MARX I LA SOCIOLOGIA

Sota aquest aspecte del pensament de Marx trobem al sociòleg que vol explicar les estructures bàsiques i profundes de la realitat social, com a base de les estructures superficials i més visibles, al llarg de la història humana. Es tracta de fer sortir a la llum aquelles estructures fonamentals amagades (les relacions de producció, l'explotació, l'alienació), emmascarades per les estructures superficials (la ideologia, la cultura, la família, els sistemes polítics, educatius, etc.). Per això Marx és considerat un filòsof de la sospita. Pensa que les idees dominants de cada època han estat sempre les idees de la classe dominant, que imposa la seva ideologia o interpretació del món sobre la resta de les classes inferiors (allò que ell anomena falsa consciència). En el seu temps, els partidaris del capitalisme neguen l’existència del conflicte i veuen tota l’organització social com a “natural” i producte de les diferents aptituds individuals. Des del punt de vista de Marx, el sistema capitalista no és en absolut natural, sinó una construcció social. Per això escriu:

"En el procés de la producció social en què viuen els homes, entren en relacions definides que són necessàries i independents de la seva voluntat; aquestes relacions de producció corresponen a un estadi concret del desenvolupament material de les forces de producció. La totalitat d'aquestes relacions de producció constitueix l'estructura econòmica de la societat, el fonament real sobre el qual s'aixequen les estructures jurídiques i polítiques, i a les quals corresponen formes concretes de la consciència social. El mode de producció de la vida material determina el procés social, polític i espiritual. No és la consciència dels homes la que determina la seva existència, sinó al contrari, és la seva existència social la que determina la seva consciència" (Marx, Contribució a la crítica de l'economia política, citat der Salvador Giner, Historia del pensament social, Barcelona, Ariel, pág. 477).

Per a Marx, les societats estan formades per institucions socials (subsistemes socials encarregats de satisfer diferents necessitats de les persones); pensava que l’estructura econòmica era el subsistema social amb més influència en el conjunt de la societat, i que es pot explicar pràcticament tot el funcionament de les altres institucions socials (família, política, religió, sistema educatiu, etc.) explicant el funcionament del sistema econòmic. Marx pensava que l’economia era la base o infraestructura de la societat, i sobre ella s’assentava la societat, constituïda per les classes socials, i per últim altres institucions socials (família, política, religió), que formaven la superestructura social, sempre al servei de la infraestructura econòmica. Tanmateix, les contradiccions presents en les estructures profundes de la realitat social condueixen a generar forces (conflictes) que poden moure la història cap a noves formes, noves estructures profundes i noves manifestacions superficials d'aquestes noves estructures. En tant que són forces derivades de contradiccions, el motor d'aquest procés de canvi social en el fil de la història s'anomena dialèctic.

Hom discutiex si en la dialèctica marxiana com a procés històric hi ha un determinisme absolut o no. Marx parla de la lluita de classes com a motor de la història, però tot respon a un conjunt de forces impersonals regides per lleis inevitables (historicisme). Ferrater Mora considera que no podem parlar d'un determinisme fort, que Marx contempla lleis que regeixen les transformacions socials, les relacions estructurals, però no funcionen com les lleis naturals, atès que Marx admet la possibilitat de la intervenció humana (en cert sentit, imprevisible) en el moviment històric. És la filosofia de la praxis: pensar el món per canviar-lo. Atès que una dialèctica pura i plenament determinista fa inevitable el canvi social, sense la via de l'acció (humana, proletària), però, quin sentit té parlar de revolució?

No obstant, aquesta atenció marxista a la praxis serveix per posar en qüestió el caràcter científic de la seva sociologia i la seva interpretació de la història. El marx sociòleg no és un observador de la realitat, sinó que vol canviar-la per la via de la intervenció o interferència en els procesos socials reals. Es tractaria doncs d'una filosofia partidista, una filosofia social de la classe treballadora, assenyala Ferrater Mora, que serveix per impulsar la revolució i l'alliberament social i polític dels obrers. Una nova ideologia que vol desemmascarar les altres ideologies.

En aquest sentit, cal distingir diverses interpretacions posteriors del pensament social de Marx:

• Destaquen el seu caràcter sociològic:
• W. Pareto
• K. Mannheim
• M. Weber
• Destaquen el seu caràcter filosòfic i ideològic:
• Lukács
• Sartre
• Marcuse
• Destaquen els seus elements polítics:
• Lenin
• Mao