NIETZSCHE: UN PUNT DE PARTIDA

La figura de Nietzsche s’emmarca en la crisi dels valors il·lustrats de mitjans dels segle XIX, com a reacció davant l’excés d’optimisme del positivisme i liberalisme en la societat industrial. Aquest corrent crític posa en qüestió la validesa de la idea de progrés i altres conceptes centrals en la modernitat: subjecte, consciència, objectivitat, món, realitat, raó, racionalitat i llibertat, veritat, ciència, Estat. Si aquests conceptes no són vàlids, potser la història del pensament occidental és la història d’un error.

En tant que Nietzsche s’incorpora a aquesta línia de reflexió, se’l considera part de l’anomenada “escola de la sospita” junt a Marx i Freud (més informació, en aquest enllaç a escola de la sospita).

Quins són els principals elements del pensament de Nietzsche? Quins són els problemes que es planteja? Es podria dir que per a Nietzsche, el principal problema és que la filosofia ja no és planteja els veritables problemes de la vida: la mort, la solitud; més aviat, els amaga sota un munt de conceptes que són il·lusions i esperances irreals. La veritable tasca de la filosofia ha de ser recuperar la realitat, desemmascarar-la, treure-li el vel, deixar a la vista totes les ficcions amb què el subjecte conviu.

Vitalisme i nihilisme

La filosofia de Nietzsche és una reflexió sobre la pèrdua de valor de la vida sota el pes de la moral cristiana. L’autor es mou entre vitalisme i nihilisme. Per a Nietzsche, la cultura occidental ha menyspreat els impulsos vitals per por de la vida mateixa, els ha tapat amb idees de transcendència, com la raó, el món de les idees, Déu, el progrés, l’Estat. Són elements que s’han fet servir per desvalorar la vida.

La vida, però, és el valor màxim, res no té més valor que la vida. Això és el vitalisme. Però la cultura occidental ho ha amagat durant el seu desenvolupament històric, des de Sòcrates. Tanmateix, quan la modernitat entra en crisi, aquests valors que han servit per tapar la realitat cauen en descrèdit i el resultat és aquest: no es pot recuperar el valor de la vida, amagat durant segles, així que no hi queda res sinó negació i consciència de l’artificialitat de tot. Això és el nihilisme, avançat pel romanticisme i rematat per Schopenhauer.

Aquest nihilisme és, segons Nietzsche, reactiu: menysprea la vida, creu en el no-res, s’obstina en la mort (ja des de Sòcrates).

Nietzsche proposa una sortida necessàriament nihilista, però activa: una crítica radical dels valors morals, de les grans veritats que són ficcions (sospita). Ja no podem creure en això, sinó en:

• La realitat de les coses materials.
• L’afirmació de la vida. La vida és un valor autèntic, amb les seves contradiccions.

Aquests són els puntals ontològics del pensament de Nietzsche.

Cal considerar, a més, els següents aspectes importants, que desenvoluparem més endavant:

• Nietzsche té formació com a filòleg clàssic, cosa que no és incompatible amb la reflexió filosòfica sinó que permet donar una nova llum a la qüestió.
• Fa també una reflexió crítica sobre la cultura. Postula la idea del sentit tràgic de la vida. Ho relacionem amb el llibre El naixement de la tragèdia (1872).
• Nietzsche realitza una crítica del llenguatge, de l’ús del llenguatge, per arribar a la sospita que la racionalitat és una ficció lingüística. Ho relacionem amb el text Sobre veritat i mentida en sentit extra-moral (1873).
• Nietzsche engega una crítica de la moral, considerant no només el descrèdit de la moral judeo-cristiana en el seu temps, sinó el fet de la caiguda dels valors morals occidentals fruit de la Il·lustració. Proposa una transvaloració dels valors morals. Ho relacionem amb el text Genealogia de la moral (1887), però també amb un anterior, Així parlà Zarathustra (1885).