MEDICINA GREGA I TEORIA DELS HUMORS
Hipòcrates (segle V a C.) és
el primer gran formulador dels principis de la medicina científica occidental.
Ens interessa aquí la seva teoria dels quatre humors, combinada amb la
doctrina del pneuma (creixement, locomoció i pensament), que funciona
com a explicació de les alteracions de la salut, l'aparició de la malaltia
(desequilibri) i la seva curació (reequilibri). Es tracta d'elements que
flueixen pel cos i del seu equilibri (quantitat, proporció, repartiment)
deriven la salut i la malaltia:
- Sang
- Bilis groga
- Bilis negra
- Flema
Aquestes explicacions poden
semblar ridícules, pero van ser formulades sota el matexi esperit de superació
de la mitologia que va acompanyar els primers passos de la filosofia
naturalista de Milet. Però també és cert que el quatre és un número pitagòric,
i que els quatre humors tenen alguna relació amb els quatre elements
d'Empèdocles, tot i que el tractat hipocràtic (molt posterior a Hipòcrates mateix)
critica el fonament especulatiu d'aquestes idees. La teoria dels humors va ser
recollida per la medicina empírica grega fins arribar al gran metge successor
d'Hipòcrates, el romà Claudi Galeno (130-200 d. C.).
Aquesta teoria dels humors
també explica els temperaments humans: de manera natural, cadascú té una
proporció determinada dels quatre humors, cosa que expica la diversitat de
temperaments. El predomini d'un d'ells determina un tret característic:
- Sang: aire, càlida i humida. Alegria i
optimisme.
- Flema: aigua, freda i humida. Tendència a la
racionalitat i la calma.
- Bilis negra: terra, freda i seca. Tendència a
la tristor. Sensibilitat artística.
- Bilis groga: foc, càlida i seca. Passió,
tendència colèrica, impulsivitat.
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.