FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

 

Parlem d'intel·ligència artificial: el robot ideal és aquell que sembla humà. Però no oblidem que la paraula robot ve de txec, robota , que vol dir "esclau". Volem robots per alliberar-nos del treball, perquè assumeixin feines que preferim no fer nosaltres, o perquè les faran millor que nosaltres. Hi ha un munt de pel·lícules que expressen aquesta aspiració humana de crear màquines que semblin humanes: El Golem Metrópolis Blade Runner La sèrie Alien ( Prometeus inclosa) Ghost in de Shell Eva Ex machina IA Jo Robot Saturno III 2001 Odisea Espacial (un computador que es torna boig) Her Un amic per a Frank Klara y el Sol  (una novela de  Kazuo Ishiguro ) No podem parlar de robots sense parlar d'intel·ligència artificial, és a dir, un dispositiu mecànic capaç de funcionar com si fos humà no sols a efectes mecànics, sinó també en el sentit de parlar (i per tant pensar) com si fos humà. Els actuals computadors s'acosten cada vegada...

La principal característica del llenguatge humà és el seu component simbòlic, és a dir, que fem servir una mena de signes per referir-nos a coses, idees, sensacions, etc. La relació entre els signes que fem servir i allò a què es refereixen no és natural, sinó arbitrària i convencional. Per entendre això millor, anem a plantejar els conceptes implicats en aquest assumpte de forma progressiva. Primer de tot hem parlat de signes . Què és un signe? Signe: fenòmen susceptible d'evocar (assenyalar) un altre fenòmen, lingüístic o no, però amb intencionalitat comunicativa: tots els ésser humans comparteixen aquesta característica mental, la seva intencionalitat comunicativa, el voler dir, voler assenyalar, voler entendre el que reben com a missatge. La relació entre els dos fenòmens no és natural sinó convencional, és a dir, que hi ha un acord públic sobre la significació d'un signe, sobre allò que representa. En aquest sentit hi ha dos tipus de signes: els icònics ...