TEORIA DE LA REDUNDÀNCIA
Cèsar va ser assassinat
És veritat que Cèsar va ser assassinat
Si la primera proposició és certa, aleshores la segona no afegeix res de
nou a la primera. Això és una redundància.
Pot semblar una qüestió simple, però ens pot ajudar a entendre els límits
del problema.
Leibniz va ser el primer a formular aquesta teoria, sota el nom de “tesi de
l’equivalència entre la proposició a i la proposició a és vertadera”,
de manera que a i a és
vertadera tenen el mateix contingut de veritat, és a dir, que si a
és vertadera, no cal afegir res més, a risc de caure en una redundància.
La redundància té, però, una utilitat: pot tenir una funció estilística, o
una funció lingüística. En aquest cas,
parlem de la funció pro-oracional, semblant a la dels pronoms, que
substitueixen els noms per agilitzar el llenguatge ordinari. Per exemple:
_Vindràs divendres a sopar?
_Sí.
Aquest sí equival a “vindré divendres a sopar”, és una partícula pro-oracional.
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.