FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Charles Bonnet (1720-1793), naturalista ginebrí que va descobrir la partenogènesi (reproducció sense fertilització) i va avançar una teoria de l'evolució basada en les catàstrofes naturals.  En 1742 va descobrir que les papallones respiren a través de pors ( stigmata ). Va a començar a perdre la vista i aleshores va orientar la seva activitat vers la reflexió especulativa sobre els procesos naturals. Per exemple, en 1762 va publicar les seves Considérations sur les corps organisés , on defensa que cada organisme conté en si mateix una sèrie infinita de formes biològiques preexistents (recordem Empèdocles i les seves homeomeries )   Més tard, en 1769 va publicar la Palingénésie philosophique , on defensa la seva teoria evolucionista: davant l'evidència de restes fòssils d'espècies animals diferents de les actuals, va pensar que en èpoques passades va haver alguna catàstrofe natural que va acabar amb gairebé totes les espècies (el que avui anomenen ...

La postura de Parmènides sobre com és la realitat ha deixat la qüestió en un carreró sense sortida: si admetem l'ésser com a permanència constant, no podem acceptar ni explicar el canvi que observem en el món, llevat que sigui una il·lusió dels sentits. El pluralisme vindrà a intentar resoldre aquesta situació, tot recuperant el problema típic dels jònics: de què està feta la natura i com es regeix ( stofa , arkhé ), però assumint el plantejament eleàtic, la concepció de l'ésser de Parmènides. Així, doncs, el problema del canvi torna a la taula, però subsidiari de l'ésser immutable de Parmènides. Com podem conciliar un ésser que no admet canvi amb una concepció de la natura que sí, que demana que el canvi no sigui un engany dels sentits? Com conciliar la perspectiva jònica amb la eleàtica? Com va tot això: Punt de partida: l'ésser com a esfera material immutable, contínua i limitada (Parmènides). Els pluralistes fragmenten l'ésser en trossos més pe...