L'ESCLAVITUD COM A FORMA DE DIFERENCIACIÓ SOCIAL


Correspon a les societats despòtiques orientals, segons denominació de Giner, és a dir, a l'època dels grans imperis d'explotació hidràulica, almenys inicialment. Parlem d'un sistema de divisió social que consta de dos estrats principals:
  • La minoria que pertany al sistema polític, amb una gran subestratificació (rangs i privilegis molt detallats), tot i tots els elements inferiors estan sotmesos a la voluntat del dèspota.
  • La resta de la població, més uniferome i sotmesa al poder polític en règim de semiesclavitud i esclavitud absoluta.

Com a exemples tenim: la societat xinesa tradicional, l'imperi inca o l'egipte faraònic, però també l'explotació de població africana per part dels propietaris agraris a l'Amèrica hispana o al Sud dels Estats Units fins al segle XIX.
L'esclavatge és la forma més extrema de desigualtat en la qual uns individus són possessió d'altres. Les condicions legals de l'esclavitud varien amb el temps: en general s'arribava a ser esclau o esclava per deutes o com a resultat d'una derrota militar. En el segle XVII els europeus simplement anaven a l'Àfrica i apressaven dones i homes que així esdevenien esclaus. A l'època clàssica es trobaven a totes les ocupacions, sovint en feines de responsabilitat, i en l'època de Roma podien arribar a adquirir riqueses i poder; en canvi, al segles XVIII i XIX  als sud dels EUA i Amèrica del Sud, treballaven a les plantacions o al servei domèstic sense cap mena de dret ni possibilitat legal de millora. A l'actualitat, a molts països d'Àfrica encara existeix l'esclavitud en condicions poc conegudes i a països d'Amèrica Llatina i Àsia existeix l'esclavitud per deutes, en la qual el deutor o els seus parents, sovint filles i fills, estan obligats a treballar pel creditor fins que el deute es pagui, cosa que resulta difícil d'aconseguir. A alguns estats del Brasil els camperols són obligats a treballar per la força i se'ls impedeix marxar sota perill de mort. Els immigrants sense regularitzar també treballen sotmesos a condicions semblants a les de l'esclavitud, que són extremes en el cas de les dones obligades a prostituir-se.

Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

KANT Y LA MENTIRA

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)

DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS