LES CLASSES SOCIALS

Aquest sistema no està basat en lleis ni costums ni preceptes religiosos, és un sistema fluït, no hi ha restriccions formals pel tracte entre individus de classe diferent ni impediments formals per a la mobilitat social. La classe no s'adquireix per naixement, al menys no totalment. Les classes són legalment obertes, en realitat semitancades, no tenen una organització formal. Aquest sistema d’estratificació és típic de societats industrialitzades, que requereixen que es permeti el desenvolupament d'habilitats i talents. Les classes depenen de diferències econòmiques, de prestigi i de poder entre els individus. En altres sistemes d'estratificació no és absolutament necessari ser més ric per a pertànyer al grup més elevat. El funcionament dels sistemes de classe  no està basat en la relació directa entre individus, és impersonal, per exemple: desigualtats de salari i de condicions de treball.

El concepte de classes socials és especialment aplicable a Europa, ja que va ser el primer lloc del món on va aparèixer la classe mitjana i a on es va definir el concepte de classe obrera, tots dos conceptes i fenòmens relacionats amb la revolució industrial que es va produir a Europa per primera vegada en el món. Segons Vicenç Navarro i altres, l’acadèmia i els medis de massa dependents de la classe dominant ens han volgut fer creure que ja no existeixen les classes socials o que la majoria de la població és classe mitjana. Tanmateix això és fals, que ja no siguem majoritàriament obrers industrials no vol dir que deixem de pertànyer a les classes populars o treballadores.

Així i tot la societat europea segueix sent molt desigual. El més rics controlen la major part de la riquesa, disposen dels millors serveis privats i consumeixen la major part dels béns i serveis. Per una altra banda hi ha taxes elevades d’atur i persones amb baixos nivells de vida, encara que la percepció de la gent pot ser diferent per causes diverses:

• La igualtat es defineix com igualtat davant la llei escrita (igualtat formal), això ens fa creure que tots tenim la mateixa posició social.
• Es valora l’esforç personal i l’ autonomia, per això s’oblida l’important paper que juguen la família i la posició social.
• La gent entra en contacte amb els seus semblants i així desconeix altres realitat socials.

La societat europea gaudeix d’un relatiu benestar en comparació amb altres parts del món, fet que dóna la impressió que existeix una gran igualtat social.

La classe es pot definir com un grup de persones que comparteixen recursos econòmics comuns, i la possessió d'aquests recursos influeix en l'estil de vida. En general podem distingir entre:

• Classe alta, els rics: grans industrials, financers, propietaris de terres (a països del sud), alts executius i en general tots els qui controlen recursos productius. Està formada a tots els països per un nombre petit de famílies i individus que posseeixen considerables propietats. Als països rics són entre el 5% i el 10% (els super rics són un 0’2%). Hi ha famílies que fa generacions que pertanyen a aquesta classe, i el seu estatus és més elevat que les que s'han enriquit més recentment, que sovint es troben exclosos dels cercles més refinats. La propietat proporciona poder i els membres de la classe alta estan desproporcionadament representats als cercles del poder: financer, industrial, polític. educatiu i cultural. Els seus fills estudien a col·legis privats d’elit i van a les universitats privades més prestigioses. El sector superior d’aquesta classe alta té grans patrimonis, altres depenen de grans sous.
• Classe mitjana: inclou professionals i els que es diuen treballadors de "cuello blanco". Hi ha tres sectors intermitjos:
• L'antiga classe mitjana formada per propietaris de negocis i botigues petites o terres. És un sector que disminueix contínuament, entre altres coses perquè els negocis petits són inestables, però una part dels que desapareixen són substituïts per altres. En aquesta classe social sovint es troben tendències polítiques molt conservadores. 
• La classe mitjana alta formada per professionals i pels qui ocupen càrrecs de gestió, molts dels seus integrants han tingut accés a l'educació superior, els seus ingressos superen la mitjana de la població i els permeten acumular patrimoni: automòbils de luxe, segones residències. Els fills d’aquesta classe reben educació universitària i de post grau i ocupen llocs molt qualificats en el sector serveis o industrial. 
• La classe mitjana baixa està formada per professionals del sector de serveis, valorats i ben pagats: funcionaris qualificats, professors de secundària, secretàries de direcció, executius, treballadors qualificats de mitjans de comunicació. Gaudeixen d’autonomia en el seu treball, tenen autoritat i poden delegar-la, i tenen trajectòries laborals estables i segures. Les famílies de classe mitjana són propietàries del seu habitatge, tenen vehicle propi i els seus fills tenen sovint formació universitària, però no necessàriament en centres d’elit.
• Classe obrera (treballadora o assalariada) o camperola, o que realitza treballs manuals. La classe treballadora que es vol assimilar a la classe mitjana però continua sent classe treballadora tenen treballs de menys prestigi: oficinistes, comptables o treballs manuals qualificats: electricistes, mecànics, conductors. Les seves rendes estan en torn a la mitjana nacional i són relativament segures. Els seus fills acostumen a fer estudis professionals després del’ ensenyament obligatori. En realitat formen ja part de la classe treballadora. La classe treballadora integra tradicionalment aquells/es que tenen treballs rutinaris i molt controlats pels seus superiors, els treballs poden ser precaris i els ingressos estan per sota de la mitjana nacional, fet que fa a aquesta classe més vulnerable a les malalties o els cicles econòmics.