MÈTODES QUANTITATIUS EN SOCIOLOGIA

Pretenen poder tractar matemàticament els diversos fenòmens socials observats, trobar les seves causes i fer generalitzacions a partir de les relacions i correlacions observades en les diferents formes de tractar les dades, segons criteris estadístics (enquestes). La interpretació dels estudis de camp i altres mètodes qualitatius presenta normalment problemes de generalització. ¿Com podem estar segurs que el que succeeix en un determinat context es pot aplicar a altres situacions ?

• L’enquesta no té aquest problema, consisteix a recollir informació per mitjà de qüestionaris que s'envien per correu o es passen directament a un grup de persones seleccionat, o es poden fer per telèfon. Així com el treball de camp és més apropiat per a estudis en profunditat, les enquestes proporcionen una informació menys detallada, però que, amb un marge de confiança, s’aplica a un àrea extensa.
• Les enquestes s’utilitzen molt pels avantatges que ofereixen, els resultats es poden quantificar i analitzar fàcilment, es poden estudiar grans quantitats de gent i hi ha empreses especialitzades, si se les pot pagar, en fer enquestes.
• Així i tot, aquest mètode és objecte de crítiques: la quantificació crea una aparença de precisió que pot ser qüestionable, ja que les repostes als qüestionaris són superficials, i si el qüestionari s’envia per correu hi ha molta gent que no respon i així la mostra deixa de ser significativa. Els qüestionaris són molt impersonals i no permeten fer-se una idea correcta dels processos mentals humans. Dues persones poden respondre el mateix a una pregunta per raons molt diferents, les raons no consten al qüestionari. Per aquest motiu es recomana que les investigacions que utilitzen enquestes es complementen amb treball de camp o altres mètodes qualitatius.
• En les enquestes poden utilitzar-se dos tipus de qüestionaris, tancats i oberts. Els qüestionaris tancats tenen les respostes marcades: si/no/ns.nc o Molt satisfeta, bastant satisfeta, poc satisfeta, insatisfeta, etc. Com que les categories de resposta són limitades les respostes són fàcils de comparar i tabular, per una altra banda, i com que les respostes no es poden matisar, la informació que proporcionen és restringida. Un altre tipus de qüestionari és l’obert, en el qual el personal entrevistat pot expressar-se amb les seves pròpies paraules. Aquests proporcionen més informació que els tancats, però la flexibilitat de les respostes fa que sigui més difícil comparar i tabular.
• Les preguntes d’una enquesta s’han de formular acuradament per tal que els resultats siguin fiables: no han de ser massa vagues, per exemple, no serviria: Què pensa de l’ESO? També s’han d’evitar les preguntes amb un biaix que indueixen una resposta concreta, per exemple: Li desagrada què...? La pregunta hauria de ser més neutral, com per exemple: Què opina de...? Les preguntes han de ser clares i concises. És important l’ordre de les preguntes, ja que unes poden servir per confirmar les altres.
• Com que és impossible estudiar tothom (l'univers de població), l’investigador es concentra en una petita mostra de la població. En general es pot confiar que els resultats que es derivin de les respostes de la mostra es poden generalitzar a tota la població. Per exemple, l’opinió de dos mil o tres mil votants pot donar una idea de la intenció de vot del total de la població. Per tal d’aconseguir resultats el mostreig ha de ser representatiu, és a dir, que la mostra ha de tenir en la seva composició les característiques de la totalitat de la població. L’estadística ha elaborat normes per aconseguir mostres de la quantitat i naturalesa adients.
• Un procediment particularment important és el mostreig aleatori, on tria una mostra en la qual cada membre de la població té les mateixes possibilitats de ser inclòs La forma més sofisticada d’obtenir una mostra  a l’atzar és donar un número a cada membre de la població i utilitzar un ordinador que generi números aleatoris dels qual sortirà la mostra, per exemple triar un número de cada deu. La importància del mostreig és vital: recordeu el cas de l'enquesta d'intenció de vot durant la campanya presidencial de W. Wilson, o el l'enquesta de seguiment del debat Nixon-Kennedy.
• Els qüestionaris s’han de dissenyar tenint en compte les característiques dels entrevistats, de manera que estiguin redactats en un llenguatge que els sigui intel·ligible, per exemple la pregunta: Quin és el seu estatus marital ? pot resultar desconcertant i seria més útil formular-la de la següent manera: És vostè soltera, casada o divorciada? Abans d’ aplicar un qüestionari es fa un estudi inicial passant-lo a un grup reduït de persones per detectar possibles mancances.