FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

RELACIÓN CRONOLÓGICA 1889            Ensayo sobre los datos inmediatos de la conciencia 1889            La idea de lugar según Aristóteles 1896            Materia y memoria 1900            La risa 1907            La evolución creadora 1919            La energía espiritual 1922            Duración y simultaneidad 1932            Las dos fuentes de la moral y la religión 1934            El pensamiento y el movimiento 1946            La mente creativa (póstuma)  

L'evidència és un tipus de veritat que es dóna quan es satisfan aquestes condicions en una proposició: No es pot demostrar. No pot ser negada sense caure en contradicció o falsedat; no pot ser d'una altra manera, és una veritat necessària. La seva veritat es veu (evidència, veure de forma intel·lectiva) immediatament, per intuïció. Podem parlar de du es formes d'evidència: Evidència racional: es produeix quan dos elements o idees apareixen lligades en el pensament i no poden pensar-se separadament, ni negar-se sense caure en contradicció (l'anomenat principi de no contradiccó, que no equival al principi d'individuació o de forma semblant a la navalla d'Ockham..., però aquestes no aporten certesa de necessitat, sinó només sospita de la seva contingència). També s'anomenen veritats de raó . Parlem d'axiomes matemàtics, de definicións essencials (són autoreferencials, amb la forma a és b , subjecte i atribut en un enunciat copulatiu, que generalment pode...

L'espai és una categoria transcendental de la intuïció: possibilita l'experiència, però no forma part de l'experiència, sinó que és un ingredient que posem nosaltres per percebre el món. Nosaltres situem els objectes en unes coordenades (espai, temps) creades per nosaltres. L'espai és una representació, però no forma part de l'experiència, sinó que és a priori , abans que l'experiència, és l'escenari de l'experiència, de les representacions dels sentits, condició de possibilitat dels fenòmens. En aquest sentit sembla una idea innata cartesiana, però només en tant que marc de coordenades matemàtiques. No podem representar-nos l'absència d'espai, però sí l'absència d'objectes en l'espai. L'espai no és un concepte racional, que es pugui definir racionalment, sinó que és una intuïció pura, una: Unitat Indivisible Infinita Continent d'una infinitud de representacions possibles El temps és també una ...

Los argumentos que demuestran la existencia de Dios son razonamientos de carácter deductivo: desde la definición de Dios, como el ser más perfecto que pueda pensar, se concluye su existencia por tres diferentes vías alternativas a las vías más empiricistas de Tomás de Aquino. Para demostrar, sin embargo, la validez de los diferentes argumentos que Descartes presenta, hay una limitación: todavía está la amenaza del genio maligno , que podría engañarle y hacerle pensar que acierta cuando en realidad se equivoca al razonar. Esta es una de las objeciones de Mersenne sobre los argumentos cartesianos en pro de la existencia de Dios. ¿Si no podemos estar seguros de nada antes de conocer que Dios existe, qué seguridad hay en nuestro conocimiento de que Dios existe?, alega en las Segundas Objeciones, acusando a Descartes de introducir la circularidad en sus pruebas. ¿Cómo responde Descartes? Considera que sus argumentos no son realmente demostraciones deductivas, sino que tienen m...