FILOSOFIA 1r BATX

JOSEP PRADAS
PRESENTACIÓ DEL CURS 2020-21


Algunes coses importants abans de començar

ÍNDEX DE LLIBRES PROHIBITS

 CONTINGUTS DEL CURS

PRIMERA AVALUACIÓ
Aproximació a la filosofia
La realitat
El coneixement
Lectura recomanada:

SEGONA AVALUACIÓ
L'ésser humà
La cultura humana
El llenguatge
Lectura recomanada: 


TERCERA AVALUACIÓ
L'acció humana
L'ètica, llibertat i responsabilitat
La política, democràcia i ciutadania
Lectura recomanada:



UNITAT 1   APROXIMACIÓ A LA FILOSOFIA
Què és la filosofia? (amb dos textos interessants). Seguim amb un altre text de Danto: un prefaci al voltant del mite de la caverna de Plató, i la importància del mite en l'expressió filosòfica.
El cicle de la filosofia: quadre.
Branques de la filosofia: esquema.
Les competències filosòfiques.
Què vol dir definir un concepte? Qüestió de definició
 La filosofia i altres formes de coneixement: comparacions. 
Física i metafísica, segons Carl Sagan.
Què és una teoria científica?
Text de Guthrie sobre la diversitat del coneixement.
Text de Hartnack sobre la relació entre ciència i filosofia.

 Però, què és la filosofia? 
Filosofia: forma de coneixement teòric, de caràcter abstracte o conceptual, que segueix un procediment de reflexió i anàlisi racionals. És també l'examen crític de les bases de les creences fonamentals, i l'anàlisi dels conceptes bàsics que serveixen per expressar aquestes creences. Alguns comparen l'activitat filosòfica amb la recerca d'un gat negre dintre d'una habitació a les fosques.

 El sentit de la filosofia: per a què fem filosofia, i una ampliació.
Amb una mica d'humor: la filosofia segons Woody Allen.
I un altre text sobre la solitud del filòsof.
Aportacions de Bertrand Russell i de Nietzsche.
Aportacions d'Umberto Eco i Clément Rosset.
Aportació de Ferrater Mora.


ACTIVITAT: recull de lectures sobre què és la filosofia.

Fer filosofia és perdre't (o amagar-te) en el teu propi bosc, i gaudir-ne.


Complements:
Un vídeo molt interessant per reprendre la gran pregunta: què és la filosofia?
I un altre sobre el sentit de la filosofia: La caída de Tales
En aquest enllaç podeu llegir una entrevista a Cristina Montiel, filòsofa, sobre el sentit d'estudiar i fer filosofia.


FER PREGUNTES
Fer filosofia és sobretot fer i fer-se preguntes, però cal insistir en la necessitat de fer bé aquestes preguntes, atès que són l'espurna que inicia l'activitat filosòfica. D'aquí l'acudit de Descartes i l'alienígena que li permet fer una i només una pregunta perquè s'ha de tele-transportar. I Descartes li diu: puc preguntar-te si a més del cogito hi ha alguna altra certesa? I l'alien respon: si. A quina pregunta ha respost l'alien? Descartes ha plantejat bé l'única pregunta que podia fer?

 Fer preguntes és la principal funció de la filosofia, fer preguntes per generar dubtes, inquietuds, insatisfacció, que ens faran engegar las recerca de respostes. Però les preguntes són en filosofia més importants que les respostes. Un text de Montaigne ens parla d'això: educar en el dubte.


La filosofia és un procés que s'inicia amb dubtes que es tradueixen en preguntes. El millor exemple n'és Sòcrates: de què va el diàleg Laques?

Però no totes les preguntes que ens fem tenen el mateix sentit, no totes esdevenen filosòfiques, en relació amb les respostes donades. Roger Scruton distingeix entre història de la filosofia i història de les idees: fragment.
UNITAT 2 LA REALITAT

 Preguntes sobre la realitat
UNITAT 3 EL CONEIXEMENT

Preguntes sobre el coneixement


UNITAT 4 L'ÉSSER HUMÀ
Les antropologies i l'antropologia cultural. 
Un vídeo sobre Manuel Delgado i l'antropologia.
La qüestió de l'evolució: Darwin i els seus antecedents. Proves científiques de la teoria evolutiva. L'efecte Baldwin.
El procés d'hominització i els nostres avantpassats fòssils. Novetats sobre els primers pobladors d'Amèrica: la nena Sunrise.
Som simis evolucionats: Konrad Lorenz i Eibl-Eibesfeldt.
Article de Manuel Delgado sobre etologia.

 Lectures per treballar:


Espècies i races
Races i racisme. Definició del racisme.
Lévi-Strauss, sobre naturalesa, raça i cultura.
 Text de Cavalli-Sforza (i un prefaci molt interessant: enllaç). Notícia de la seva mort (4 de setembre de 2018): enllaç.

