FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

 

La principal característica del llenguatge humà és el seu component simbòlic, és a dir, que fem servir una mena de signes per referir-nos a coses, idees, sensacions, etc. La relació entre els signes que fem servir i allò a què es refereixen no és natural, sinó arbitrària i convencional. Per entendre això millor, anem a plantejar els conceptes implicats en aquest assumpte de forma progressiva. Primer de tot hem parlat de signes . Què és un signe? Signe: fenòmen susceptible d'evocar (assenyalar) un altre fenòmen, lingüístic o no, però amb intencionalitat comunicativa: tots els ésser humans comparteixen aquesta característica mental, la seva intencionalitat comunicativa, el voler dir, voler assenyalar, voler entendre el que reben com a missatge. La relació entre els dos fenòmens no és natural sinó convencional, és a dir, que hi ha un acord públic sobre la significació d'un signe, sobre allò que representa. En aquest sentit hi ha dos tipus de signes: els icònics ...

Ens preguntem aquí què és el llenguatge. Assenyalarem els principals elements d'aquesta qüestió, però podeu ampliar el tema amb la informació que trobareu en aquest  enllaç: L'univers simbòlic i el llenguatge . Podem dir que el llenguatge humà és: Un sistema de comunicació mitjançant un sistema de senyals sonores que en combinen segons un determinat codi que permet saber el significat d'aquestes senyals. Hi ha molts tipus de senyals, però no totes corresponen a allò que diem llenguatge: Indicis: senyal o imatge que te relació natural amb el que pretén representar; el seu significat depèn de la imatge, amb la qual s'estableix una certa relació natural. Icones: senyal que remet a una cosa amb la qual té una semblança formal Símbols: senyal o imatge que representa alguna cosa sense que hi hagi cap relació natural o d'aparença entre una i l'altra, sinó que és una relació convencional i arbitrària, una relació que es pot aprendre i que s'...

Parece que todo empezó en Grecia, al menos en cuanto a referencias etimológicas. En una entrevista a Remo Bodei, filósofo italiano (más información en este  enlace ), hemos encontrado este fragmento que viene muy bien para explicar el carácter simbólico del lenguaje. La entrevista completa, que tiene un cariz mucho más político, puede leerse en este enlace al blog  La pitxa un lio  y en este  otro . ¿Por dónde empezó? Los griegos. Vivían aterrados por lo impredecible del caos: las epidemias, las guerras, las hambrunas...  Nietzsche  explica que desarrollaron el logos, su razón, como única manera de combatir el miedo: racionalizarlo. Sigue siendo la mejor. Intentaban transformar caos y pathos, las pasiones, en logos, orden y razón. Fíjese en que logos viene del griego  legin , de ahí legumbre: lo que se recoge y ordena. Recoger el desorden del miedo. Pero el logos griego también era simbólico, porque in...

Traducción mía de un texto del hispanista irlandés Walter Starkie (1894-1976), traductor al inglés del Quijote. Aquí habla por boca de tres personajes (Unamuno, Baroja y Maeztu) acerca del País Vasco y la mitología nacionalista en torno a esa figura dominante, el Árbol de Guernika. Publicado en Lateral , abril de 2004. Walter F. Starkie