PSICOLOGIA

PRESENTACIÓ DEL CURS 2018-2019


PROGRAMA

1. Què és la Psicologia? 
2. Història de la psicologia fins al segle XX
3. Estructuralisme i funcionalisme (William James, Gestalt)
4. Conductisme
5. Psicoanàlisi
6. Psicologia humanista
7. Psicologia social


____________________________________


1. QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA?

Un intent de definició
Aplicacions de la psicologia
Branques de la psicologia
Mètodes de la psicologia amb un quadre
Els paradigmes en psicologia


2. HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA FINS ARRIBAR AL SEGLE XX

Sobre els orígens arcaics de la psicologia, vegeu aquests apunts, i l'article d'Alfonso Ortega (Myrtia, núm. 23, 2008), a més del fragment de Dodds sobre el concepte d'ànima entre els grecs arcaics, complementari amb la relació entre el cult a Apol·lo i el xamanisme.

La concepció animista de Tales de Milet.
La concepció d'Anaxímenes de l'alè vital o pneuma.

La concepció pitagòrica de l'ànimaEls pitagòrics varen agafar aquesta idea mitològica i l'absorbiren dintre del seu misticisme matemàtic: textos.


Més endavant, Plató va entrar en contacte amb ells i es va interessar molt per aquest conte sobre l’ànima, i l’aprofità pels seus desenvolupaments filosòfics i epistemològics, en aquest enllaç
La concepció platònica de l'ànima té un antecedent en el mite de Zagreu.


Aristòtil va trobar alguns inconvenients en la teoria platònica de les idees, i va desenvolupar la seva pròpia explicació del coneixement de la realitat, que implica una proposta alternativa sobre l'ànima humana.

Una altra proposta, molt propera a l'atomisme, és la d'Epicur.

La medicina grega i romana també va aportar les seves concepcions sobre l'ànima, a través de la teoria dels humors (quadre).

El dualisme de Descartes en relació a l'ànima i el cos, i el seu tractament del problema ment-cos. Tractament actual del problema, des del punt de vista materialista  y també analític (el fantasma en la màquina).


L'associacionisme britànic parteix de la tradició empirista, considera que el coneixement és el fruit de l'experiència sobre el món, mitançant la inducció. Antecedents: Aristòtil, el nominalisme medieval, Juan Luis Vives. Representants: Francis Bacon, Thomas Hobbes, John Locke, Berkeley i David Hume, David Hartley i d'altres. Com funciona la ment, el procés de recepció de la informació a través dels sentits, segons Locke, segons David Hume (textos i activitats).

Fins al segle XIX no es pot parlar d'un desenvolupamet científic en la psicologia, tenint present el punt de partida dels associacionistes britànics. Aquests estudis estaven condicionats per les limitacions dels seus resultats a la suposada relació de causa-efecte entre estímuls i respostes, és a dir, que es dedicaven a mesurar temps i intensitats de reaccions en les persones observades, sota control de màquines. Aquestes investigacions responen al que es coneix com a model caixa negra.


L'interès de Wundt pel tema dels impulsos nerviosos, mesurar la seva velocitat de transmissió, etc., té un antecedent en investigadors pioners de la neurologia, que començaren a estudiar el cervell des d'un punt de vista també científic: Franz Gall i la frenologiaPierre FlourensPaul Broca i Wernicke, que van estudiar a fons l'anatomia cerebral i les afàsies.


Evolucionisme i psicologia: Francis Galton i l'eugenèsia, i una ressenya sobre un llibre seu.



3. ESTRUCTURALISME I FUNCIONALISME

Què és una estructura?

William James i el funcionalisme

Edward Titchener

La Gestaltpsychologieintroduccióles lleis de la Gestaltampliació i imatges. Curiositat sobre la percepció visual: el model intern i la "inhibició de retorn".



Piaget i les etapes del desenvolupament cognitiu.


4. EL CONDUCTISME

El conductisme o behaviorisme és el corrent dominant en la psicologia de la primera meitat del segle XX, amb la seva pretensió de ser una ciència experimental i natural, que vol descriure, predir i controlar la conducta humana (i animal). És la màxima expressió del model de la caixa negra: no té cap voluntat d'enfonsar-se en ella per veure què hi ha dintre, sinó que només vol conèixer la relació entre els estímuls i les respostes (conductes i reaccions de l'organisme), allò que podem observar.

Ivan Pavlov (1849-1936): condicionament clàssic, uns vídeos i detalls sobre els seus experiments.

J. B. Watson (1878-1958): conductisme americà i uns vídeos.


Els gats de Thorndike.


Skinner



5. LA PSICOANÀLISI


La psicoanàlisi és una interpretació filosòfica dels procesos superiors de la ment i la seva relació amb l'inconscient. En definitiva, s'atreveix a interpretar els procesos ocults de la ment, el que passa a la caixa negra, fins i tot amb independència de les dades empíriques.



Introducció (text d'Onfray) i apunts de Wilhelm Reich.
Els primers conceptes freudians.
Quadre de les etapes del desenvolupament psico-sexual, i ampliació.
Totes les cultures responen al model freudià? Edip i Malinowski
L'estructura psíquica de l'ésser humà (les figures freudianes).
Sobre la interpretació dels somnis.
Text sobre el malestar en la cultura.
El cas Dora.
Freud, jueu i exiliat.
Un documental.



6. PSICOLOGIA HUMANISTA

A mitjans dels anys 50 apareix als Estats Units la psicologia humanista, que es presenta com a tercera via davant el conductisme i la psicoanàlisi. No és una escola, sinó un moviment de pensadors que comparteixen unes determinades premisses:
  • L'ésser humà és autònom, lliure i responsable de les decisions que pren.
  • Pensament, acció i sentiments formen un tot que no es pot prendre per separat, de manera que la psicologia ha de considerar globalment l'estudi de les capacitats humanes (connexió amb l'estructuralisme). Es tracta de conèixer l'ésser humà, no la memòria, l'aprenentatge, etc.
  • La vida humana es desenvolupa en un context interpersonal.
  • Interès per l'estudi de la conciència, de la vida conscient (marginada tant en la psicoanàlisi com en el conductisme).  A l'interior tenim forces que no podem controlar, però cal donar un paper a la capacitat de decidir.
En tant que rebutja el conductisme, acaba separant-se de metodologies científiques estandaritzades, de manera que el seu impacte en la comunitat acdèmic ha estat limitat. Els psicòlegs humanistes són majoritàriament terapeutes, no investigadors, i això ha condicionat també la selecció de la població per als seus estudis, sense criteris estadístics apropiats, per la qual cosa algunes de les seves conclusions no han estat validades per la comunitat acadèmica.

Gordon Allport (1897-1967): una teoria de la personalitat.

Abraham Maslow (1908-1970): una teoria de la motivació.

Carl Rogers (1902-1987): una nova teràpia.



7. LA PSICOLOGIA SOCIAL

La psicologia social estudia la ment, però des d'un punt de vista molt important per a la nostra vida emocional i experiencial: el fet que no som éssers aïllats, que no estem sols, que no creixem sols, i que quan les persones formen un grup passen coses diferents. 
L'experiment de La Cova dels Lladres, de Sherif (1953)
L'experiment de Solomon Asch (1961)
L'experiment de Milgram, i un altre documental (1963)
Entrevista a Philip Zimbardo
L'efecte Pigmalion.
L'experiment de Rosenthal.
L'experiment de Rosenham.
L'efecte Hawthorne.



El experiments de Persinger








Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)

DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

EL CRITERIO DE VERDAD EN DESCARTES