FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

John Searle sobre la falacia naturalista y la subjetividad de los valores El pensador, que falleció en septiembre, ha sido figura señera de la filosofía contemporánea, mundialmente conocido por sus contribuciones a la filosofía del lenguaje y de la mente así como a la filosofía social. por Manuel Toscano 20 octubre 2025 PARA LETRAS LIBRES A finales de septiembre nos enteramos con retraso de la muerte de John Searle a los 93 años. En realidad el fallecimiento ocurrió el 17, pero la noticia no trascendió hasta diez días después, gracias a un correo de la que fue su secretaria durante cuarenta años, Jennifer Hudin, al filósofo Colin McGinn. Al parecer, el filósofo estadounidense llevaba recluido desde 2024 en una residencia de ancianos, sin que amigos o antiguos colegas pudieran contactar con él. Unos años antes –en 2019– la Universidad de California en Berkeley, donde enseñó durante seis décadas, le había revocado el nombramiento y los privilegios de emérito debido a una denuncia de acos...

De la obra de Trasímaco apenas se conservan algunos fragmentos, apenas dos páginas de un discurso; pero su pensamiento fue recogido por Platón en el libro I de la República (a partir de 336b), presentado con toda su crudeza: lo justo no es más que el interés de los más fuertes. Romilly piensa que esta tesis no es tan radical como parece si se interpreta como una descripción de aquello que vemos , que las leyes las hacen aquellos que tienen en poder de promulgarlas, y lo hacen, de facto , en función de su propio interés. El interés de los más fuertes equivale a lo que es justo, según formulan las leyes. Y esos más fuertes pueden ser un tirano, una oligarquía o una democracia de ciudadanos, unidos por su interés común frente a los intereses de una minoría (la unión los hace más fuertes). Es una formulación muy cercana a la de Aristóteles, e incluso aparece en boca de Sócrates en Gorgias (488d-489b). En consecuencia, dado que todos persiguen su propio interés, la justicia nunca recompe...

  COMENTARIO HALLADO EN EL MUHBA (Museo de Historia de Barcelona)

Definim l'acció moral com aquella intervenció humana, realitzada de forma lliure, conscient i voluntària, amb efectes i conseqüències observables sobre l'entorn de l'agent, i que es pugui jutjar moralment, que sigui susceptible d'aprovació o condemna pels altres, segons unes determinades normes, principis o valors socialment acceptats. Quant a l'aprovació de l'acció, es considera essencial que els valors de referència tenen un origen social, tot i que podem pensar que l'aprovació o desaprovació d'una acció moral pot ser un acte del propi sobjecte agent, que es valora a si mateix, segons la seva consciència moral, segons uns pricipis assumits racionalment, o d'acord amb un certs sentiments morals. En tot cas, hem d'admetre que tots els valors que l'individu faci servir per a si mateix, tenen un origen social, i quan l'individu s'autoavalua, reflecteix en la seva valoració els valors morals de la seva societat. Pregunta: un nàufra...

[1] Empeño de la moral en aniquilar las pasiones, en todas las épocas, en el sentido de espiritualizar o divinizarlas, que es algo más profundo que arrancarlas de raíz. Pero en el primitivo cristianismo, y pone como ejemplo el Sermón de la Montaña de Jesús, considera Nietzsche que sí hay ese sentido de arrancar, porque el sentido de espiritualización era demasiado elaborada para aplicarlo a los pobres de espíritu que eran los primeros cristianos, y no podían llevar a cabo una guerra inteligente contra las pasiones. En este sentido, la Iglesia primitiva “combatía la pasión con la extirpación”, castrándola, disciplinando y exterminando el apetito, la sensualidad, el orgullo, el ansia de poder, de venganza. Pero, dado que las pasiones son parte de la vida, en ese ataque a las pasiones la Iglesia es hostil a la vida misma. [2] Los débiles, los pobres de espíritu luchan contra las pasiones según esa lógica castradora, de extracción, de exterminio, porque son incapaces de una moderació...

