INTRODUCCIÓ AL PROBLEMA DE LA VERITAT

 

Què és la veritat?

“Els periodistes han de mostrar sempre la veritat”.

Què vol dir això de veritat?

Aquesta sentència ens obre certs interrogants: I els pintors? I els novel·listes? I els historiadors? I els polítics, no han de mostrar sempre la veritat? En una societat com la nostra, on es demana la implementació de la societat de la transparència (què és això, que els actes polítics siguin transparents, que estiguin a la vista de tothom, fins a quin punt...?), veritat i transparència són equivalents? La veritat es mostra, es veu, es capta, s'intueix, se sent? Com definirem la veritat, què vol dir mostrar, sempre podem mostrar el que volem?

Com podem apreciar, el tema de la veritat és retorçut. Abans de definir la paraula veritat, considerem el seu àmbit d'aplicació com a problema, és a dir, a quins tipus de problemes filosòfics afecta la qüestió de la veritat?

• Lògics o axiològics: quines són les condicions formals de la veritat?
• Metafísics: la veritat i la realitat, són equivalents? En quin sentit allò vertader és també real?
• Epistemològics: volem conèixer amb certesa, volem tenir la veritat sobre el món, allunyar-nos del dubte, però això és possible?
• Ètics: dir la veritat és un valor moral, però hem de dir la veritat sempre?
• Polítics: quina relació té el poder polític amb la veritat? Què és més important, el bé dels ciutadans o la veritat?

Tornem a la idea d'abans: “Els periodistes han de mostrar sempre a veritat”. Quin tipus de proposició és aquesta? Sembla ser una mena de norma, ens diu què hem de fer, o què han de fer determinades persones en determinades circumstàncies. Manifesta un ús imperatiu del llenguatge. Manifesta també un cert compromís amb la realitat (metafísic), perquè aquesta pugui ser coneguda (epistemològic), perquè és una obligació moral mostrar-la tal i com és (ètic) perquè sigui possible canviar-la si s'escau, o el mal del món quedi en evidència davant els ulls dels observadors (polític). A la vegada, manifesta el fet que la veritat és un valor (axiològic), semblant a la bellesa, la valentia, el bé, ja que els humans donem valor a les proposicions que són vertaderes i adquireixen així el valor de veritat. La veritat ens agrada igual que ens agrada la bellesa.

Amb tot, així s'explica que la nostra frase inicial sembli correcta, indubtable, i si li posem un interrogant, tendim a respondre afirmativament: Sí, els periodistes han de mostrar sempre la veritat, faltava més!!

 

Etimologia

La paraula veritat deriva del llatí verus/veritas, en castellà diem de veras, en català veracitat, veritable, vertader.

En altres llengües antigues tenim:

• Hebreu: ‘emeth, de la qual deriva el nostre amén, que vol dir així sigui, cosa que expressa necessitat, seguretat en els esdeveniments futurs.
• Grec: alêtheia (el nom propi Alícia), que vol dir descobriment, desvetllament, treure el vel de Maia, el vel que tapa la realitat.

Implicacions filosòfiques

El concepte de veritat té dos components d’abast filosòfic:

• Epistemològic: la veritat és una propietat dels enunciats o proposicions que descriuen el món (el que passa en el món, els fets), la nostra experiència del món.
• Ontològic: les proposicions vertaderes es refereixen a una realitat més enllà de les proposicions.

Aquests dos elements no es poden separar:

• L’element ontològic necessita de l’epistemològic.
• L’element epistemològic no té sentit si no es refereix a una realitat.

 

Dificultats per tractar el tema de la veritat

Els periodistes han de mostrar sempre la veritat

Una pedra impulsada cap a dalt, sempre torna a caure

Els solters són sempre homes no casats

La suma dels angles d'un triangle sempre és 180º

Si una proposició és vertadera, la seva negació serà sempre falsa; si una proposició és falsa, la seva negació serà sempre vertadera

Aquestes proposicions tenen en comú un sempre, i semblen descripcions, lleis o prescripcions que s'han de complir, fins i tot al marge de la nostra voluntat. En què són diferents, però? D'entrada, són diferents tipus de proposicions, que intentarem classificar, perquè podria ser que cada tipus de proposició estigués relacionat amb una definició específica de veritat.

Tenim, però, altres problemes:

• Definir el concepte de veritat té dues vessants:
• Allò que és veritat (vertader), la veritat d’una cosa o d'un fet, les condicions de la veritat.
• Allò que és la veritat en si mateix.
• Determinar els criteris de veritat, com obtenir certesa, si és possible.
• Els diferents tipus de veritat.
• La relació de la veritat (teoria) amb l’acció (praxis)

A tot això intenten respondre les teories de la veritat, tot i que no sempre poden aconseguir-ho completament.