LOCKE I EL PACTE SOCIAL

Continuem amb el capítol 2 del Segon tractat. A partir de la reflexió sobre l’estat natural trobem la proposta política de Locke. 

El cas és que potser viure estat natural té molts inconvenients: si cada home té el poder executiu (el legislatiu pertany a la natura, l’home només la interpreta per actuar), aleshores pot caure en interpretacions subjectives de la llei natural, cosa que condueix vers l’arbitrarietat. És contra aquest aspecte de l’estat natural, l’arbitrarietat individual, que Locke proposa la necessitat d’un govern regulador.

• Déu ha designat un govern que compensi els inconvenients de l’estat de natura, per salvaguardar els seus avantatges.
• Aquest govern no pot ser absolut, perquè aleshores estaria reproduint els inconvenients de l’estat natural, l’arbitrarietat i el risc de la violència dels atres. Aquest és el gran argument contra l’absolutisme monàrquic.
• És preferible l’estat natural a l’absolutisme, perquè al menys els homes són individualment lliures, i no han de respondre davant ningú altre, tot i que poden arriscar la seva vida per l’arbitrarietat dels altres.

Una objecció força típica: no existeix l’estat de natura per contraposar-ho a res. Locke s’ha un concepte per oposar-lo a una realitat. Resposta de Locke: el monarca absolut viu en estat de natura respecte dels seus súbdits. On hi hagi aquest tipus de poder hi haurà estat de natura.

En definitiva, proposa Locke: cal un pacte o contracte social. L’única forma de passar de l’estat de natura a un estat civil és mitjançant un pacte o contracte assolit per mutu acord i consentiment per establir una societat. El pacte en si és un acte natural, quelcom propi dels humans, que fàcilment estableixen pactes sense tàcits, sense papers, perquè som éssers socials per natura, sempre hem tendit a la socialitzat. Per això diu que tendim a viure en comunitat però ens trobem en estat natura fins que no esdevenim membres d’alguna societat política.

És cert que poden haver molts pactes entre els homes, diu, però no necessàriament per sortir de l’estat natural. Això, de fons, és una crítica a Hobbes, que havia proposat un pacte perquè els homes cedissin el seu poder i la seva llibertat en mans d’un poder absolut que els protegiria de l’arbitrarietat dels altres individus. Per a Locke, aquest pacte no altera gaire les pitjors condicions de l’estat natural.

En aquestes condicions, el que Locke proposa és que:

• Els ciutadans només cedeixin a l’Estat el dret fer servir la força per imposar la llei natural als qui vulguin eludir-la.
• Els ciutadans acceptin les decisions de la majoria en aquells àmbits que siguin de caire estrictament col·lectiu.