Definirem ètica com: La ciència dels objectes morals, la reflexió crítica (filosòfica) sobre les diferents idees relatives a l'acció humana i els valors de la conducta. Y definirem la moral com: El conjunt de normes, costums i elements valoratius que hi ha en una determinada societat i temps, els valors de la nostra societat i les altres (component social), així com la conducta que segueix o no aquests costums, normes i valoracions (component individual). L'ètica és una reflexió sobre la moralitat, un qüestionament dels fonaments de la moralitat, de caràcter individual: L'ètica o filosofia moral és la investigació filosòfica de la moral i la moralitat. L'ètica investiga què són i com es fonamenten el bé, l'acció correcta i el deure moral, així com la responsabilitat i el mèrit morals. També s'ocupa del significat de les paraules morals i de qüestions pràctiques sobre la manera com hem de viure. És la recerca de definicions generals al mar...

La lluita entre nobles i esclaus Aquesta és la moral de l’esclau: una moral de reacció, de ressentiment, d’acció per als altres, amb virtuts com la humilitat, la paciència (de les vaques), l’obediència, l’acceptació del patiment en vistes a una promesa d’eternitat. La qüestió és que la moral dels esclaus ha vençut al cap dels mil·lennis. Ha vençut el poble, la plebs , el ramat, l’home vulgar, el populus , tots ells han quedat redimits dels antics senyors, els optimates . Aquesta és la cultura moderna; fins i tot els lliurepensadors i els demòcrates accepten aquest missatge sense Església ( Genealogia , part I, cap. 9). Si ens remetem al temps de Nietzsche, la seva crítica va adreçada als valors moderns, de la Il·lustració, punt àlgid de tot aquest procés d’immersió de l’individu en el ramat, en l’esperit de la col·lectivitat (sigui una religió, sigui un moviment polític com el proletariat en marxa). Tot s’adreça vers l’home del ramat, per satisfer les seves necessitats, per dir...

La transvaloració dels valors La idea de la mort de Déu no es refereix només al descrèdit de la fe cristiana o jueva després de la Il·lustració, sinó a la caiguda dels valors morals en general: raó, progrés, veritat, ciència, Estat, etc. Aquest tema serà central en dues obres de Nietzsche, Així parlà Zarathustra i La genealogia de la moral . En La genealogia de la moral , després d’una crítica als moralistes utilitaristes (part I, caps. 1-3), Nietzsche inicia una crítica de la moral vigent (judeocristiana) a partir de l'estudi de l'origen dels principis morals arcaics, i com aquests es van trastocar a partir de l'acció dels sacerdots. De la mateixa manera que ha fet una genealogia de la veritat, Nietzsche fa una genealogia de la moral, és a dir, una anàlisi de l’origen de la moral tradicional des de la moral arcaica: Els bons arcaics                        ...

La figura de Nietzsche s’emmarca en la crisi dels valors il·lustrats de mitjans dels segle XIX, com a reacció davant l’excés d’optimisme del positivisme i liberalisme en la societat industrial. Aquest corrent crític posa en qüestió la validesa de la idea de progrés i altres conceptes centrals en la modernitat: subjecte, consciència, objectivitat, món, realitat, raó, racionalitat i llibertat, veritat, ciència, Estat. Si aquests conceptes no són vàlids, potser la història del pensament occidental és la història d’un error. En tant que Nietzsche s’incorpora a aquesta línia de reflexió, se’l considera part de l’anomenada “escola de la sospita” junt a Marx i Freud (més informació, en aquest enllaç a  escola de la sospita ). Quins són els principals elements del pensament de Nietzsche? Quins són els problemes que es planteja? Es podria dir que per a Nietzsche, el principal problema és que la filosofia ja no és planteja els veritables problemes de la vida: la mort, la solitud; més a...