societats més primitives no sembla que la desigualtat estigués estructurada i diferents persones podien destacar en diferents aspectes. Però l'evolució històrica vers l'agricultura i la propietat varen afavorir la conjunció de la diversitat amb la desigualtat social. Per tal de descriure la desigualtat els sociòlegs utilitzen el concepte d' estratificació social , que es pot aplicar a les societats que sorgeixen de la revolució urbana en un context econòmic que permet l'acumulació de riquesa i la divisió social del treball, fins les societats actuals. L'estratificac...

Kant es refereix a la relació entre subjecte i objecte, és a dir, també, la relació entre experiència i realitat. Els objectes són components dels coneixement. Fora del coneixement no hi ha res que es correspongui amb un objecte. No hi ha objectes independents de la facultat de la representació, a partir de la qual construïm tot coneixement, però no podem constatar cap realitat. Quin és el problema que se'n deriva, d'això? Descartes ja ho va constatar: sospito que les representacions venen de fora de mi, perquè jo no les controlo i, a més, tenen un cert ordre, una regularitat. Per això sembla que hi hagi una realitat exterior, que es manifesta a través dels meus sentits. Kant no accepta aquesta conclusió, una idea de realitat en si oposada al subjecte. Per a Kant, aquesta regularitat no és la manifestació de una realitat externa i independent, sinó que forma part del coneixement, és la manifestació de la forma humana de estructurar el coneixement, una exigència que ve ...

Els Onacirema La creença fonamental que forma la base de tot el sistema sembla ser que el cos humà es lleig i que la seva tendència natural és cap a la debilitat i la malaltia. Empresonat en aquest cos, l única esperança de l'home és poder apartar-se d'aquestes característiques mitjançant l'ús de poderoses influències del ritual i la cerimònia. Cada llar té un o més altars dedicats a aquesta finalitat... El lloc central de l'altar l'ocupa una caixa o bagul construït a la paret. En aquest bagul es guarden nombrosos amulets i pocions màgiques sense els quals cap nadiu creu poder sobreviure. Aquestes preparacions les elaboren diferents especialistes. Els més poderosos són els curanders, l'assistència dels quals cal recompensar amb múltiples regals. Tanmateix els curanderos no proporcionen pocions curatives als seus clients, sinó que decideixen sobre els ingredients i després els escriuen en una llengua antiga i secreta. Aquesta escriptura la comprenen únicamen...

LUCES Y SOMBRAS EN EL ESCENARIO DE LA GLOBALIZACIÓN Josep Pradas   (Seminari de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona) Entre el 26 y el 29 de julio de 2004 se llevó a cabo en el Forum de Barcelona un diálogo sobre el tema de la globalización, orientado especialmente a interpretar los conflictos que la globalización genera entre la diversidad y la identidad culturales. Estuvo dirigido por Manuel Castells [1] y se presentó bajo el título genérico “Globalización, identidad y diversidad”.            En este artículo vamos a considerar, por un lado, los elementos conceptuales que aparecieron en la discusión de estos temas y, por otro, la adecuación de esos conceptos y de la discusión misma en vistas a la comprensión del fenómeno de la globalización y los conflictos culturales que éste genera.   El texto completo puede leerse en su formato original en este enlace: http://www.raco.cat/index.php/Astrolabi...