FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

 

Al 1879, Wilhelm Wundt (1832-1920) funda el primer laboratori de psicologia experimental, a la Universitat de Leipzig, segons el model de les ciències naturals de l'època. Wundt és fisiòleg, estudia els procesos biològics de l'organisme. Ha treballat amb el fisiòleg Helmholtz, amb qui va aprendre tècniques de treball en laboratori sobre sensació i percepció. La seva carrera universitària, condicionada per aspiracions acadèmiques fallides, el porta a dedicar-se a l'experimentació sobre les reaccions del cos humà davant determinats estímuls, que intenta mesurar amb màquines dissenyades a propòsit. I l'associacionisme britànic li resulta molt adient. Vol fer una ciència exacta, una psicofísica , basada en l' experiència immediata mesurable, allò que el subjecte rep directament del món exterior sense una elaboració mental, i que podem observar i quantificar: temps de reacció a estímuls sonors, visuals, tàctils, etc. De manera que només pot atendre a fenòmens consci...

Fins al segle XIX no es pot parlar d'un desenvolupamet científic en la psicologia, tenint present el punt de partida dels associacionistes britànics. Aquests estudis estaven condicionats per les limitacions dels seus resultats a la suposada relació de causa-efecte entre estímuls i respostes, és a dir, que es dedicaven a mesurar temps i intensitats de reaccions en les persones observades, sota control de màquines. Aquestes investigacions responen al que es coneix com a model caixa negra . A meitat del segle XIX trobem els estudis de l'anatomista alemany Ernst Weber (1795-1878), que els dedica a la relació entre intensitat i estímul en la percepció, la fisiologia dels òrgans sensorials. Va estabir el concepte d' umbral , és a dir, el punt a partir del qual podem advertir els estímuls externs o podem distingir entre estímuls semblants: per exemple, la distància mínima que cal per distingir entre dos punts de pressió sobre la pell, o la diferència entre dos pesos molt sembl...

Hem d’entendre que la ment humana no rep les dades dels sentits de forma passiva, com si fos un simple magatzem, sinó que té la capacitat de classificar-les. En el capítol 8 del llibre II de l’ Assaig , Locke fa una reflexió sobre què hi ha al món i com ho percebem, i estableix una mena de classificació de les idees: Idees són tot allò que la ment percep en el seu interior, fruit dels sentits o del pensament. Idees de sensació o simples, fruit de les sensacions o sentits, sigui quina sigui la seva causa externa. Per exemple, la blancor o amargor, idees que es presenten a la nostra ment de forma immediata i sota una única forma (clara i distinta, que diria Descartes). Els cossos produeixen idees en la ment per un impuls, un cert moviment que va dels cossos als nostres sentits, i als nervis, fins arribar al cervell, que és la seu de les sensacions, que ens donen una idea de l’objecte percebut (capítol 8 del llibre II de l’ Assaig )....