ESPÈCIES I RACES

Cavalli-Sforza es demana què és una raça, i respon: “Una raça és un grup d'individus que podem reconèixer com a biològicament diferents dels altres” (Genes, pueblos y lenguas, pág. 34). Convé llegir el pròleg.

És una resposta des de l'antropologia física, una resposta que podem aplicara qualsevol població biològica, com ara gats o pardals. Les diferents races de gats presenten uns trets concrets, visibles i identificables, i a més uniformes, que permeten definir-les i classificar-les.

Aquesta idea de raça presuposa algunes coses importants (Genes..., pàg. 35):

Ø      Que hi ha diversitat entre una població i altra, encara que siguin geogràficament properes.

Ø      Que si trobem diferències significatives entre dues poblacions, haurem de parlar de races diferents.

Ø      Que aquestes diferències s'hauran de manifestar estadísticament, és a dir, hauran de ser significatives i no vinculables a l'atzar.

Ø      Les diferències estadísticament significatives es refereixen a l'anomenada distància genètica entre poblacions (més informació: polimorfisme i distància genètica), és a dir, diferències entre els mapes genètics d'aquestes poblacions sotmeses a comparació. Si entre elles, tot i que siguin molt properes, hi trobem una distància genètica, per petita que sigui, ja podrem parlar de dues races diferents.

Fins aquí el que ens diu l'antropologia física a partir del desenvolupament dels estudis genètics de poblacions. El problema és que la significació estadística de les diferències entre poblacions és una qüestió arbitrària:

“En la práctica, se puede generalizar diciendo que hay diferencias, muy pequeñas, incluso entre aldeas vecinas, pero que son insignificantes; y que al aumentar la distancia geográfica, la distancia genética también aumenta, pero sigue siendo insignificante con respecto a las distancias que se observan entre individuos de la misma población” (Genes..., pàg. 35).

El polimorfisme genètic és la pedra de toc del racisme: les distàncies genètiques afecten a tots els individus d'una població, tant si comparem als de diferents poblacions com si ho fem entre individus d'una mateixa població.

La idea de Cavalli-Sforza és que no hi ha cap diferència essencial entres els éssers humans, i que les diferències que es consideren racials són només d'ordre secundari. Els humans pertanyem a l'espècie sapiens sapiens i som iguals en un 99,9 % del nostre mapa genètic (genoma), mentre que les diferències entre els individus suposen només un 0,1 %. Aquest conjunt de diferències és el que s'associa a diferències racials com si fossin estructurals, quan només són accidentals.

Les diferències entre les anomenades races són fruit de l'acumulació d'adaptacions durant molt de temps en poblacions humanes que s'han mantingut aïllades, sense barrejar-se amb altres. Per això se'n diuen varietats geogràfiques i responen a factors adaptatius, climàtics sobre tot, i que han estat transmeses genèticament. Són molt estables si no n'hi ha creuaments entre les poblacions de diferents zones. Són adaptacions que afecten a:

·        Estructura corporal i del crani

·        Color de la pell

·        Tipus de cabell

·        Forma dels ulls o del nas

·        Resistència a certes malalties

·        Feblesa davant altres malalties

Es pot treballar aquesta qüestió fent una recerca de les diferents races o varietats geogràfiques humanes, i traçar així una mena de mapa.

Les varietats geogràfiques, concepte que agrada més que el de raça, s'entenen en tant que al món hi ha barreres físiques i culturals (llengua) que dificulten la barreja entre diferents poblacions, i afavoreixen l'aparent uniformitat que presenten algunes d'aquestes varietats. Això està vinculat també a la idea de freqüència genètica: parlem de gens o trets visibles que es repeteixen i s'expandeixen en àrees concretes, on laïllament afavoreix també la uniformitat genètica i la cultural. Cosa que podria ajudar a entendre el concepte de raça, però novament topem amb inconvenients: en realitat no hi ha àrees completament aïllades, les barreres físiques no impedeixenl'intercanvi entre poblacions, i a més, les diferències genètiques entre poblacions aïllades són molt petites (Genes..., pàgs. 35-37).

En la mesura que aquestes varietats han estat incomunicades, s'ha mantingut una certa uniformitat de les seves característiques visibles (el fenotip), tot i que la diversitat genètica intra-racial és tan alta com la inter-racial. El cas, però, és que si ens atenem a la visibilitat, sembla que podríem parlar de races pures i diferenciades unes de les altres per uns determinats trets marcadors.

Ø      Recentment s'ha sabut que els europeus, fa uns 8000 anys, encara tenien la pell fosca. Han estat els canvis climàtics els causants de la diversitat racial, després estabilitzada en poblacions que s'han mantingut aïllades. Un posterior intercanvi genètic disoldria amb el pas del temps aquesta uniformitat de les característiques físiques de les poblacions humanes.

Aquestes diferències morfològiques entre les diferents poblacions del món són producte de la selecció natural en relació amb el clima, selecció iniciada a partir de l'expansió de l'homo sapiens pels continents des del seu lloc originari, una determinada regió de l'Àfrica oriental. També és possible que factors com l'atractiu fisic-sexual s'hagin afegit al clima, afavorint la reproducció d'individus amb determinades característiques, com ara els ulls asiàtics (Cavalli-Sforza, Genes..., pág. 19).

L'adaptació al clima produeix una gran homogeneitat en les poblacions que viuen en aquest territori-clima, i a la vegada una marcada diferenciació amb altres poblacions adaptades a altres climes. Per manifestar-se aquestes adaptacions cal l'acumulació de molt de temps, però no tant com podria pensar-se (Cavalli-Sforza, Genes..., pág. 21).

Finalment, l'adaptació al clima afecta sobre tot a la superfície corporal, per la qual cosa els factors de diferenciació entre les poblacions es fan més visibles, i permet establir el concepte clàssic de raça.

è    Tanmateix, si entrem en el terreny de la genètica, aquestes diferències es dilueixen: en parlarem de polimorfisme genètic i distància genètica.

Un quadre de Cavalli-Sforza ens permet fer-nos una idea de la varietat genètica humana i a l’hora de les diferents distàncies genètiques entre els humans, gracies a la seva dispersió pel planeta: distàncies genètiques humanes.

Per a què serveixen aquestes classificacions?

• Aquests trets diferenciadors serveixen per classificar els humans en grans grups racials, cosa que en el passat ha estat subjecte a manipulacions per part dels científics.
• Aquests classificació pot servir per conèixer millor els humans assumeix un sentit descriptiu, antropològic, sociològic, demogràfic, però és perillosa si el coneixement s'instrumentalitza per discriminar poblacions senceres, fins al punt de sotmetre-les a l'extermini. Creiem que hi ha races perquè només ens fixem en trets simples i visibles que presenten certa uniformitat que no existeix si mirem més a fons, a nivel genètic. La part visible ens fa pensar que hi ha races uniformes i, per tant, pures (Genes..., pàg. 39).
• El perill del racisme és que fa passar per realitat quelcom que no és veritable, perquè no podem parlar mai de races pures, ni hi ha cap prova de que cap raça sigui superior a les altres. El podem definir com un sentiment de superioritat cultural associat a la raça, cosa que no és correcta, tot i haver tingut, en algun moment històric (segona meitat del segle XIX), cert suport des de la ciència (perquè les dades empíriques permetien pensar-ho). El concepte de raça deriva d'una excessiva atenció vers la manifestació visible de la diversitat humana, que ha permès parlar de dos conceptes ara erronis (Cavalli-Sforza, Genes, pueblos y lenguas, pág. 21):

Ø     La puresa racial

Ø     La diferència racial clara

• Text de Cavalli-Sforza sobre les causes del racisme.
• En la segona meitat del segle XIX, els antropòlegs només comptaven amb els caràcters visibles dels humans, i per això només van poder diferenciar els humans segons trets molt simplificats (color de la pell, forma de les parpeles, etc.). Ignoraven que la puresa racial només podria explicar-se per una homogeneitat genètica que no existeix i que a més seria contrària a l'evolució de qualsevol espècie animal. Van ser els desenvolupaments científics posteriors els que permeteren una revisió del concepte de raça, vinculat a la genètica, de manera que la idea de puresa racial ha quedat disolta en el que es diu polimorfisme genètic.
• Text de Cavalli-Sforza sobre racisme i polimorfisme.