FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

 

UNA PERSPECTIVA HETERODOXA Según Popper, hay en Heráclito dos discursos que se complementan y dan sentido a su filosofía, según la importancia que se le dé a uno o a otro. El problema que se plantea es cuál de los dos representa lo esencial de su pensamiento y cuál lo secundario. Se trata de la doctrina del fuego (todo fluye) y la doctrina del logos (la unidad de las partes opuestas). Popper plantea esta cuestión en su libro La sociedad abierta y sus enemigos  (1945), cuando trata de asociar a Heráclito con el historicismo (como enemigo de la sociedad abierta) (cap. 2, y especialmente nota 2, págs. 446-447 de la edición de Paidós). Popper defiende como esencial a Heráclito la opción del fuego por encima de la doctrina del logos, porque le conviene par el desarrollo de su tesis, que Heráclito era un historicista (de hecho, el fundador filosófico del historicismo). La discusión sobre este asunto debe partir del fragmento 124 de Diels (se puede leer en este  enlace ). El fragment...

Fragmento del Protágoras (334e-335a) de Platón, donde la habilidad de los sofistas queda caracterizada, tal y como ellos alardeaban en sus desafíos públicos y sus epídeixis . Habla Sócrates dirigiéndose a Protágoras:

Un dels trets característics de la filosofia és sotmetre l’ statu quo  -les convencions socials amb les que vivim- i el sentit comú -els judicis, valors i normes que orienten la vida corrent- a l’anàlisi racional, així com trobar la raó del que es pressuposa obvi i natural, del per què les coses són d’una determinada manera i no d’una altra, i també interpel·lar als qui afirmen saber alguna cosa, els experts, per tal de determinar la naturalesa i l’abast d’aquest saber i el significat del que parlen.  Sòcrates va expressar aquest mateix tret fins les darreres conseqüències, pagant amb la seva vida el preu de posar al descobert les opinions falses dels seus conciutadans i també de posar en evidència que la creació d’un gènere de vida del costat de l’enteniment demana un gran esforç i que no tothom té la competència ni el mèrit per ser el seu guia, perquè no sempre és fàcil distingir entre un bon model de vida i un de dolent, la qual cosa exigeix l’acompanyament d’un bon mestre ...

FUENTE: Ramón Valls, La dialéctica . Barcelona, Montesinos, 1981, págs. 22-24.

Sota aquest aspecte del pensament de Marx trobem al sociòleg que vol explicar les estructures bàsiques i profundes de la realitat social, com a base de les estructures superficials i més visibles, al llarg de la història humana. Es tracta de fer sortir a la llum aquelles estructures fonamentals amagades (les relacions de producció, l'explotació, l'alienació), emmascarades per les estructures superficials (la ideologia, la cultura, la família, els sistemes polítics, educatius, etc.). Per això Marx és considerat un filòsof de la sospita . Pensa que les idees dominants de cada època han estat sempre les idees de la classe dominant, que imposa la seva ideologia o interpretació del món sobre la resta de les classes inferiors (allò que ell anomena falsa consciència ). En el seu temps, els partidaris del capitalisme neguen l’existència del conflicte i veuen tota l’organització social com a “natural” i producte de les diferents aptituds individuals. Des del punt de vista de Marx, el...

El punt de partida de Marx és, com en el cas de gairebé qualsevol filòsof del segle XIX, Hegel, hereu d’una concepció de la realitat anomenada idealisme , i vinculada a la idea de progrés històric basat en una dinàmica anomenada dialèctica , per la qual dos elements contraposats i necessaris (tesi-antítesi) estableixen un tipus de relació que genera una resposta de la realitat per tal de resoldre la contradicció (síntesi) que suposa un grau de perfecció en la realitat, fins arribar a un estat superior de qual no es pot passar, i que a nivell històric i social suposa el màxim progrés assolible. Per a Hegel, aquest procés es desenvolupa en un sentit ideal, i el màxim assolit representa la seva societat, la burgesa i l’Estat prussià. Cal afegir-hi que a partir d’aquí, la filosofia política occidental té dos components derivats de Hegel, un a la dreta (totalitarisme) i un altre a l’esquerra (l’esquerra hegeliana), on trobarem el jove Marx. Marx pren les idees hegelianes i les transfo...

FUENTE: Platón, República  535a-541b

El procés de reminiscència és més complicat del que sembla, en tant que esdevé un ascens des del món material al món intel·ligible, des de les imatges (còpies de còpies) fins a les FORMES PURES. Això és el procés dialèctic, un mètode d'aproximació a les formes per arribar a allò que cada cosa és en sí, sense passar pels sentits i només per mitjà de la raó. l       El procediment dialèctic és descrit al llibre VII de la República , 532b-535a (fragment de lectura obligatòria). També es referit en el Fedó i el Fedre . l       El procediment dialèctic també és referit al Parmènides 135c-137b, pel que fa a la fase descendent del procés, fruit de la revisió platònica de la seva teoria. El procés dialèctic té dues fases, una ascendent i una altra descendent: PRIMERA FASE: Reprenem la qüestió de la reminiscència (record del món de les idees): les coses imiten les idees, de manera que el coneixement sensible serveix d'ocasió per al re...