FILOSOFIA 1r BATX

PRESENTACIÓ DEL CURS 2020-21


Algunes coses importants abans de començar

ÍNDEX DE LLIBRES PROHIBITS

CONTINGUTS DEL CURS

PRIMERA AVALUACIÓ
Aproximació a la filosofia
La realitat
El coneixement
Lectura recomanada:

SEGONA AVALUACIÓ
L'ésser humà
La cultura humana
El llenguatge
Lectura recomanada: 


TERCERA AVALUACIÓ
L'acció humana
L'ètica, llibertat i responsabilitat
La política, democràcia i ciutadania
Lectura recomanada:



UNITAT 1   APROXIMACIÓ A LA FILOSOFIA


Què és la filosofia? (amb dos textos interessants). Seguim amb un altre text de Danto: un prefaci al voltant del mite de la caverna de Plató, i la importància del mite en l'expressió filosòfica.
El cicle de la filosofia: quadre.
Branques de la filosofia: esquema.
Les competències filosòfiques.
Què vol dir definir un concepte? Qüestió de definició
La filosofia i altres formes de coneixement: comparacions. 
Física i metafísica, segons Carl Sagan.
Què és una teoria científica?
Text de Guthrie sobre la diversitat del coneixement.
Text de Hartnack sobre la relació entre ciència i filosofia.

Però, què és la filosofia? 
Filosofia: forma de coneixement teòric, de caràcter abstracte o conceptual, que segueix un procediment de reflexió i anàlisi racionals. És també l'examen crític de les bases de les creences fonamentals, i l'anàlisi dels conceptes bàsics que serveixen per expressar aquestes creences. Alguns comparen l'activitat filosòfica amb la recerca d'un gat negre dintre d'una habitació a les fosques.

El sentit de la filosofia: per a què fem filosofia. 
Amb una mica d'humor: la filosofia segons Woody Allen.
I un altre text sobre la solitud del filòsof.
Aportacions de Bertrand Russell i de Nietzsche.
Aportacions d'Umberto Eco i Clément Rosset.
Aportació de Ferrater Mora.


ACTIVITATrecull de lectures sobre què és la filosofia.


Fer filosofia és perdre't (o amagar-te) en el teu propi bosc, i gaudir-ne.


Complements:
Un vídeo molt interessant per reprendre la gran pregunta: què és la filosofia?
I un altre sobre el sentit de la filosofia: La caída de Tales
En aquest enllaç podeu llegir una entrevista a Cristina Montiel, filòsofa, sobre el sentit d'estudiar i fer filosofia.


FER PREGUNTES
Fer filosofia és sobretot fer i fer-se preguntes, però cal insistir en la necessitat de fer bé aquestes preguntes, atès que són l'espurna que inicia l'activitat filosòfica. D'aquí l'acudit de Descartes i l'alienígena que li permet fer una i només una pregunta perquè s'ha de tele-transportar. I Descartes li diu: puc preguntar-te si a més del cogito hi ha alguna altra certesa? I l'alien respon: si. A quina pregunta ha respost l'alien? Descartes ha plantejat bé l'única pregunta que podia fer?

Fer preguntes és la principal funció de la filosofia, fer preguntes per generar dubtes, inquietuds, insatisfacció, que ens faran engegar las recerca de respostes. Però les preguntes són en filosofia més importants que les respostes. Un text de Montaigne ens parla d'això: educar en el dubte.


La filosofia és un procés que s'inicia amb dubtes que es tradueixen en preguntes. El millor exemple n'és Sòcrates: de què va el diàleg Laques?

Però no totes les preguntes que ens fem tenen el mateix sentit, no totes esdevenen filosòfiques, en relació amb les respostes donades. Roger Scruton distingeix entre història de la filosofia i història de les ideesfragment.




UNITAT 2 LA REALITAT

Preguntes sobre la realitat



UNITAT 3 EL CONEIXEMENT

Preguntes sobre el coneixement


UNITAT 4 L'ÉSSER HUMÀ

Les antropologies i l'antropologia cultural
Un vídeo sobre Manuel Delgado i l'antropologia.
La qüestió de l'evolució: Darwin i els seus antecedentsProves científiques de la teoria evolutiva. L'efecte Baldwin.
El procés d'hominització i els nostres avantpassats fòssils
Som simis evolucionats: Konrad Lorenz i Eibl-Eibesfeldt.
Article de Manuel Delgado sobre etologia.

Lectures per treballar:


Espècies i races
Races i racisme. Definició del racisme.
Lévi-Strauss, sobre naturalesa, raça i cultura.
Text de Cavalli-Sforza (i un prefaci molt interessant: enllaç). Notícia de la seva mort (4 de setembre de 2018): enllaç.


UNITAT 5 LA CULTURA HUMANA
Què és una cultura.
Altres definicions de cultura.
Els fets de la cultura (un iceberg).
Pensament i llenguatge: l'ésser humà, animal racional i simbòlic, com a base de la cultura.
Què hi ha de natural i què d'après, en l'ésser humà: naturalesa i culturanaturalesa o cultura, a propòsit dels pobles naturals. Un apunt d'Steven Pinker.
Primitius o civilitzats? Bàrbars i salvatges, segons Lévi-Strauss
Encara som primats o primitius?
Violència com a natura o cultura: un altre apunt de l'Steven Pinker.
Relacions entre culturesAdolescència a les illes del Pacífic Sud.
Un text de Franz Boas.
Entre els Inuit de Groenlàndia (entrevista a un antropòleg).