UNITAT 5 LA CULTURA HUMANA
Què és una cultura.
Altres definicions de cultura.
Els fets de la cultura (un iceberg).
Pensament i llenguatge: l'ésser humà, animal racional i simbòlic, com a base de la cultura.
Què hi ha de natural i què d'après, en l'ésser humà: naturalesa i cultura, naturalesa o cultura, a propòsit dels pobles naturals. Un apunt d'Steven Pinker.
Primitius o civilitzats? Bàrbars i salvatges, segons Lévi-Strauss. 
Encara som primats o primitius?
Violència com a natura o cultura: un altre apunt de l'Steven Pinker.
 Relacions entre cultures. Adolescència a les illes del Pacífic Sud.
Un text de Franz Boas.
Entre els Inuit de Groenlàndia (entrevista a un antropòleg).

UNITAT 6 EL LLENGUATGE
Introducció
L'origen del llenguatge: els simis poden tenir llenguatge? (Ampliació).
Problemàtica actual sobre l'adquisició del llenguatge: Chomsky o Skinner.
Característiques singulars del llenguatge humà, darreres investigacions (2024).
Llenguatge i realitat
 Imaginació i llenguatge
Llenguatges artificials
Màquines i humans: una conferència en La Máquina de Von Neuman
Llengües indoeuropees
Evolució dels alfabets (alternativa)
Escriptura xinesa
Escriptura coreana
Escriptura japonesa
Escriptura egípcia
Escriptura amhàrica (Etiòpia)

El tema 6 en vídeo durant el confinament de 2020

UNITAT 7 ACCIÓ HUMANA
A partir d'aquesta unitat trepitgem l'àmbit de la filosofia pràctica (ètica i política), el que es diu també filosofia de l'acció (praxis). L'ésser humà actua, i l'estudi de l'acció humana és un dels temes de la filosofia des de dues de les seves branques:

  • Ètica, que estudia l'acció des d'un punt de vista individual, tot i que l'ètica no es pot deslligar mai de l'origen col·lectiu dels valors, ni del fet que les conseqüències de l'acció poden ser col·lectives.
  • Política, que estudia l'acció humana des del punt de vista de l'abast social de les decisions polítiques.
Les condicions de l'acció moral
Sense llenguatge no hi ha deliberació. Un text de Manuel Cruz
UNITAT 8 ÈTICA, LLIBERTAT I RESPONSABILITAT
Com podem definir l'ètica: un text de Martin Cohen
Origen de l'ética: del pathos a l'ethos
La noció de llibertat: d'acció i d'elecció, límits de la llibertat
La llibertat interior: text de Victor Frankl
La consciència moral: text de Sánchez Vázquez
Un dilema moral (Onfray)
Llibertat i responsabilitat
La qüestió del determinisme: de veritat som lliures? Un text de Savater.
L'element polític de la llibertat: un text d'Onfray sobre els murs de l'escola i la resposta de Jean Dubuffet; un altre de Manuel Delgado (possiblement entrarà a l'examen presencial)
Llibertat positiva i negativa: sobre Stuart Mill
Podem parlar d'una ètica natural? Ètica en els animals?
Podem parlar d'una ètica primitiva? Text de Lévi-Strauss
UNITAT 9 POLÍTICA, DEMOCRÀCIA I CIUTADANIA

Què és l'Estat? Segons Engels i Harold Laski
L'estat natural i el pacte: Hobbes i Locke
Les diferents formes de llibertat política: els antics i els moderns
L'Oració fúnebre de Pericles
La crítica de Plató a la democràcia
És possible la democràcia directa avui? Això pensaven en 1988
Els partits polítics: què en pensa Simone Weil
Què vol dir ser d'esquerres, segons Aranguren i segons Agnes Heller
Pensar la utopia: quadre històric




BIBLIOGRAFIA GENERAL

  • Juan Arnau, Manual de filosofía portátil. Girona, Atalanta, 2014.
  • I. Bochenski, Introducción a la filosofía. Barcelona, Herder, 1980.
  • Arthur C. Danto, Qué es la filosofía. Madrid, Alianza, 1976 (edició anglesa de 1968). Tot un clàssic que ens ajudarà a començar.
  • Deleuze, G., & Guattari, F., ¿Qué es la filosofía? Barcelona, Anagrama, 1995. Un altre clàssic, més sofisticat.
  • Víctor Gómez Pin, El hombre, un animal singular. Madrid, La Esfera de los Libros, 2005.
  • Meredith Haaf, Dejad de lloriquear. Sobre una generación y sus problemas superfluos. Barcelona, Alpha Decay, 2012. Enllaç a una entrevista amb l'autora, aquí.
  • Pierre Hadot, La filosofía como forma de vida. Barcelona, Alpha Decay, 2009.
  • Alberto Manguel, Una historia natural de la curiosidad. Madrid, Alianza Editorial, 2015.
  • Thomas Nagel, ¿Qué significa todo esto?, México, Fondo de Cultura Económica, 1987.
  • Claude Lévi-Strauss, Raza y cultura. Madrid, Cátedra, 1993.
  • Michel Onfray, Antimanual de filosofía. Madrid, EDAF, 2005.
  • Bertrand Russell, Los problemas de la filosofía. Barcelona, Labor, 1980. És un clàssic, imprescindible lectura per iniciar-se en la filosofia.
  • Roger Scruton, Filosofia per a persones intel·ligents. Barcelona, Empúries, 1999.
  • Raoul Vaneigem, Nada es sagrado, todo puede decirse. Barcelona, Melusina, 2006. Un comentari sobre aquest llibre en aquest enllaç.








