TEORIA DE LA REDUNDÀNCIA

 



Cèsar va ser assassinat

És veritat que Cèsar va ser assassinat









Si la primera proposició és certa, aleshores la segona no afegeix res de nou a la primera. Això és una redundància.

Pot semblar una qüestió simple, però ens pot ajudar a entendre els límits del problema.

Leibniz va ser el primer a formular aquesta teoria, sota el nom de “tesi de l’equivalència entre la proposició a i la proposició a és vertadera”, de manera que a i a és vertadera tenen el mateix contingut de veritat, és a dir, que si a és vertadera, no cal afegir res més, a risc de caure en una redundància.

La redundància té, però, una utilitat: pot tenir una funció estilística, o una funció lingüística.  En aquest cas, parlem de la funció pro-oracional, semblant a la dels pronoms, que substitueixen els noms per agilitzar el llenguatge ordinari. Per exemple:

_Vindràs divendres a sopar?

_Sí.

Aquest equival a “vindré divendres a sopar”, és una partícula pro-oracional.

En aquest sentit, l’expressió “és veritat que...” també, és una expressió pro-oracional que serveix per agilitar el llenguatge ordinari.

Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

KANT Y LA MENTIRA

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)