NIETZSCHE I LA CRÍTICA DE LA CULTURA
La crítica de la cultura en El naixement de la tragèdia (1872) “La història racional d’Occident és un acte de traïció a la unitat vital que representava la tragèdia grega”, diu Nietzsche. En la tragèdia clàssica (Sòfocles, Esquil) hi havia una unitat basada en l’equilibri de dues forces antagòniques: La força apol·línia: equilibri, ordre harmonia, serenitat, raó, límit, virtuts (Apol·lo). La força dionisíaca: embriaguesa, excés, passió, fecunditat, matèria indiferenciada, caos, intuïció, vida (Dionisos). L’evolució de la tragèdia grega condueix fins a la separació d’aquestes forces i el predomini d’una d’elles, l’apol·línia, en mans d’Eurípides: dóna prioritat a l’ordre sobre el caos, etc. La tragèdia mor quan la dialèctica Apol·lo-Dionisos no es desferma entre l’obscè i l’escenari (cor), sino entre l’escenari i el públic, quan s’expressa el que el públic necessita sentir, quan el cor deixa de cantar les veritats profundes. Per a Nietzsche, Sòcrates és...