FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

La causa final esdevé un important concepte en la metafísica i la física d'Aristòtil, que condueix a un món determinat per la finalitat de tots els canvis. Sempre hi ha una per a què. Hi ha una finalitat general en el món: l       Les coses naturals estan determinades des de dintre a actualitzar-se per assolir la seva forma definitiva ( entelèquia ). l       Les coses artificials tenen una finalitat establerta pel seu iniciador. Així, és la causa final qui determina la resta, inclosa la material, i no a l'inrevés. El món d'Aristòtil és materialista però no mecanicista (com era el món dels atomistes, regit per l'atzar). És un món regit per una finalitat, on les coses canvien dintre d'un marc de necessitat (llevat dels canvis accidentals o forçats). D'això se'n diu teleologisme . Tot això té implicacions importants, més enllà de l'àmbit de la filosofia natural. Considerem que tot canvi respon a una causa, és l'actualització d'una...

Per què es produeixen els canvis? El món d'Aristòtil no és el regne de la quietud de Plató, però tampoc és el cosmos en permanent fluir d'Heràclit., perquè: l       L'estat natural de les coses és el repòs en el lloc que els correspon. l       Sense causa prèvia no es produeix cap canvi. l       Ni ha una dinàmica interna en la natura ( aitíai ) que dinamitza el món, que l'impulsa des de dintre seu a actualitzar les potencialitats de cada cosa: Ø       L'impuls natural a ocupar el lloc natural (segons una jerarquia ascendent: terra, aigua, aire, foc i èter). Ø       L'impuls de creixement dels organismes vius. Per explicar el perquè dels canvis, Aristòtil estableix quatre causes: l       Causa formal: a cosa adquireix una forma d'acord una la idea o llei (no accidental). Ø       La idea que un e...