MEDICINA GREGA I TEORIA DELS HUMORS
Hipòcrates (segle V a C.) és el primer gran formulador dels principis de la medicina científica occidental. Ens interessa aquí la seva teoria dels quatre humors , combinada amb la doctrina del pneuma (creixement, locomoció i pensament), que funciona com a explicació de les alteracions de la salut, l'aparició de la malaltia (desequilibri) i la seva curació (reequilibri). Es tracta d'elements que flueixen pel cos i del seu equilibri (quantitat, proporció, repartiment) deriven la salut i la malaltia: Sang Bilis groga Bilis negra Flema Aquestes explicacions poden semblar ridícules, pero van ser formulades sota el matexi esperit de superació de la mitologia que va acompanyar els primers passos de la filosofia naturalista de Milet. Però també és cert que el quatre és un número pitagòric, i que els quatre humors tenen alguna relació amb els quatre elements d'Empèdocles, tot i que el tractat hipocràtic (molt posterior a Hipòcrates mateix) critica el fonament ...
