FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Pretenen poder tractar matemàticament els diversos fenòmens socials observats, trobar les seves causes i fer generalitzacions a partir de les relacions i correlacions observades en les diferents formes de tractar les dades, segons criteris estadístics (enquestes). La interpretació dels estudis de camp i altres mètodes qualitatius presenta normalment problemes de generalització. ¿Com podem estar segurs que el que succeeix en un determinat context es pot aplicar a altres situacions ? L’enquesta no té aquest problema, consisteix a recollir informació per mitjà de qüestionaris que s'envien per correu o es passen directament a un grup de persones seleccionat, o es poden fer per telèfon. Així com el treball de camp és més apropiat per a estudis en profunditat, les enquestes proporcionen una informació menys detallada, però que, amb un marge de confiança, s’aplica a un àrea extensa. Les enquestes s’utilitzen molt pels avantatges que ofereixen, el...

Científic anglès, introdueix un nou enfocament adreçat a resoldre els problemes derivats dels canvis en la societat industrial: escolarització generalitzada, exercits molt grans, empreses que han d'escollir treballadors, etc. Aquesta demanda va provocar un gir en la psicologia americana, que es va centrar aleshores en les diferències individuals, en la mesura de les capacitats humanes, etc. Els estudis de Galton van ajudar a fer aquest canvi d'orientació. En aquest punt trobem la figura de Francis Galton, un científic polifacètic, interessat en diferents temes com ara la meteologia (va descriure els anticiclons, va fer servir les isobares en els mapes del temps), la identificació a través de les empremtes dactilars, la pèrdua de capacitat auditiva amb l'edat, etc. Galton va estudiar la manera de mesurar les capacitats humanes (psicometria), introduïnt el concepte estadístic de correlació , és a dir, una forma de determinar matemàticament la relació entre due...

Marie Jean Antoine Nicolas de Caritat,  marqués de Condorcet Condorcet, por Greuze Matemático, hombre de ciencia con intereses filosóficos. Desarrolló trabajos de cálculo integral, estadística y probabilidad, con aplicaciones en política (cálculos de escrutinio, etc.). Implicado con los girondinos, se le encomendó la reforma educativa y penal. Fue perseguido por los jacobinos, tras huir de París. Nace el 17 de septiembre de 1743, en el seno de una familia aristocrática oroginaria de Condorcet (Dauphiné). Su madre le viste y le educa como a una niña hasta que cumple 9 años. Después es educado por un preceptor jesuita, luego en un colegio jesuita en Reims, y después, a los 15 años, ingresa en el colegio de Navarra de París, también religioso. 1759             Conoce a D’Alembert. Tiene 16 años y ya destaca en matemáticas, así que D’Alembert lo adopta como alumno. Rechaza la carrera militar, p...