Comentarios

Publicar un comentario

Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

JOSEP PRADAS
El pensamiento platónico se desarrolla a lo largo de varias etapas, y sus obras pueden clasificarse según ese mismo esquema temático-cronológico. El orden cronológico se puede establecer a través de un análisis del estilo, del cual ha derivado una lista estilométrica, confeccionada bajo el criterio de que la fecha de un texto resulte menos incierta dentro del grupo de libros al que se asigna que entre los grupos diferentes. Este criterio permite a Popper, por ejemplo, colocar el Criton delante de la Apología , saltando las ordenaciones tradicionales, e incluso se dice que Laques  también estaría al principio de la lista (Popper, La sociedad abierta , cap. 3, nota 5). No obstante, aquí presentaremos la lista de las obras platónicas según la ordenación tradicional: 1. Diálogos socráticos   Entre 399 y 393 a. C., Platón escribe influenciado por la memoria de su maestro, Sócrates, muerto en 399. Son los llamados diálogos socráticos o menores, escritos fuera de Atenas y posible
ENTRADAS ANTERIORES

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

JOSEP PRADAS
Las ideas innatas son contenidos puros de la mente (sin la interferencia de los sentidos o la imaginación). Los contenidos puros son aquellos que no pueden ser fruto de los sentidos: alma, Dios, causa, sustancia, etc. Su origen no puede atribuirse a un principio externo al yo. Descartes otorga validez a tales conceptos puros desde el principio, ya que desconfía de los sentidos. Pero en el momento en que comienza a indagar en el interior de su mente y descubre tales contenidos, tampoco puede apoyarse en nada más que el cogito . La reflexión cartesiana no puede trascender el propio yo, de modo que esas ideas puras o innatas que Descartes encuentra en su mente de forma más o menos espontánea sólo pueden atribuirse a la propia razón, al pensamiento en sí mismo.  Así, pues, las ideas innatas son contenidos de la razón, forman parte del bagaje racional humano. Con ese bagaje no nos representamos imágenes sino que se nos hacen inteligibles objetos no imaginables, a los que Descartes llamará i
ENTRADAS ANTERIORES

EL DUALISMO CARTESIANO (actualización)

JOSEP PRADAS
Imagen
El dualismo de la naturaleza humana es un tema central en el pensamiento cartesiano, un tema que se apunta ya tempranamente, en la formulación del cogito tras la duda metódica; pero es después, a partir de la reconstrucción del mundo sobre la base ontológica de Dios, que reaparece con toda su problematicidad: la separación de las sustancias obliga a explicar la relación de los procesos mentales con los procesos físicos (el llamado problema cuerpo-mente ).  Es el primer gran problema de la filosofía cartesiana, explicar la relación entre dos instancias radicalmente diferentes y separadas, relación por otro lado necesaria para dar coherencia al resto del sistema y dar posibilidad efectiva al conocimiento del mundo. Este asunto es la piedra de toque de toda la filosofía de Descartes y de sus herederos, pues las diversas respuestas a la cuestión desarrolladas por el racionalismo del siglo XVII serán el origen de las diferentes corrientes que se centrarán en la temática epistemológica: M
ENTRADAS ANTERIORES

KANT Y LA MENTIRA

JOSEP PRADAS
¿Mentir? iJamás! Así pues, la mentira, definida simplemente como declaración intencionadamente falsa dirigida a otro hombre, no necesita el complemento de que tenga que perjudicar a otro, como lo exigen los juristas para su definición [...]. Pues siempre perjudica a otro, que, aunque no sea otro hombre, sí es la humanidad en general, en cuanto que hace inutilizable la fuente de su derecho. Pero esa mentira bondadosa puede también resultar por accidente ( casus ) punible según las leyes civiles; mas lo que escapa a la penalidad por mera casualidad puede también ser juzgado como injusto por las leyes exteriores. Así, por ejemplo, si mediante una mentira tú has impedido obrar a alguien que se proponía cometer un asesinato, eres jurídicamente responsable de todas las consecuencias que puedan seguirse de ello. Pero si te has atenido estrictamente a la verdad, la justicia pública no puede hacerte nada, sea cual fuere la imprevista consecuencia de ello. En cambio, es posible que,
ENTRADAS ANTERIORES