FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Segundo intento de resolver el problema de la conexión entre las substancias cartesianas, esta vez obra de Spinoza. La reflexión de Spinoza comienza en la definición cartesiana de substancia: aquello que no necesita de otra cosa que a sí mismo para existir (en este fragmento, por ejempo, del Discurso , parte IV ). Descartes había establecido tres substancias: la materia ( res extensa infinita ), el yo ( res cogitans finita ) y Dios ( res infinita inextensa ). A pesar de su propia definición, cabía considerar que había una evidente dependencia ontológica de unas sobre otras, en tanto que considera a Dios creador del mundo y garante de sus leyes y del conocimiento humano. En fin, que sólo Dios era, en sentido estricto, una substancia. Spinoza retoma este conflicto dejado de lado por Descartes. Con total coherencia, afirma que si las otras dos substancias han sido creadas por Dios es una contradicción seguir tomándolas como tales, dado que la única substancia, aquello que no nec...

Segons Ferrater Mora, en el seu Diccionari de Filosofia , el panteisme és la doctrina segons la qual Déu i el món són una mateixa cosa, és a dir, que Déu no és essencialment diferent del món (tot i que això no implica que siguin considerades algunes diferències entre ambdues instàncies, sense les quals no podríem parlar d'elles amb noms diferents). Encara que el panteisme és suggerit en doctrines antigues (alguns presocràtics com Anaxàgores i el seu concepte d' homeomeries , o els neoplatònics), no són pròpiament panteistes, i s'ha d'anar a l'època moderna per trobar una formulació veritablement panteista: la de Spinoza. La relació del panteisme amb les teories de la realitat (metafísica) està orientada vers el monisme (l'oposat del dualisme de Descartes, antecessor de Spinoza). El panteisme pren els dos termes, Déu i Món , les dues substàncies cartesianes, i les identifica. No obstant, en aquest esquema el panteisme pot presentar dues variants segons si...

Fuente: Felip Lorda, Conocer Spinoza y su obra . Barcelona, Dopesa 2, 1980