FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Ressenya del meu llibre publicada al diari digital Malarrassa , escrita per Fèlix Pardo. En aquests  enllaç .

FUENTE: Martin Cohen, 101 dilemas éticos . Madrid, Alianza, 2012

AINA ALBA DALIA GALA PAU SABRINA SEBASTIÁN SENSE NOM

Fitxa del llibre

Aquest paradigma dóna importància, no als aspectes macro sinó a les experiències quotidianes que són el punt de partida de les reflexions sociològiques. L’orientació aquí és micro i s’estudien les interaccions entre les persones en diferents contexts socials. Des d'un punt de vista epistemològic , el paradigma de l'acció està lligat a una perspectiva humanista del coneixement. La realitat humana és molt diferent de la física, la biològica o la material. La sociologia no ha de buscar l’explicació dels fets, sinó del significat que les persones donen al fets. La investigació té un punt de partida empíric, com el positivisme, però es tracta de saber com les   persones interpreten (donen significat) als fets. L’origen del paradigma es troba en Max Weber . Les accions dels individus i el significat que se’ls dóna van configurant la societat. Weber acceptava també la importància de fenòmens no purament subjectius, per exemple l’impacte de les tecnologies, i compartia algune...

Agrupa diferents teories sociològiques que analitzen la societat des del punt de vista de la desigualtat, el conflicte i el canvi social. No es tracta d’explicar ni l’equilibri ni la cohesió social sinó la fragmentació social i el conflicte, que són conseqüències de la desigualtat. S’expliquen causes i efectes de les desigualtats econòmiques, de gènere, ètnia, etc. Les estructures socials no fan que la societat funcioni com un tot harmònic, més aviat perpetuen la desigualtat. A la sociologia del conflicte es ressalten les relacions de dominació entre països, grups socials i persones i les estratègies amb les quals els dominadors mantenen la seva posició. Si la sociologia del conflicte estudiés, per exemple, la universitat, es fixaria si segueixen existint i perquè carreres femenines i masculines, la relació jeràrquica entre les diferents estructures de poder intern, la relació de poder entre docnets i estudiants, la procedència social de l’alumnat per saber quants estudiants proce...

La societat és un sistema complex, en el qual les diferents parts encaixen produint equilibri i estabilitat social. Les nostres vides estan orientades segons la direcció de determinades estructures socials (pautes relativament estables de relacions socials): relacions familiars, professionals, educatives, etc., que són comportaments predecibles. Les estructures socials compleixen unes determinades funcions socials (com els òrgans en un cos). El paradigma estructural-funcionalista busca identificar dins la societat noves estructures i funcions, per explicar l'ordre i l'estabilitat. També s'aplica a la psicologia (gairebé tota la psicologia empirista és funcionalista). Des d'un punt de vista epistemològic , el funcionalisme està lligat al positivisme . La ciència és un sistema d’afirmacions sobre el món, lligades lògicament i construïdes a partir de l’observació. En sociologia això vol dir trobar proposicions generals sobre aspectes de la realitat social que es pug...