LOCKE I L'ESTAT DE GUERRA

En el capítol 3 de Segon tractat, Locke introdueix el concepte d’estat de guerra per continuar la crítica al poder absolut com a solució als inconvenients de l’estat natural de Hobbes. Servirà també per matisar el seu propi concepte d’estat natural.

Per a Locke, hi ha una clara identificació entre estat de guerra i poder absolut. L’estat que Hobbes descriu com a natural és en realitat un estat de guerra que condueix al sotmetiment de la gent a un poder absolut que els protegeixi. De fet, qui gaudeixi d’aquest poder absolut i vulgui sotmetre els altres a la seva voluntat, en realitat es troba en estat de guerra amb ells, i podria ser respost de la mateixa manera des de la part que no vulgui sotmetre’s.

Així, el poder absolut és una amenaça contra la llibertat natural i a seguretat individual, de manera que a raó considera que aquest poder és un enemic dels éssers humans. Si la llei natural em permet matar un lladre perquè amenaça la meva propietat i llibertat, aleshores també tinc el dret a la rebel·lió contra els qui pretenguin fer-se amb un poder absolut sobre la meva persona.

A partir d’aquí, podem diferenciar entre:

• Estat natural (Locke): convivència dels homes d’acord amb la raó, sense cap senyor comú amb autoritat per jutjar-los, sense lleis positives, sinó només amb la llei natural.
• Estat de guerra (Hobbes): estat de total amenaça dels homes contra els homes, amb l’ús de la força i la violència, que es pot presentar dintre d’una societat si la llei positiva desapareix, i dintre de l’estat de natura si la llei natural és ignorada.
• La guerra en estat natural pot dur-se a terme fins al final, perquè no hi ha lleis positives que l’aturin i tot depèn de l’ús de la força.
• Com en el cas de Hobbes, els homes acorden viure sota una llei positiva comuna, per evitar l’estat de guerra, però dintre del marc de la llei natural, sense atorgar cap poder absolut a cap persona. És a partir d’aquí que parlem de pacte o contracte social.