FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

NOTAS DE LECTURA DEL LIBRO DE HANNAH ARENDT: Entre el pasado y el futuro. Ocho ejercicios sobre la reflexión política  (1950-1970).  Traducción castellana en Barcelona, Península, 1996. Arendt inicia su libro reflexionando sobre la ruptura entre nuestro presente y nuestro pasado, cosa que nos deja sin una perspectiva adecuada para encarar el futuro, en términos de civilización, política sociedad, etc. Téngase en cuenta el momento en que escribe este conjunto de artículos, entre 1950 y 1970, en plena Guerra Fría entre los bloques occidental y oriental, entre capitalismo y comunismo, el temor al desarrollo de armas nucleares; Stalin había muerto en 1953 y la URSS estaba en pleno proceso de desestalinización, lo que se conoció como el deshielo , palabra acuñada por Ilya Ehrenburg en su novela homónima, publicada en 1954 (sobre Ehrenburg, véase este enlace ). Este texto de Arendt aporta un sencillo y a la vez rico análisis de las transformaciones ocurridas en el pensamiento occide...

 

Kant distingeix entre: Coneixements purs de l'enteniment, és a dir, aquells vinculats a l'experiència, amb els quals es pot construir el coneixement natural. Coneixements transcendentals de la raó, és a dir, que no es donen en l'experiència ni poden ser contradits per l'experiència. Són aquells que entren en l'àmbit de la raó pura, que juga només amb els conceptes. Per exemple, la idea d'ànima, de la qual, en tant que totalment aliena a l'experiència, no podem obtenir un coneixement sobre la seva naturalesa, sobre si és un ens simple o compost, per exemple. De fet, la raó ens conduirà a pensar tant que l'ànima pot ser un ens simple com un ens compost. Aleshores, per a què serveixen aquestes idees? No per fer de la metafísica una ciència, però sí en un terreny diferent, el de la raó pura pràctica. Quan la metafísica, com a intent de la raó de conèixer, vol posar-se per sobre de l'experiència, aleshores no pot competir amb la...

Mètode hermenèutic La paraula hermenèutica fa referència a la tasca interpretativa dels textos, com ara els mitològics, filosòfics, jurídics, literaris, etc. Interpretar vol dir conèixer el context en què va ser escrit un text, i els problemes que afrontava. Quan la sociologia assumeix aquest mètode, el que vol és arribar a comprendre el sentit de les accions humanes, situar-se dins dels fets en comptes d'observar-los des de fora (com fan els mètodes empiricoanalítics).  Des d'aquest punt de vista, no hi ha fets, sinó interpretacions condicionades pel context, prejudicis que ens permeten donar sentit a la nostra realitat. No només pel context en què s'han produït aquestes accions, sinó també pel context en què seran interpretades, el context de l'investigador, cosa que permetrà un resultat més ric que si seguim un mètode purament observacional. Mètodes criticoracionals Desenvolupat per l'Escola de Frankfurt, a principis del segle XX (Horkheimer, Adorno, B...

La “razón” en la filosofía (en Crepúsculo de los ídolos ) Este texto es una crítica a la labor del filósofo, momificador de conceptos, complementaria con la que aparece en “ Verdad y mentira.. .”. [1] Aquí, Nietzsche se pregunta por la idiosincrasia de la filosofía, en el sentido de su peculiaridad pero también en cuanto a su idiotez (el idiotés griego como peculiaridad del que no ha visto más allá de su terruño). Esa peculiaridad consiste en querer momificar al pensamiento, extraerle su sentido histórico, su devenir, para buscar momias conceptuales , es decir, cosas muertas e inmóviles, porque sólo así, paralizadas, son algo, son reales y verdaderas: “Ser filósofo, ser momia, representar el monótono-teísmo con una mímica de sepulturero”, escribe. La filosofía, pues, en sentido general, opera aún bajo el marco conceptual parmenídeo: lo que deviene no es, sólo es lo que no deviene; lo real es inmóvil, y sólo interesa o real, aunque esté oculto tras el “engaño de los sentidos”. ...

La crítica del llenguatge i el coneixement Al llarg del text Sobre veritat i mentida , Nietzsche desenvolupa els temes de la seva crítica al llenguatge i el coneixement científic i filosòfic. Llenguatge i coneixement, cultura en general, són construccions humanes que han estat muntades des de la base d’un error que ja va ser enunciat per Parmènides: “no és possible el pas de l’ésser al no-ésser”, “no és possible pensar el no-ésser”, “hi ha una connexió entre el logos i l’ésser”. Parmènides va oblidar que l’ésser és només una paraula, un concepte, va confondre el significat de la paraula (ésser és allò que existeix) amb una realitat substantiva efectivament existent (de la qual no en tenim constància perquè no podem sortir de l’àmbit del llenguatge), és a dir, la suposada connexió entre lògica i ontologia que va inaugurar el pensament racional grec. Això és un error, i aquest error s’ha anat acumulant durant els dos mil·lennis de filosofia occidental. La història universal és un...

Filosofia crítica o idealisme crític o trascendental (Kant): síntesi de les anteriors línies de pensament, de fet és una crítica al dogmatisme racionalista (Leibniz) i a l'escepticisme radical de l'empirisme (Hume), que havien tancat el camí per poder explicar el coneixement d'acord amb les noves pautes introduïdes per la ciència experimental des de Newton. Per a Kant, el coneixement no es fonament en l'experiència exclusivament, sinó que l'experiència és interpretada per l'enteniment d'acord amb categories innates: temps, espai, causa, etc. La ment humana posa les condicions prèvies per interpretar l'experiència de forma en forma de lleis universals.

NUEVO NÚMERO DE LA REVISTA CONSTELACIONES ACCESO AL PDF DE LA REVISTA:  enlace

Dos autores, Berman y Habermas, reseñados para La Vanguardia , 5 de mayo de 1989.

Reseña de Reyes Mate dedicada al tan esencial libro Teoría de la acción comunicativa , de Habermas (Madrid, Taurus, 1988, en dos volúmenes) y al texto de Thomas McCarthy, La teoría crítica de J. Habermas (Madrid, Tecnos, 1988). Publicada en El País , 2 de octubre de 1988.