ESTRUCTURAR LA DIFERÈNCIA

Fins i tot en les societats més simples existeix la diversitat, com a mínim hi ha joves i grans, homes i dones. Es tracta de diferències biològiques que poden generar formes elementals de desigualtat. La diversitat sovint implica desigualtat, pot apreciar-se en la disposició per obtenir aliments dels més joves, o la saviesa dels grans, o la capacitat de portar criatures al món  de les dones. En les societats més primitives no sembla que la desigualtat estigués estructurada i diferents persones podien destacar en diferents aspectes. Però l'evolució històrica vers l'agricultura i la propietat varen afavorir la conjunció de la diversitat amb la desigualtat social.

Per tal de descriure la desigualtat els sociòlegs utilitzen el concepte d'estratificació social, que es pot aplicar a les societats que sorgeixen de la revolució urbana en un context econòmic que permet l'acumulació de riquesa i la divisió social del treball, fins les societats actuals. L'estratificació social és la manera com una societat jerarquitza la diversitat, transformant-la en desigualtat.

Poden definir el concepte d'estratificació social com les desigualtats estructurades entre diferents agrupaments d'individus, o bé com a sistema estructurat de desigualtats.

És el procés mitjançant el qual una societat queda dividida en estrats, és a dir, estructures verticals, com els estrats goelògics) on hi ha un de superior (o dominant) i d'altres que estan per sota. Cada estrat suposa un cert àmbit de poder, de privilegis, de prestigi o de propietat.

El fenomen de l’estratificació social  té quatre principis bàsics:

• Afecta a la societat en el seu conjunt, no a alguns individus. La posició social no és el resultat exclusiu dels talent i l’esforç personal. Les persones que procedeixen de famílies ben situades des d’un punt de vista econòmic i social tenen més possibilitats de tenir millor salut física i psíquica, millors resultats acadèmics, títols universitaris i bones feines.
• El sistema d’estratificació es perpetua de generació en generació. La posició social, en general, es transmet d’una generació a l’altra, encara que les societats modernes i post industrials permeten una relativa mobilitat social.
• L’estratificació existeix a totes les societats, però no és exactament igual en unes i altres.
• L’estratificació social no té relació només amb desigualtats econòmiques, sinó també amb diferències culturals o de creences, i aquestes desigualtats són percebudes com a justes i per tant són justificades de diferents maneres, des de la voluntat divina fins al mèrit de cadascú.

En cada societat, present o històrica, podem trobar diferències de mobilitat entre els diferents estrats. Podem distingir quatre tipus d'estratificació: esclavitud, casta, estament i classe. Aquests tipus d'estratificació els troben en el passat històric, però també en l' actualitat.