FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

 

 

 

 

Embelesada por la máxima del rendimiento, la sociedad actual está viendo cómo el ritmo frenético le pasa factura. Aunque para algunos se trata de una disyuntiva entre el crecimiento económico y el respeto por los límites individuales (y planetarios), quizá sea posible encontrar un «justo medio». POR:  Mariana Toro Nader PARA  ETHIC , JULIO DE 2025 SEGUIR LEYENDO EN ESTE  ENLACE

Breve Diccionario Byung-Chul Han Breves claves para entender el pensamiento del filósofo surcoreano afincado en Alemania, que fue distinguido con el Premio Princesa de Asturias de Comunicación y Humanidades 2025. por Mauricio Montiel Figueiras 9 mayo 2025   ACELERACIÓN La aceleración actual tiene su causa en la incapacidad general para acabar y concluir. El tiempo aprieta porque nunca se acaba, nada concluye porque no se rige por ninguna gravitación. La aceleración expresa, pues, que se han roto los diques temporales. Ya no hay diques que regulen, articulen o den ritmo al flujo del tiempo, que puedan detenerlo y guiarlo, ofreciéndole un sostén, en su doble sentido, tan bello. Para leer más, en este  enlace  a Letras Libres

LA ESTRUCTURA SOCIAL ES UN CONCEPTO, NO UNA REALIDAD OBSERVABLE  

  UNA INTRODUCCIÓN A LA SOCIOLOGÍA ESTRUCTURALISTA Una observación: tanto un poblado primitivo como un campamento de vacaciones moderno están constituidos según ciertas relaciones de espacio, según cierta lógica que implica en ambos casos una representación del mundo. Tal cosa sería objeto de la sociología estructuralista, dando prioridad a las formas sociales sobre el contenido de los símbolos o formas. Un postulado importante del estructuralismo sociológico puede formularse de esta manera: todas las producciones humanas se ponen en práctica después de ser sometidas por la sociedad misma a la mediación del intelecto. No hay ninguna praxis de la que la mente humana no se apodere, que no recorte y reconstituya bajo la forma de un sistema de prácticas, de modo que el intelecto impone una forma a la materia (aunque esta forma varía conforme varían las sociedades que dan cuenta de esa materia). Así, la sociología estructuralista, ante un objeto social intenta recuperar la huella d...

 

 

  A partir dels anys 50 del segle XX comença a tenir pes un sociòleg, Talcott Parsons, que recull diverses línies conceptuals familiars amb el paradigma funcionalista, però afegint-hi algunes innovacions.  El seu principal focus d’influència va ser Weber, en concebre la sociologia com a ciència de l’acció social, pero va treure profit d'altres elements: De la psicologia social aprofita conceptes importants: rol, estatus, grup de referència, etc. Del funcionalisme, Parsons pren una idea fonamental: cada element de la realitat social només pots ser entès si és en relació amb o en funció d’un conjunt o sistema més ample. Aquesta idea ja ens parla d’una estructura, i el resultat esdevé una teoria estructuro-funcionalista de l’acció social. De la cibernètica pren el model operatiu del sistema autoregulat , que supera al model clàssic de l’ organisme viu , tot i que segueix els mateixos principis, i simplement afegeix un dinamisme intern que la sociologia clàssica no havia conside...

Alfredo Niceforo (1876-1960) Sociòleg italià, especialitzat en criminologia. És un dels primers investigadors socials de tarannà empirista a Itàlia, aplicant mètodes estadístics per trobar regularitats en la conducta social. Sota la influència del criminòleg Cesare Lambroso, va desenvolupar una teoria racista de la conducta criminal, més enllà dels trets físics, com formulava Lambroso. Per a Niceforo, hi ha components biològics, psicològics i socials que expliquen la tendència individual vers el crim. No obstant, tots dos parlen de races que tendeixen especialment vers conductes antisocials, com els habitants de Sardenya, adscrits al que anomenaríem raça mediterrània . En el seus estudis Delinqüència a Sardenya (1897) i La Itàlia bàrbara contemporània (1898), analitza la cultura del sud d’Itàlia, les seves cançons, tradicions i folklore per provar la inferioritat d’aquestes gents i la seva tendència antisocial, com a mostra de la seva inferioritat racial. Aquesta visió connecta amb...

