MÈTODES QUALITATIUS EN SOCIOLOGIA

• Treball de camp o observació participant: qui ha d’ investigar viu amb el grup o comunitat que és objecte d’estudi i pot fins i tot prendre part en algunes de les seves activitats. El treball de camp té determinades exigències, l’investigador o investigadora no pot limitar-se a estar present en una comunitat, ha de justificar i explicar la seva presència i guanyar-se la cooperació i la confiança de la comunitat i mantenir-la durant un cert període de temps. Quan s’estudien cultures molt diferents de la pròpia, això pot generar incomoditats. En alguns casos hi pot haver fins i tot perill. El sexe de qui investiga pot ser determinant, alguns grups acceptaran millor homes que dones, per exemple, però determinats ambient sols estaran a l’ abast d’ una dona. També pot haver observació no participant.
• Les entrevistes (dirigides o no dirigides). Es tracta d'una conversa sobre el tema  objecte d'investigació entre entrevistador i entrevistat. Les preguntes poden ser obertes i deixar que l'entrevistat respongui com vulgui, o tancades, on es donen vàries respostes a triar. També es pot deixar que l'entrevistat parli lliurement. L'enregistrament es pot fer per escrit, però és millor amb gravadora, encara que després s'ha de transcriure. Cal obtenir el consentiment de la persona entrevistada i crear un ambient de confiança. L’entrevistador no ha de fer ni dir res que pugui condicionar les respostes o relats de l’entrevistat. La persona entrevistada és per a l'investigador representativa d'un grup social determinat, de manera que les opinions, desigs, temors que manifesti no tenen un valor estrictament individual. Quan es redacten els resultats de la investigació es donen les dades dels entrevistats, però no el seu nom real.
• Discussió en grup. Es tracta de captar les representacions ideològiques, valors i univers simbòlic dominants en un determinat estrat social, classe o societat global. Cal que qui investiga tingui alguna experiència en la conducció de grups i una certa capacitat d'empatia, coneixements del tema que es vol investigar i la major cultura històrica i sociològica possible. Una vegada plantejat el tema deixarà que el grup parli i intervindrà el menys possible. Sols ho farà si el grup resta callat o sorgeixen discussions massa fortes. Si intervé mai dirà la seva opinió, rellançarà l'opinió d'un altre, motivarà els més callats, aclarirà les opinions emeses, no deixarà que el grup canviï de tema i impedirà que ningú monopolitzi la conversa. Durant tot el procés que pot durar una hora o més, el grup hi manifestarà les creences, expectatives, desigs, resistències, temors respecte al tema investigat. Els resultats seran analitzats per l'equip investigador que interpretarà la situació del grup com a reflex de la situació fora del grup. Aquest mètode s'utilitza sovint en estudis de mercat abans de llançar un nou producte, adreçat a un sector social determinat, per tal d'esbrinar la recepció que tindrà i fer si convé modificacions en el producte o en la campanya publicitària.
• Les històries de vida (una mena d'entrevistes no dirigides): l'investigador treballa amb tota la vida del subjecte des del moment de l'entrevista fins el més antic record. Hi ha històries temàtiques: l'investigador segueix un determinat tema al llarg de tota la vida del subjecte. Aquesta varietat permet comparar temàticament diferents vides. Per últim l'investigador pot seleccionar el material provinent d'una història de vida. En general totes les històries de vida necessiten algun tipus d' ordenació i selecció. El mètode de recollir històries de vida requereix freqüents entrevistes entre l'investigador i el subjecte que es realitzaran preferiblement al domicili d'aquest últim o un restaurant a càrrec de l'investigador de manera que s'estableixi un ambient propici a la comunicació. Sovint altres persones, parents o amics, participen en el relat de la història. Les històries de vida són valuoses ja que permeten observar a un ésser humà confrontat al llarg de la seva vida amb nombrosos factors canviants que influeixen en el seu desenvolupament que, a priori, resultaria difícil de preveure. Així, les històries de vida cobren el seu sentit al considerar l'individu com un agent actiu capaç de construir el seu ambient vital. Les històries de vida presenten diferents problemes relacionats amb la veracitat de la informació. En general, la coherència del relat i la presència de les persones que formen part de l'entramat social del subjecte poden garantir aquest aspecte, i servir tant per controlar la veracitat del relat com per omplir els buits deguts als errors de memòria. La pròpia observació de l'investigador és també una forma de verificació.
• Treball amb fonts escrites (textos) i visuals: diaris, cartes, notícies, mapes, fotografies, pel·lícules, vídeos, estadístiques, arxius oficials, etc. Ofereixen informació sobre la vida, interessos, relacions i fets significatius de les comunitats.