FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Sociòleg francès. Professor a Burdeos (1896) i La Sorbona (des de 1902).  Seguidor de l'orientació positivista en la sociologia, defensada abans per Comte, i oposat a fer de la investigació social una deducció a partir de lleis generals (com efectivament va fer Comte amb la seva teoria dels tres estadis històrics).   Per a Durkheim, la sociologia ha d'establir lleis o categories que puguin descriure amb cura les relacions socials, sempre fidels als fets. Des d'aquesta perspectiva, Durkheim proposa un funcionalisme semblant al de la biologia, però en un sentit específic per a les ciècies socials, segons el qual una explicació funcional ha de permetre relacionar diversos factors o sistemes (estructures), és a dir, permetre veure de quina manera les activitats, institucions, sistemes de creences, etc., presents en una societat, es relacionen amb aquesta societat com a conjunt. Els fets socials tenen significat en el nivell social, no en el nivell individual. Sota aque...

FUENTE: Cavalli-Sforza, Genes, pueblos y lenguas . Barcelona, Crítica, 2000.

De cap manera poder associar el concepte de raça al concepte de cultura. Cultura és tot allò que s'aprèn socialment, per transmissió d'uns als altres, mitjançant el llenguatge i altres formes de comunicació (de vegades no cal el llenguatge per saber com s'han de fer les coses dintre d'una comunitat determinada, només cal mirar i imitar, com varen fer els homo erectus per aprendre a talla la pedra i fer eines). La cultura no es transmet genèticament, però sí estem genèticament programats per aprendre i conservar els aprenentatges socials, perquè som una espècie gregària i imitadora. La informació es conserva dintre del grup per: ·         La memòria individual i col·lectiva, per transmissió oral ·         Mitjançant els diversos sistemes d'escriptura ·         Mitjançant diversos materials, des de les tauletes de fang fins els sistemes...

FUENTE: Harold Laski, Introducción a la política .  Buenos Aires, Leviatán, 1981.

Marx va néixer a Treveris (Trier), en 1818. Va cursar estudis de dret a Bonn (1835) i Berlín (1836), on es va doctorar en 1841. Allà va estudiar també la filosofia de Hegel i es va vincular al grup dels Joves hegelians , conegut també com l'esquerra hegeliana . Mentrestant, i des de 1831, Marx col·laborava en la revista Gazeta Renana , publicada a Colònia, fins al 1843, quan va ser suprimida pel govern alemany. En aquest temps va entrar en contacte amb nombrosos intel·lectuals socialistes, els utopistes francesos, com Fourier, Proudhon, Leroux, o l'alemany Feuerbach. A partir de la prohibició de la revista, Marx s'instal·la a París, en 1844, on comença a col·laborar en la revista Annals Franco-alemanys , seguint la mateixa línia de l'anterior publicació. L'estança a París va ser molt important per a ell: hi va conèixer Engels, amb qui va mantenir una relació personal i intel·lectual essencial per entendre el desenvolupamente del seu pensament i la seva influè...

Va ser secretari i col·laborador de Saint-Simon (un dels socialistes utòpics), de qui va agafar algunes ides però després va separar-se'n per formular una teoria independent. Vol trobar una forma de reformar i organitzar científicament la societat, l'ordre basat en principis científics, segons el model de les ciències naturals o positives (per això es parla de positivisme), i s'enfronta a l'espiritualisme metafísic. En aquest model, traspassat a les idees socials, es combinen els procediments científics amb idees filosòfiques com el progrés (una filosofia de la història que mostra que el positivisme és la idea dominant en el futur), la confiança en el progrés derivat del coneixement científic: si coneixem les lleis que governen la vida social, aleshores podem controlar els esdeveniments i afavorir l'assoliment del progrés social i polític: la societat pot progressar si es coneixen les lleis que determinen la seva dinàmica. La reforma de la societat...

Val a dir que les diferents variacions de l'evolució a partir de l' homo ergaster no s'han establert definitivament, perquè hi ha molts punts negres en el coneixement d'aquesta etapa final, per manca de lligams fòssils intermedis. El que es ben clar és que l' homo sapiens sapiens va desenvolupar-se a l'Àfrica, i que també va desplaçar-se més enllà, fins arribar a Europa, Àsia i després Amèrica, i que allà on anava es va trobar segurament amb altres poblacions que havien evolucionat en paral·lel a partir de les migracions de l' homo ergaster . L'expansió de l' homo sapiens sapiens a escala mundial va determinar l'establiment de varietats dintre de la mateixa espècia, que poden classificar-se sota el concepte de raça , concepte però força controvertit per l'ús que se n'ha fet. Més endavant aprofundirem en aquesta qüestió. Hi ha indicis de cohabitació entre neanderthals i sapiens a Europa, entre fa 40 i 28 mil anys, data que marca l...

Un text que cal tenir present, escrit per Max Scheler l'any 1927, permet completar el quadre de la situació de l'ésser humà com a part final (fins ara) de les etapes evolutives que s'iniciaren fa uns 5 milions d'anys. Scheler presenta el problema en un sentit més conceptual, com a dicotomia entre animalitat/humanitat: el problema de l'ésser humà . Què hem d'entendre a partir d'aquí? El punt de partida de Scheler és la complexitat del concepte d'home, la dificultat que hi ha per definir-lo, perquè: Fa referència a una naturalesa animal, tot i que se'l consideri un animal superior. L'home es diferencia de l'animal a partir de la seva evolució, que el separa progressivament de l'animalitat. D'altra banda, tenim el concepte d'home com allò totalment oposat al d'animal, en sentit general. En aquest sentit, Scheler considera aquesta oposició como a essencial per definir l'humà. L'altre és només un concepte simpt...

ORIGINAL:  aprendre a pensar Els filòsofs Jonathan Dancy i Hilary Putnam han intentat respondre a la pregunta: Què és el real? Dancy tracta aquest tema a partir de la hipòtesis coneguda com “el cervell a la cubeta”.  "Vostè no sap que no és un cervell suspès en una cubeta plena d’un líquid en un laboratori, connectat a un ordinador que l’alimenta amb les seves experiències actuals sota el control d’algun científic enginyós (benèvol o maligne, segons el seu gust). Ja que vostè fos un cervell així. assumint que el científic té èxit, res dins les seves experiències podria revelar que vostè ho és, ja que les seves experiències són, segons la hipòtesi, idèntiques a les d’alguna cosa que no és un cervell dins la cubeta. Atès que vostè solament té les seves pròpies experiències per saber-ho, i aquestes experiències són les mateixes en qualsevol situació, res podria mostrar-li quina de les dues situacions és real"   ( Introduction to Contemporary Epistemology,  1...

Cavalli-Sforza es demana què és una raça, i respon: “Una raça és un grup d'individus que podem reconèixer com a biològicament diferents dels altres” ( Genes, pueblos y lenguas , pág. 34). Convé llegir el  pròleg . És una resposta des de l'antropologia física, una resposta que podem aplicara qualsevol població biològica, com ara gats o pardals. Les diferents races de gats presenten uns trets concrets, visibles i identificables, i a més uniformes, que permeten definir-les i classificar-les. Aquesta idea de raça presuposa algunes coses importants (Genes... , pàg. 35): Ø       Que hi ha diversitat entre una població i altra, encara que siguin geogràficament properes. Ø       Que si trobem diferències significatives entre dues poblacions, haurem de parlar de races diferents. Ø       Que aquestes diferències s'hauran de manifestar estadísticament, és a dir, hauran de ser significatives i no vinculable...