LA PSICOLOGIA D'EPICUR DE SAMOS

Epicur és atomista, és a dir, pensa que l'ànima és material, formada d'àtoms també, només que més subtils que els del cos, però materials al cap i a la fi, i depenents del cos. L'ànima no el sobreviu, de manera que es disol en arribar la mort física, a la qual no cal esperar amb temor, perquè en vida no se sent la mort, i en la mort no se sen res de res.

Els atomistes i Epicur se'n desfan així del problema ment-cos, en considerar que amdues coses són materials. No obstant, en Epicur hi ha una doctrina de l'ànima i del seu estat ideal: la calma, l'autarquia, la serenor o ataraxia. La vida tranquil·la, fins i tot allunyada dels afers públics, és l'objectiu, la recerca de la felicitat en els plaers de la vida, no només els materials (satisfacció de les necessitats), sinó sobre tot els espirituals (l'amistat). L'ànima tranquil·la ha suprimit l'ansietat, ha allunyat el dolor físic, ha assolit la serenor i gaudeix de la vida.

Sens dubte aquest ideal de vida no ens és estrany, en el context del nostre temps. Vivim en una societat accelerada, que ens demana satisfer necessitats sovint artificials, que esn fa depenents dels bens de consum. L'ideal d'Epicur es troba a les antípodes de tot això, però per això es converteix en un referent dels moviments alternatius al consum capitalista, a la cultura del treball i de l'esforç, a la mentalitat de l'eficàcia i el rendiment, etc.