UNITAT 6 EL LLENGUATGE

Introducció
L'origen del llenguatge: els simis poden tenir llenguatge? (Ampliació).
Problemàtica actual sobre l'adquisició del llenguatge: Chomsky o Skinner.
Característiques singulars del llenguatge humà
Llenguatge i realitat
Imaginació i llenguatge
Llenguatges artificials
Màquines i humansuna conferència en La Máquina de Von Neuman
Llengües indoeuropees
Evolució dels alfabets (alternativa)
Escriptura xinesa
Escriptura coreana
Escriptura japonesa
Escriptura egípcia
Escriptura amhàrica (Etiòpia)

El tema 6 en vídeo durant el confinament de 2020




UNITAT 7 ACCIÓ HUMANA
A partir d'aquesta unitat trepitgem l'àmbit de la filosofia pràctica (ètica i política), el que es diu també filosofia de l'acció (praxis). L'ésser humà actua, i l'estudi de l'acció humana és un dels temes de la filosofia des de dues de les seves branques:

  • Ètica, que estudia l'acció des d'un punt de vista individual, tot i que l'ètica no es pot deslligar mai de l'origen col·lectiu dels valors, ni del fet que les conseqüències de l'acció poden ser col·lectives.
  • Política, que estudia l'acció humana des del punt de vista de l'abast social de les decisions polítiques.
Les condicions de l'acció moral
Sense llenguatge no hi ha deliberació. Un text de Manuel Cruz


UNITAT 8 ÈTICA, LLIBERTAT I RESPONSABILITAT
Com podem definir l'ètica: un text de Martin Cohen
Origen de l'ética: del pathos a l'ethos
La noció de llibertat: d'acció i d'elecciólímits de la llibertat
La llibertat interior: text de Victor Frankl
La consciència moral: text de Sánchez Vázquez
Un dilema moral (Onfray)
Llibertat i responsabilitat
La qüestió del determinisme: de veritat som lliures? Un text de Savater.
L'element polític de la llibertat: un text d'Onfray sobre els murs de l'escola i la resposta de Jean Dubuffet; un altre de Manuel Delgado (possiblement entrarà a l'examen presencial)
Llibertat positiva i negativa: sobre Stuart Mill
Podem parlar d'una ètica natural? Ètica en els animals?
Podem parlar d'una ètica primitiva? Text de Lévi-Strauss



UNITAT 9 POLÍTICA, DEMOCRÀCIA I CIUTADANIA

Què és l'Estat? Segons Engels i Harold Laski
L'estat natural i el pacte: Hobbes i Locke
Les diferents formes de llibertat política: els antics i els moderns
L'Oració fúnebre de Pericles
La crítica de Plató a la democràcia
És possible la democràcia directa avui? Això pensaven en 1988
Els partits polítics: què en pensa Simone Weil
Què vol dir ser d'esquerres, segons Aranguren i segons Agnes Heller
Pensar la utopia: quadre històric




BIBLIOGRAFIA GENERAL

  • Juan Arnau, Manual de filosofía portátil. Girona, Atalanta, 2014.
  • I. Bochenski, Introducción a la filosofía. Barcelona, Herder, 1980.
  • Arthur C. Danto, Qué es la filosofía. Madrid, Alianza, 1976 (edició anglesa de 1968). Tot un clàssic que ens ajudarà a començar.
  • Deleuze, G., & Guattari, F., ¿Qué es la filosofía? Barcelona, Anagrama, 1995. Un altre clàssic, més sofisticat.
  • Víctor Gómez Pin, El hombre, un animal singular. Madrid, La Esfera de los Libros, 2005.
  • Meredith Haaf, Dejad de lloriquear. Sobre una generación y sus problemas superfluos. Barcelona, Alpha Decay, 2012. Enllaç a una entrevista amb l'autora, aquí.
  • Pierre Hadot, La filosofía como forma de vida. Barcelona, Alpha Decay, 2009.
  • Alberto Manguel, Una historia natural de la curiosidad. Madrid, Alianza Editorial, 2015.
  • Thomas Nagel, ¿Qué significa todo esto?, México, Fondo de Cultura Económica, 1987.
  • Claude Lévi-Strauss, Raza y cultura. Madrid, Cátedra, 1993.
  • Michel Onfray, Antimanual de filosofía. Madrid, EDAF, 2005.
  • Bertrand Russell, Los problemas de la filosofía. Barcelona, Labor, 1980. És un clàssic, imprescindible lectura per iniciar-se en la filosofia.
  • Roger Scruton, Filosofia per a persones intel·ligents. Barcelona, Empúries, 1999.
  • Raoul Vaneigem, Nada es sagrado, todo puede decirse. Barcelona, Melusina, 2006. Un comentari sobre aquest llibre en aquest enllaç.








Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)

DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

EL CRITERIO DE VERDAD EN DESCARTES