ALFREDO NICEFORO I LA PSICOLOGIA SOCIAL

Alfredo Niceforo (1876-1960)


Sociòleg italià, especialitzat en criminologia. És un dels primers investigadors socials de tarannà empirista a Itàlia, aplicant mètodes estadístics per trobar regularitats en la conducta social. Sota la influència del criminòleg Cesare Lambroso, va desenvolupar una teoria racista de la conducta criminal, més enllà dels trets físics, com formulava Lambroso. Per a Niceforo, hi ha components biològics, psicològics i socials que expliquen la tendència individual vers el crim. No obstant, tots dos parlen de races que tendeixen especialment vers conductes antisocials, com els habitants de Sardenya, adscrits al que anomenaríem raça mediterrània. En el seus estudis Delinqüència a Sardenya (1897) i La Itàlia bàrbara contemporània (1898), analitza la cultura del sud d’Itàlia, les seves cançons, tradicions i folklore per provar la inferioritat d’aquestes gents i la seva tendència antisocial, com a mostra de la seva inferioritat racial. Aquesta visió connecta amb les teories eugenèsiques (Pearson, per exemple).



Formula la teoria del “jo profund” (deep ego), font d’impulsos subconscients de caràcter antisocial que representen una mena de reversió vers una existència pre-civilitzada, el fons animal de l’ésser humà. A aquest element considerat residual se li oposa una mena de “jo superior”, que controla aquests mecanismes antisocials, impedeix conductes que podrien se delictives i afavoreix les interaccions socials. De, vegades, però, l’ego profund aconsegueix evadir-se del control de l’ego superior, i manifestar-se en la conducta d’un individu. Es tracta, doncs, d’una teoria dualista de la natura humana. Aquesta teoria, publicada al 1902, té molts punts de connexió amb la psicoanàlisi.





 

Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

BRANQUES DE LA FILOSOFIA

DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS

KANT Y LA MENTIRA