HUME, LA PERCEPCIÓ I LES LLEIS DE L'ASSOCIACIÓ
Quant a Hume, cal dir que
representa un pas crític respecte de les possibilitats del coneixement humà, a
la vegada que revisa les concepcions lockianes sobre la percepció:
- Impressions: dades de l'experiència, les
sensacions directes, que ens deixen empremta.
- Idees: imatges febles de les impressions,
compostes d'impressions rebudes prèviament. El cervell construeix idees
amb impressions, de manera que podem tenir idees que no s'han percebut,
sinó que s'han fet associants diferents impressions (muntanya daurada,
cavall blau). Són les idees factícies de Descartes.
Per fer les idees, Hume
formula les lleis de l'associació i la memòria (Aristòtil també ho havia fet):
- Semblança: la ment associa coses semblants.
- Contigüitat enl'espai i el temps: la ment
associa sensasions que s'experimenten juntes.
- Causa-efecte: si un event passa seguit d'un
altre, la ment acaba considerant una relació causa-efecte entre ells. La
causalitat no está en el món sinó en la nostra forma de interpretar el
món, és una facultat nostra. El fum no és la causa real del foc, només
podem dir que el fum segueix habitualment al foc, però només això.
Simplement confiem en la regularitat de l'experiència passada, tot i que
no podem confiar en una regularitat futura.
Les lleis de l'associació són
una de les primeres aportacions de la psicologia basada en l'observació.
Fan servir el mètode
introspectiu (mirada interior) per analitzar els procesos psíquics que els
interessen: la percepció i l'associació d'idees i sensacions. És una
investigació orientada a fonamentar la filosofia empirista.
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.