FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Parménides hereda la cuestión de la conexión entre el logos (palabra, lenguaje, entre otros significados) y la realidad, de una forma que condicionará totalmente en el desarrollo de su pensamiento. "Muchos problemas, dice Guthrie, de la filosofía griega proceden de la confusión de la gramática, la lógica y la metafísica. Y se confundían estas tres cosas porque, como materias separadas de estudio, no puede decirse que existiera ninguna de ellas" (Guthrie, Los filósofos griegos , pág. 52). Así que Parménides hereda también el problema de entender el logos de esta manera, el uso de una lógica que mezcla la gramática y la metafísica, porque en su época éstas no estaban bien diferencias. De hecho, el uso de ciertas palabras griegas ha de considerarse cuidadosamente, porque nosotros las usamos dentro de un marco lógico diferente. Según Guthrie, el uso del lenguaje entre aquellos griegos aún estaba condicionado por la proximidad de la cultura mágica primitiva, en que una palabra y e...

  L'EXISTÈNCIA D'UN MÓN EXTERN En el capítol 2 del llibre Els problemes de la filosofia de Russell, aquest pensador empirista i analític mostra que, si bé el materialisme és una teoria raonable sobre la realitat i coherent amb el sentit comú, presenta alguns punts febles que no podem deixar de banda. Per exemple, podem provar que existeix la matèria? És a dir, podem provar que existeix quelcom forma de mi i que segueix allà quan jo deixo de mirar-lo? És una pregunta filosòfica important, diu, perquè les conseqüències d'això poden ser impactants. Si no hi ha matèria, ni quelcom fora de mi, aleshores què hi ha? Suposem que no hi ha res fora de mi. El cas és que jo veig una taula, i altres objectes, i altres persones. És evident que són dades dels sentits, i que com a tals són continguts de la meva ment, idees en la meva ment. Si no hi pertanyen a un món fora de la meva ment, aleshores són fruit de la meva ment, de la meva imaginació o d'un llarg somni. Això no és a...

Als meus exàmens de filosofia sempre hi ha alguna pregunta sorpresa per fer pensar, d'aquelles que no es poden respondre memoritzant el contingut del tema, sinó que exigeix una reflexió combinada amb imaginació i deixar-se portar per la creativitat. En l'últim exàmen de 1r de batxillerat vaig fer aquesta pregunta: Comenta la següent afirmació:   “Les coses no tenen significat; tenen existència” (Fernando Pessoa) Pots fer servir les idees exposades en el tema, però també la teva imaginació per explicar què creus que vol dir Fernando Pessoa. Les següents respostes representen les més sorprenents, sobre tot perquè s'acosten a idees formulades per alguns filòsofs de pes i no han pogut estar preparades amb antelació. "Todo aquello que tiene significado, primeramente necesita existir, ya que no puedes definir algo si no hay nada. Una vez entendido esto, el significado no es más que un valor añadido a un hecho, que puede variar según la persona" (...

És una de les qüestions fundadores de la filosofia occidental. D'una banda tenim  el que és o està , que es caracteritza per la seva permanència ; d'altra tenim la necessitat de fer compatible aquesta permanència amb el canvi o moviment que caracteritza el món físic. Com compatibilitzar aquests dos elements ha estat un dels primordials afanys de la filosofia, considerant que el seu punt de partida fou una noció senzilla del canvi: pas del ser al no-ser. Les possibles respostes a aquesta pregunta han condicionat tota la filosofia posterior. Qualsevol teoria sobre la realitat implica haver de respondre a aquestes qüestions: Aclarir la relació entre ser, existir, haver, estar (coses i fets). El fet que a l'aula hi hagi un rellotge, vol dir que aquest rellotge és real, que existeix, però en quin sentit existeix? Allò que pot ser pensat (la muntanya daurada, per exemple) és existent simplement pel fet de poder ser pensat (com a estat mental)? Un aclariment des de la per...

Enlazado con las tradiciones populares arcaicas encontramos el pensamiento homérico, que es esencial para entender el desarrollo de la primera filosofía griega. El paso del mito al logos se produce en este contexto, y no en el órfico, simplemente porque desde el pensamiento homérico es posible realizarlo, ya que él ya ha dado los primeros pasos en esa dirección: por un lado, Homero inicia una racionalización de la creencia religiosa; por otro, su concepción del alma, de la vida y de la muerte es también complementaria de tal racionalización, y afianza el materialismo derivado de ella. Homero es, en cierto sentido, un descreído, un incrédulo en comparación con los personajes micénicos protagonistas de su épica. Lo es tanto que llega a ridiculizar a algunos dioses, como hace Arquíloco pero no se atreve Píndaro. Por eso a Homero se le puede considerar como quien da un paso más hacia el racionalismo religioso griego, que conducirá desde el politeísmo mitológico al monoteísmo abstracto ...