ALFREDO NICEFORO I LA PSICOLOGIA SOCIAL
Alfredo Niceforo (1876-1960)
Sociòleg italià, especialitzat en criminologia.
És un dels primers investigadors socials de tarannà empirista a Itàlia,
aplicant mètodes estadístics per trobar regularitats en la conducta social.
Sota la influència del criminòleg Cesare Lambroso, va desenvolupar una teoria
racista de la conducta criminal, més enllà dels trets físics, com formulava Lambroso.
Per a Niceforo, hi ha components biològics, psicològics i socials que expliquen
la tendència individual vers el crim. No obstant, tots dos parlen de races que
tendeixen especialment vers conductes antisocials, com els habitants de Sardenya,
adscrits al que anomenaríem raça mediterrània. En el seus estudis Delinqüència
a Sardenya (1897) i La Itàlia bàrbara contemporània (1898), analitza
la cultura del sud d’Itàlia, les seves cançons, tradicions i folklore per
provar la inferioritat d’aquestes gents i la seva tendència antisocial, com a
mostra de la seva inferioritat racial. Aquesta visió connecta amb les teories
eugenèsiques (Pearson, per exemple).
Formula la teoria del “jo profund” (deep
ego), font d’impulsos subconscients de caràcter antisocial que representen
una mena de reversió vers una existència pre-civilitzada, el fons animal de l’ésser
humà. A aquest element considerat residual se li oposa una mena de “jo
superior”, que controla aquests mecanismes antisocials, impedeix conductes que
podrien se delictives i afavoreix les interaccions socials. De, vegades, però, l’ego
profund aconsegueix evadir-se del control de l’ego superior, i manifestar-se en
la conducta d’un individu. Es tracta, doncs, d’una teoria dualista de la natura
humana. Aquesta teoria, publicada al 1902, té molts punts de connexió amb la psicoanàlisi.
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.