FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

 

 

 

SÈRIE DE VÍDEOS DEDICATS A STUART MILL,  SEGUINT AMB EL CONFINAMENT PEL CORONAVIRUS INTRODUCCIÓ POLÍTICA: LA LLIBERTAT ÈTICA: UTILITARISME (1) ÈTICA: UTILITARISME (y 2)

En el capítulo 4 de su libro Sobre la libertad , Stuart Mill considera los límites del poder político sobre la libertad del individuo. Es un tema problemático: se trata de delimitar dos ámbitos que inevitablemente se cruzan, el de la libertad individual y el del necesario orden social. En este sentido se entiende que la sociedad sea el resultado de un pacto: La sociedad nos protege.   A cambio, los individuos son libres pero se comprometen a respetar unos límites a sus libertad, una “cierta línea de conducta hacia los demás”, que consiste en: o    No entrometerse en los asuntos privados de los demás. o    Hacerse cargo de los deberes que cada cual adquiere para mantener la sociedad, de forma equitativa. o    Asumir que la sociedad puede imponer tales deberes a quien no los quiera aceptar, sea legalmente o por la vía de la opinión pública. No obstante, Stuart Mill desaprueba que la opinión púbica tenga demasiado peso en la consideración ...

Empirismo y utilitarismo Son éstas las principales tradiciones filosóficas que Stuart Mill recoge. David Hume Tienen en común su actitud antimetafísica y antiespeculativa, así como una actitud pragmatista en temas morales. No admiten conceptos morales esencialistas (un bien superior, por ejemplo), ni normas morales indiscutibles. El único criterio moral es para ellos la utilidad.   James Mill (1773-1836) Es su padre. Formado en la Universidad de Edimburgo. Escritor, periodista y editor de revistas culturales, así como historiador (escribe una Historia de la India en 1817, muy exitosa y crítica con la administración colonial inglesa). Amigo de Jeremy Bentham, uno de los principales formuladores del utilitarismo; juntos son los principales representantes del radicalismo filosófico ; también amigo del economista David Ricardo. James Mill, a partir de Hume, es el iniciador del asociacionismo y la psicología de los fenómenos mentales : la actividad psíquica sólo se p...

El punt de partida de Stuart Mill és el principi d’utilitat : La bondat d’una acció està en relació amb la felicitat que procura, i a més amb la quantitat de persones que es poden veure afectades per aquesta acció. La felicitat no és un concepte abstracte, sinó quelcom concret: plaer, benestar, sentir-se bé un mateix; és un concepte vinculat a l’egoisme. La felicitat és un fi en si mateix, i la prova és que és desitjat com a tal. La felicitat com a fi és compatible amb altres fins morals, com la virtut, que no és negada pels utilitarismes, només posada en segon pla moral. Els fets i els conceptes morals han de ser avaluables en funció de les seves conseqüències, que han de poder ser també avaluables, mesurables i observables (això és positivisme, en el mateix sentit que Comte el va aplicar a la sociologia i el conductisme l’aplicà a la psicologia). L’ésser humà busca la major felicitat possible, el major grau de plaer. C...

Sobre la llibertat , el principal llibre de filosofia política de Stuart Mill, tracta dels límits de l’acció humana i els límits del poder polític sobre els individus. Per a Stuart Mill, el problema consisteix a delimitar aquests dos àmbits que es creuen, el de la llibertat individual i el de l’ordre social, que demana límits a la llibertat individual per fer possible la convivència (cap. 4, que és lectura obligatòria). Com podem veure, es tracta d’un plantejament no gaire distant del que hem trobat en Locke, només que en un context més proper a les lluites socials característiques del segle XIX, que Locke no va viure en el seu segle. Per a Stuart Mill hi ha uns principis que són punt de partida per a la seva reflexió: Defensa de la llibertat individual. La llibertat no és un concepte abstracte, sinó concret: es tracta de poder fer coses, poder actuar en la mesura que no hi trobem impediments a la nostra voluntat (el que Isaiah Berlin anomenarà llibertat negativa...

Empirisme, radicalisme i utilitarisme són les tradicions intel·lectuals que Stuart Mill recull: El contractualisme polític anglès, des de Hobbes a Locke. L’escepticisme empirista de Hume (1711-1776), que desenvolupa una actitud antimetafísica i antiespeculativa basada en l’experiència com a límit del coneixement. En ètica, Hume és un pragmatista de les emocions (no s’admeten conceptes morals essencialistes, com ara un bé superior, sinó que cada subjecte desenvoluparà una vida emocional concreta que el conduirà a determinades actituds ètiques, i només hi ha un criteri moral compatible amb aquest egoisme: la utilitat. Jeremy Bentham (1748-1832), filòsof utilitarista i fundador del radicalisme polític: llibertat de premsa, reformisme polític i jurídic davant l’autoritarisme monàrquic del primer terç del segle XIX. Exposa els principis de l’utilitarisme moral: el principi de l’interès i l’egoisme, el principi de la felicitat (pl...

John Stuart Mill (1806-1873) Fill del filòsof, historiador i economista, fundador de l’utilitarisme, James Mill, va ser educat sota els rigorosos principis de la filosofia utilitarista, que remet en primera instància a Jeremy Bentham. Potser a causa del rigor rebut, Stuart Mill va voler donar a l’utilitarisme un to més humanista. En 1823 va passar l’examen per entrar a la India House, de la que va arribar a ser cap en 1856. Ve escriure per a diverses publicacions angleses, de les quals destaca la London Review . Un recull d’aquests escrits periodístics va ser publicat sota el títol de Dissertations and Discussions , en 1859. Reflecteixen l’afinitat de Stuart Mill vers la filosofia radical. En 1851 es va casar amb Harriet Hardy, amb qui compartia interessos intel·lectuals. Va ser diputat al Parlament durant un temps, i en 1867 va ser escollit rector  de la Universitat de St. Andrews (Escòcia), però l’any següent va renunciar per viatjar a França, on es va instal·lar defi...

Enlace a una edición digital del libro: John Stuart Mill, El utilitarismo (1863) Inicio de edición digital de El utilitarismo, de John Stuart Mill En la prueba de Selectividad entran las secciones II y IV de este texto. Es posible encontrar más obras de Mill en versión digital en esta biblioteca virtual de la Liberty Fund Inc., en inglés. Pulsa en el enlace. Biblioteca virtual de la Liberty Fund Inc.