FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

XV JORNADAS DE FILOSOFÍA POLÍTICA DERIVAS NOMINALISTAS Y NUEVAS FORMAS DE CONTROL POLÍTICO  Universitat de Barcelona, Facultad de Filosofía -   21, 22 y 23 de noviembre, 2018 Plazo de envío de comunicaciones: 14 de septiembre de 2018 Ponentes confirmados: Bernardo Sorj (Universidad Federal de Río de Janeiro) Jule Goikoetxea (Universidad del País Vasco) José Antonio Estévez Araujo (UB) Instrucciones de envío: ver el CFP adjunto. Dirección de envío y contacto:  jornadasfp@gmail.com Las XV Jornadas Internacionales de Filosofía Política se llevarán a cabo en la Universidad de Barcelona del 21 al 23 de noviembre de este año con el tema «Derivas nominalistas y nuevas formas de control político». El interés del Grupo de Investigación Consolidado “Crisis de la razón práctica” (2017SGR235), animador de este encuentro desde 2004, es abordar las formas de intervención y dominio social, político y cultural relacionadas con las nuevas tácticas de vigilancia

Suplemento especial de El País , octubre de 1992, enmarcado en el Centenario del viaje de Colón.

Acaba de salir al aire (a la nube, más bien) el número 21 de la revista Astrolabio , dedicada a la filosofía política. En esta ocasión dedica un interesante dossier a Richard Rorty.  Se puede consultar en este  enlace .

A partir d'aquesta perspectiva per mirar el món (la connexió lògico-ontològica), els primers filòsofs varen iniciar la seva activitat. Tot sembla haver començat a Milet, capital colonial del sud de l'actual Turquia. Ambient d'intercanvi comercial i prosperitat va afavorir el desenvolupament d'un pensament lliure de lligams mitològics i religiosos (no hi ha un llibre sagrat entre els grecs, cap ortodòxia a respectar o alterar). Entre gent benestant, la possibilitat de dedicar l'oci al pensament especulatiu (sense objectius materials) es va donar, a la vegada que el comerç facilitava també la lliure circulació d'idees entre diversos pobles. No hi ha proves, però possiblement aquests primers filòsofs van ser gent acomodada, amb les necessitats materials cobertes. Desconfiança en els relats mitològics, que no expliquen bé el món (la cartografia homèrica, per exemple, ja no satisfà als mariners). Els naturalistes de Milet, aleshores, varen

H em de comptar amb la idea de la connexió entre logos i realitat, el que s'anomena connexió lògico-ontològica . Es tracta d'un pressupost presocràtic, una idea que tothom accepta tàcitament i ningú gosa qüestionar: el pensament pensa la realitat, la paraula parla de la realitat, perquè el ser i el logos estan connectats. El que pot pensar-se i dir-se, ha de ser; el que no és, no pot pensar-se ni dir-se. És una idea que s'admet sense qüestionar-se, un pressupost cultural d'origen mitològic. Segons Guthrie: "Existe también simpatía entre las cosas y las personas y sus nombres. Hasta el escribir el nombre de un enemigo en una placa de plomo, atravesarla y enterrarla (esto último para entregarla a los poderes de ultratumba), podía trearle daño o causarle la muerte. Esta práctica, aunque en extremo primitiva, era corriente en las cercanías de Atenas misma en el siglo IV a. C., es decir, en los mismos días en que vivían Platón y Aristóteles. Para gentes que piens