HUME, LA PERCEPCIÓ I LES LLEIS DE L'ASSOCIACIÓ

Quant a Hume, cal dir que representa un pas crític respecte de les possibilitats del coneixement humà, a la vegada que revisa les concepcions lockianes sobre la percepció:
  • Impressions: dades de l'experiència, les sensacions directes, que ens deixen empremta.
  • Idees: imatges febles de les impressions, compostes d'impressions rebudes prèviament. El cervell construeix idees amb impressions, de manera que podem tenir idees que no s'han percebut, sinó que s'han fet associants diferents impressions (muntanya daurada, cavall blau). Són les idees factícies de Descartes.
Per fer les idees, Hume formula les lleis de l'associació i la memòria (Aristòtil també ho havia fet):
  • Semblança: la ment associa coses semblants.
  • Contigüitat enl'espai i el temps: la ment associa sensasions que s'experimenten juntes.
  • Causa-efecte: si un event passa seguit d'un altre, la ment acaba considerant una relació causa-efecte entre ells. La causalitat no está en el món sinó en la nostra forma de interpretar el món, és una facultat nostra. El fum no és la causa real del foc, només podem dir que el fum segueix habitualment al foc, però només això. Simplement confiem en la regularitat de l'experiència passada, tot i que no podem confiar en una regularitat futura.
Les lleis de l'associació són una de les primeres aportacions de la psicologia basada en l'observació.

Fan servir el mètode introspectiu (mirada interior) per analitzar els procesos psíquics que els interessen: la percepció i l'associació d'idees i sensacions. És una investigació orientada a fonamentar la filosofia empirista.

Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

BRANQUES DE LA FILOSOFIA

KANT Y LA MENTIRA

DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS