SOCIOLOGIA
SOCIOLOGIA PER A 2n DE BATXILLERAT 2019-2020
PROGRAMA
Tema 1. Què és la sociologia?
Tema 2. Una mica d'història de la sociologia
Tema 3. Societat, cultura i procés de
socialització
Tema 4. L'estructura social
Tema 5. Estratificació social
Tema 6. Raça, ètnia i migració
______________________________________________
1. Què és la sociologia?
La sociologia segons Bottomore y Salvador Giner.
Què és societat i què és social, segons Peter Berger.
La sociologia com a ciència (comentari).
Entrevista a Comte-Sponville
Invitació a la sociologia (Joan Barril)
La sociologia i altres ciències socials
L'enfocament naturalista: un article de Manuel Delgado sobre etologia.
L'abast de la sociologia
Els mètodes de la sociologia
La gran pregunta
2. Una mica d'història de la sociologia
Quadre d'autors importants.
Però falta Aristòtil. Aristòtil va escriure llibres com La política i La constitució d'Atenes (un fragment: d'aquesta obra), on fa servir una estratègia força propera a la sociologia. Aristòtil posa en pràctica un treball descriptiu combinat amb valoracions i prescripcions, a més d'elements crítics, en relació amb l'estat de coses que observa al seu voltant, a Atenes i altres ciutats. Això és el que havia remarcat Giner sobre el tarannà de la sociologia.
Durkheim: notes i anàlisi del suïcidi.
Gabriel Tarde: notes.
Max Weber: concepció de la sociologia, ètica protestant i capitalisme, les tipologies i les interaccions socials, i les relacions amb el poder polític (sociologia política).
La sociologia segons Bottomore y Salvador Giner.
Què és societat i què és social, segons Peter Berger.
La sociologia com a ciència (comentari).
Entrevista a Comte-Sponville
Invitació a la sociologia (Joan Barril)
La sociologia i altres ciències socials
L'enfocament naturalista: un article de Manuel Delgado sobre etologia.
L'abast de la sociologia
Els mètodes de la sociologia
- Empiricoanalítics:
- Quantitatius: ampliació i model d'enquesta
- Qualitatius: ampliació i exemples d'observació en sociologia (el cas de Margaret Mead i Malinowski).
- Altres mètodes: ampliació
Els paradigmes en sociologia. El
desenvolupament històric de la sociologia ha donat lloc a tres paradigmes,
és a dir, una imatge bàsica de la societat que guia, tant la investigació com
les reflexions teòriques de l’investigador. És un marc conceptual des del qual
es construeixen les teories sociològiques (i també les físiques, les
psicològiques i les filosòfiques).
- Paradigma funcionalista: enllaç
- Paradigma del conflicte: enllaç
- Paradigma de l'acció: enllaç
- Paradigma estructuralista: què és una estructura? Ampliació
La gran pregunta
2. Una mica d'història de la sociologia
Quadre d'autors importants.
Però falta Aristòtil. Aristòtil va escriure llibres com La política i La constitució d'Atenes (un fragment: d'aquesta obra), on fa servir una estratègia força propera a la sociologia. Aristòtil posa en pràctica un treball descriptiu combinat amb valoracions i prescripcions, a més d'elements crítics, en relació amb l'estat de coses que observa al seu voltant, a Atenes i altres ciutats. Això és el que havia remarcat Giner sobre el tarannà de la sociologia.
Al llibre I de la
Política
(1253a ss)
podem trobar alguns temes pioners de la sociologia: Aristòtil es
pregunta per la socialitat humana, l'home com a animal social que no
pot viure sol, que necessita viure en societat per poder ser el que
és, allò de politikon zoon.
La base de la socialitat humana és el llenguatge, cosa diferent de
la comunicació animal. Amb la paraula es manifesten idees,
conceptes, concepcions morals, és a dir, allò que articula la
participació en a comunitat, que és diferent de péixer en un
mateix prat, con les vaques i altres animas gregaris. Sense
llenguatge no és possible de la vida política.
Auguste Comte, amb ampliació.
Alexis de Tocqueville:
Karl Marx: nota biogràfia i influències rebudes, amb algunes imatges. Cronologia marxiana. Què és el marxisme? Resum del pensament de Marx, i la seva sociologia. El concepte d'alienació. La història com a procés. Alguns textos de Marx (amb versió íntegra de les Tesis sobre Feuerbach), un resum de El Capital.Auguste Comte, amb ampliació.
Alexis de Tocqueville:
Durkheim: notes i anàlisi del suïcidi.
Gabriel Tarde: notes.
Max Weber: concepció de la sociologia, ètica protestant i capitalisme, les tipologies i les interaccions socials, i les relacions amb el poder polític (sociologia política).
Alfredo Niceforo: components de la conducta antisocial.
William Sumner:
Georg Simmel: la vida cultural en les ciutats, una ressenya.
Ferdinand Tönnies: diferència entre comunitarisme i societarisme.
Beatrice Potter Webb:
Pitirim Sorokin:
Talcott Parsons: funcionalisme i estructuralisme.
Robert Merton:
Simone Weil:
Hannah Arendt:
Raymond Aron:
Roland Barthes:
Michel Foucault:
Pierre Bourdieu:
Gilles Lipovetsky:
3. Societat, cultura i procés de socialització
Evolució sociocultural humana
Som éssers socials innats: innatisme versus ambientalisme. Un apunt d'Steven Pinker.
Què és una cultura? Apunts, altres definicions
Trets essencials de les cultures
Relacions entre cultures
Cultures i subcultures: un vídeo il·lustratiu, en relació amb el món de l'art.
Comunitats i associacions
Referència i pertinença (activitats)
Canvi cultural, i un text sobre difusió i aculturació
Diversitat cultural: dos textos, un aclariment sobre etnocentrisme i relativisme i un text sobre l'amor romàntic.
Interculturalitat i multiculturalitat.
Formes de relació entre cultures.
Pobles amenaçats: survival.
La cultura global (un virus global fa emergir les diferències culturals: article de Byung-Chul Han a propòsit del coronavirus).
Text de Leopolde Sedar Senghor
Text de Ernst Cassirer
Procés de socialització i pautes de conducta com a forma de control (text)
4. L'estructura social
La noció d'estructura social
El concepte d'estatus
El concepte de rol social. Rols home/dona
Les institucions socials
La cua de l'autobús, un exemple de control social
La institució familiar i el matrimoni (i les parelles de fet)
Teories sobre la família
De què va, tot això?
Activitats
5. Estratificació social
El concepte d'estratificació
Formes d'estratificació:
Esclavitud
Les castes
Els estaments
Les classes socials
La qüestió del gènere: no en sabem res de res.
William Sumner:
Georg Simmel: la vida cultural en les ciutats, una ressenya.
Ferdinand Tönnies: diferència entre comunitarisme i societarisme.
Beatrice Potter Webb:
Pitirim Sorokin:
Talcott Parsons: funcionalisme i estructuralisme.
Robert Merton:
Simone Weil:
Hannah Arendt:
Roland Barthes:
Michel Foucault:
Pierre Bourdieu:
Gilles Lipovetsky:
3. Societat, cultura i procés de socialització
Evolució sociocultural humana
Som éssers socials innats: innatisme versus ambientalisme. Un apunt d'Steven Pinker.
Què és una cultura? Apunts, altres definicions
Trets essencials de les cultures
Relacions entre cultures
Cultures i subcultures: un vídeo il·lustratiu, en relació amb el món de l'art.
Comunitats i associacions
Referència i pertinença (activitats)
Canvi cultural, i un text sobre difusió i aculturació
Diversitat cultural: dos textos, un aclariment sobre etnocentrisme i relativisme i un text sobre l'amor romàntic.
Interculturalitat i multiculturalitat.
Formes de relació entre cultures.
Pobles amenaçats: survival.
La cultura global (un virus global fa emergir les diferències culturals: article de Byung-Chul Han a propòsit del coronavirus).
Text de Leopolde Sedar Senghor
Text de Ernst Cassirer
Procés de socialització i pautes de conducta com a forma de control (text)
4. L'estructura social
La noció d'estructura social
El concepte d'estatus
El concepte de rol social. Rols home/dona
Les institucions socials
La cua de l'autobús, un exemple de control social
La institució familiar i el matrimoni (i les parelles de fet)
Teories sobre la família
De què va, tot això?
Activitats
5. Estratificació social
El concepte d'estratificació
Formes d'estratificació:
Esclavitud
Les castes
Els estaments
Les classes socials
La qüestió del gènere: no en sabem res de res.
La dona com a classe social.
Activitats
6. Raça, ètnia i migracions
______________________________
BIBLIOGRAFIA
Akoun, A. (ed.), Antropología. Bilbao, Ediciones Mansajero, 1978.
Baiges, A. & Puig, I. De, Sociologia. Barcelona, Castellnou Edicions, 1999.
Berger, Invitació a la sociologia. Barcelona, Herder, 1992.
Bottomore, Introducción a la sociología. Barcelona, Península, 1978.
Giner, Salvador, Sociología. Barcelona, Península, 1979.
Harris, M., Antropología cultural. Madrid, Alianza, 2014.
Activitats
6. Raça, ètnia i migracions
La immigració: una reflexió de Manuel Delgado sobre l'immigrant imaginari, el concepte d'immigrant com a ideologia i els problemes de la integració cultural i educativa.
______________________________
BIBLIOGRAFIA
Akoun, A. (ed.), Antropología. Bilbao, Ediciones Mansajero, 1978.
Baiges, A. & Puig, I. De, Sociologia. Barcelona, Castellnou Edicions, 1999.
Berger, Invitació a la sociologia. Barcelona, Herder, 1992.
Bottomore, Introducción a la sociología. Barcelona, Península, 1978.
Giner, Salvador, Sociología. Barcelona, Península, 1979.
Harris, M., Antropología cultural. Madrid, Alianza, 2014.
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.