Muchos antropólogos cercanos al constructivismo social afirman que los sentimientos que a nosotros nos resultan familiares, como la ira, están ausentes en otras culturas. (Muy pocos antropólogos sostienen que hay culturas donde no existen los sentimientos). Por ejemplo, Catherine Lutz decía que los ifaluk (un pueblo de Micronesia) no experimentan nuestra «ira», sino que, en su lugar, tienen la experiencia de lo que ellos denominan song . El song es un estado de indignación desencadenado por una infracción moral, como la de romper un tabú o actuar con arrogancia. Autoriza a que uno rechace, desapruebe, amenace o critique al infractor, pero no a atacarle físicamente. La persona objeto del song experimenta otro sentimiento que se supone inexistente en los pueblos occidentales: el metagu , un estado de terror que la lleva a apaciguar al que siente song mediante disculpas, el pago de una multa o el ofrecimiento de un presente. Los filósofos Ron Mallon y Stephen Stich, inspirados por Cho...

A propósito de los inconvenientes de la observación participante (trabajo de campo o sobre el terreno), una reflexión: A pesar de su deseo de integrarse lo más completamente en la sociedad melanesia, Malinowski había debido reconocer que los melanesios, que habían comprendido que iba a meter sus narices en todas partes e incluso allí donde un indígena no habría soñado nunca introducirse a la fuerza, se habían resignado a ver en él un mal necesario que formaba parte de su vida. A pesar de su buena voluntad, el etnólogo está condenado a ser un marginado, con este estatuto de excepción para ampliar su campo de observación (Akoun, 1971).

Índice del libro Sociología , de Salvador Giner (Barcelona, Península, 1979) Índide del libro Antropología cultural , de Marvin Harris (Madrid, Alianza, 2014)

Aquest sistema no està basat en lleis ni costums ni preceptes religiosos, és un sistema fluït, no hi ha restriccions formals pel tracte entre individus de classe diferent ni impediments formals per a la mobilitat social. La classe no s'adquireix per naixement, al menys no totalment. Les classes són legalment obertes, en realitat semitancades, no tenen una organització formal. Aquest sistema d’estratificació és típic de societats industrialitzades, que requereixen que es permeti el desenvolupament d'habilitats i talents. Les classes depenen de diferències econòmiques, de prestigi i de poder entre els individus. En altres sistemes d'estratificació no és absolutament necessari ser més ric per a pertànyer al grup més elevat. El funcionament dels sistemes de classe   no està basat en la relació directa entre individus, és impersonal, per exemple: desigualtats de salari i de condicions de treball. El concepte de classes socials és especialment aplicable a Europa, ja que va s...

Segmentació de la població d'origen jurídic (la sanció religiosa hi és present, però no és tan decissiva com en sistema de castes). Admet un cert grau d'intercanvi entre els diferents estaments o estrats: un burgès es pot convertir en noble mitjançant una cerimònia, o per matrimoni. En el sistema estamental és important el paper del vassallatge, que permet un cert grau de llibertat personal, atès que la relació entre noble i vassall és contractual, i que tot senyor és a la vegada vassall d'un altre de superior o més poderós. En el sistema estamental hi ha també la possibilitat d'establir subestaments. Em general parlem de tres estaments: o        Noblesa o        Cler o        Burgesia En una altra classificació: o        Noblesa o        Cler o        Burgesia o    ...

Classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, de professió, etc, tenen un esperit d'exclusió respecte a les altres classes de la societat. Són seccions tancades de població (Giner, pág. 126).  Les castes es caracteritzen per: Desenvolupar jerarquies endogàmiques: no es pot accedir-hi des de fora, sinó de forma hereditària. Desenvolupar vincles ocupacionals o de divisió del treball. Desenvolupar vincles amb les creences religioses, que sancionen aquestes separacions. Actualment tenim el cas de l'Índia, el supremacisme blanc a sudàfrica, etc. Les castes admeten subcastes, de vegades molt nombroses. La idea de casta va acompanyada de la idea de pol·lució/purificació, en relació amb el contacte amb membres d'una casta inferior.