LA PSICOLOGIA EN ARISTÒTIL

Aristòtil, autor del llibre Peri psyché (De anima en llatí), el primer tractat de psicologia en Occident. En aquest llibre Aristòtil intenta explicar la natura de l'ànima i com funciona el pensament humà en tant que base del coneixement. És un primer intent seriós de tractar analíticament el pensament i les seves funcions (sobre tot les sensorials), però en Aristòtil tenim carències importants en biologia i fisiologia.

L'ànima, per a Aristòtil, no és quelcom separable del cos, tot i que no és material, sinó potència pura, igual que els conceptes o idees. Aquí es distancia del seu mestre, Plató. Vol dir que l'ànima és un principi de vida, que es materialitza en la vida del cos. Tot és una unitat: ànima i cos han d'anar junts, i no són independents: l'ésser humà no és la seva ànima, sinó la unitat del seu cos i la seva ànima.

Com funciona el pensament? El punt de partida és també la seva crítica a la teoria de les idees de Plató: ha trobat conflictes en l'entramat de les clsses o etiquetes que Plató havia dissenyat i organitzat de forma jerarquitzada. Per exemple:

                                                                              ANIMAL

                                                                  GOS                              GAT

                                                            gos concret                    gat concret

L'etiqueta ANIMAL inclou les dues següents, GOS i GAT, en tant que aquestes en formarien part del conjunt dels animals. Potser podem trobar o definir l'etiqueta GOS com a “exemplar de gos ideal”, aixó com la de gat, podríem definir el gat ideal, igual que la taula ideal o universal, la definició de taula que inclou totes les taules pensables i possibles. Però, pensa Aristòtil, si GAT i GOS formen part de la classe ANIMAL, podríem definir igualment l'animal ideal?

Aristòtil pensa que aquestes etiquetes situades en un nivell superior a les coses naturals estan mancades de referència, no es corresponen a objectes concrets però tanmateix les apliquem a objectes concrets. Plató diria que són innates, però no podria definir-les ni aplicar entre elles i els objectes concrets la teoria de la semblança: en què es pot semblar un gos concret a la idea o etiqueta d'ANIMAL, tot i que sí se sembla a la idea o etiqueta de GOS? Si anem pujant de nivell d'abstracció, cada vegada és més difícil considerar la semblança entre l'etiqueta i l'objecte concret, perquè l'etiqueta està cada vegada més lluny de l'onjecte particular, i cada vegada la semblança o a participació és més metafòrica o poètica, com retreu Aristòtil.

Davant els problemes que comporta l'innatisme platònic, Aristòtil proposa una teoria contrària: construïm les etiquetes a partir dels objectes. Els conceptes o idees universals es refereixen sempre a objectes comuns que pode assenyalar, però que no existeixen fora de la nostra ment. En realitat són paraules, llenguatge.

Aleshores, com funciona la ment?

• Obtenim les idees de l'experiència del món de les coses concretes.
• El concepte de gos es format a partir dels nombrosos exemples concrets i particulars de gos.
• La ment passiva rep l'experiència dels objectes del món.
• La ment activa estableix associacions entre objectes semblants i després crea l'etiqueta que els agrupa en classes. Però les classes no són objectes reals, com pensava Plató.
• Les associacions també es poden produir entre objectes que apareixen seguits, en continuitat temporal o contigüitat en l'espai.
• Semblança i continuitat-contigüitat sí són elements innats en la ment, són capacitats nostres que regulen el nostre coneixement del món, amb l'ajuda de la memòria. De manera que Aristòtil admet, tot i dir que la ment és una tabula rasa, que tenim elements previs al coneixement, que permeten el coneixement. Aquestes capacitats són potències de la ment o ànima intel·lectiva,
• Aquests dos elemets seran molt importants en els inicis de la psicologia de l'aprenentatge, dintre del marc de l'associacionisme modern.