FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

 

 

Charles Bonnet (1720-1793), naturalista ginebrí que va descobrir la partenogènesi (reproducció sense fertilització) i va avançar una teoria de l'evolució basada en les catàstrofes naturals.  En 1742 va descobrir que les papallones respiren a través de pors ( stigmata ). Va a començar a perdre la vista i aleshores va orientar la seva activitat vers la reflexió especulativa sobre els procesos naturals. Per exemple, en 1762 va publicar les seves Considérations sur les corps organisés , on defensa que cada organisme conté en si mateix una sèrie infinita de formes biològiques preexistents (recordem Empèdocles i les seves homeomeries )   Més tard, en 1769 va publicar la Palingénésie philosophique , on defensa la seva teoria evolucionista: davant l'evidència de restes fòssils d'espècies animals diferents de les actuals, va pensar que en èpoques passades va haver alguna catàstrofe natural que va acabar amb gairebé totes les espècies (el que avui anomenen ...

La teoria de l'evolució intenta explicar la diversitat i a la vegada semblança de les restes fòssils que podem trobar, considerant que la teoria alternativa, la creació particular de cada espècie, no respon adequadament a aquesta diversitat i a la vegada semblança. Primer cal fer un repàs als antecedents de la teoria de l'evolució, perquè Darwin no va ser el primer a suggerir-la. Empèdocles, que va introduir el concepte d’evolució en quatre estadis, referint-se als éssers vius, i una teoria de la supervivència dels éssers adaptats, que es pot considerar com a precedent del darwinisme (Kirk & Raven, fragments 442-447, especialment aquest últim, que pertany a la Física d’Aristòtil (II 8, 198 b 29). Aristòtil proposa la teoria de la immutabilitat de les espècies, considerant que tota la natura és un sistema jeràrquic on l'ésser huma ocupa el lloc més alt. Charles Bonnet (1720-1793):  ampliació . James Burnett (Lord Monboddo) (1714-1799):  ampl...

Charles Darwin (1809-1882) és el principal formulador de la teoria evolucionista moderna. Aquesta teoria implica un canvi en la concepció de l’ésser humà, abans condicionada per la idea d’una creació directa, obra de Déu. L’home, com a fill de Déu, adquiria un estatus ben diferent si en realitat esdevenia fill de la natura, fill d’un mico. Seguidament exposem alguns elements biogràfics importants. Darwin va ser estudiant de medicina, carrera que va abandonar per manca de vocació, i aleshores els seus interessos van orientar-se vers les ciències naturals. El jove Darwin En 1831 s’embarca en el  Beagle , un vaixell d’exploració que havia de fer la volta al Món. Durant aquest viatge recollirà dades i materials que farà servir per formular, anys després, la seva teoria de l’evolució. És en aquest viatge, però, que comença a pensar-hi. D’aquest viatge ha quedat el seu diari, Journal and Remarks (1832-1836), més conegut com Viatge d’un naturalista al voltant del Món . ...

"Según la teoría de Darwin, la imaginación humana es un instrumento de supervivencia. Para aprender mejor sobre el mundo y, por lo tanto, para estar mejor preparado ante sus escollos y peligros, el homo sapiens  desarrolló la capacidad de reconstruir la realidad externa en la mente y concebir situaciones a las que podría enfrentarse antes de que sucedieran." Alberto Manguel, Una historia natural de la curiosidad . Madrid, Alianza Editorial, Prefacio, pág. 15.

Noticia de un estudio crítico con la teoría de Darwin. No se trata de la típica salida de diseño inteligente que proponen los creacionistas, sino de un estudio científico que ha encontrado conflictos internos en la teoría darwiniana. La crítica viene del biólogo molecular británico Michael Denton. Fuente: El País , 20 de septiembre de 1989.  

Reseña del libro de  Carlos Oppenheimer, Darwin a Barcelona .  Barcelona, PPU, 1984. Publicada en catalán en   El País , 26 de mayo de 1985.