COM COMENTAR UN TEXT FILOSÒFIC

Hi ha moltes maneres de fer un comentari de text filosòfic, segurament podríem trobar tres o quatres guies amb instruccions diferents, tot i que amb molts aspectes semblants. Seguidament proposarem una manera de fer comentaris que sintetitzi breument totes les possibilitats. És una feina intel·lectual i, per tant, flexible i oberta, que ha de contemplar la creativitat de cada individu. No obstant, roman sotmesa a determinades regles de procediment, que són les que aquí intentarem mostrar.

Aquesta activitat és important, perquè forma part de l'estructura de les proves de selectivitat. L'estructura de les nostres proves serà semblant, per anar acostumant-nos al repte final.

El comentari de text exigeix seguir determinats passos:

PREPARACIÓ

1. Llegir el text amb atenció, dues o tres vegades (se suposa que estem davant d'un fragment). Subratllar les paraules importants i prendre nota de les idees que ens vinguin al cap mentre llegim (pluja d'idees). Diferenciar les idees principals de les secundàries, a més de l'estructura argumentativa del text. Podríem dir que cal fer un resum o un esquema del text, per completar aquest primer pas (vegeu com es fan, en els apartats anteriors). Cal separar el fons de la forma (en un text literari, la forma seria molt important, però en un text filosòfic importen els conceptes, i la forma queda en un segon pla, tot i tenir certa importància).

2. Esbrinar quin és el tema general del text, a què es refereix l'autor, quina pregunta intenta respondre, quin problema planteja. Es pot explicitar aquest problema en forma d'interrogant. I a més, esbrinar quina és la tesi de l'autor, és a dir, de quina manera intenta respondre a la pregunta formulada. Potser no presenta una única resposta, sinó que fa un plantejament de les possibilitats de resposta, cosa que també haurem de recollir. O simplement el text que tenim al davant només planteja les preguntes. I finalment, esbrinar com construeix, amb les idees principals i secundàries, com les connecta, l'estructura argumentativa del text (deductiva, d'allò general a allò particular; inductiva, dels exemples concrets a la idea general; d'autoritat, és a dir, donant-se suport des de l'opinió d'altres; l'experiència personal, el sentit comú, l'opinió dels altres, la intuïció, etc.).

3. Considerar si sabem d'altres autors que parlin sobre el mateix tema, i si el tema està relacionat amb problemes filosòfics sobre els quals tinguem altra informació. També interessa tenir referències biogràfiques sobre l'autor, la seva biografia intel·lectual ens pot servir per entendre millor el que vol dir, i per millorar el nostre comentari.

ELABORACIÓ-REDACCIÓ

1. Tenim molta informació que hem de col·locar adequadament, en ordre, sense repetir-nos. Per aconseguir això, es pot fer un esquema de la nostra redacció, per seguir-lo i no perdre'ns.

• Possible títol del text (on surt la idea fonamental del text, però millor que no sigui copiada del text). Es correspon amb el tema o la idea principal del text.
• De vegades cal un subtítol
• Idees principals (tesi que defensa l'autor) i idees secundàries o complementàries (que serveixen de suport a la tesi). Intentar no reproduir el text literalment, però presentar el tema o idea principal de forma clara i concisa.
• Aquí ja podem plantejar la pregunta i la resposta de l'autor, la seva tesi i com la defensa o justifica, és a dir, l'estructura argumentativa del text. Podem remarcar la qualitat argumentativa del text, si comet incongruències (manca de lògica interna), contradiccions, fal·làcies i metonímies.
• Situar les idees en el context: l'autor, la seva biografia intel·lectual, escola filosòfica, problema que intenta resoldre, període històric. Es tracta de anar desenvolupant el pensament de l'autor a partir del text, però no cal exposar la seva filosofia completa, sinó només allò que té relació amb el tema del text, i cal evitar el perill d'afegir dades que no siguin rellevants per al cas que tractem en el text, com per omplir espai. Aquesta part equival a la pregunta 3 de la prova de filosofia de selectivitat.
• Possible comparació amb el pensament d'altres autors, que hagin tractat el mateix problema.
• Possible opinió o reflexió crítica sobre la qüestió, vinculada a problemes actuals, si s'escau, si el problema plantejat és rellevant en el present. La comparació amb altres autors pot ajudar a orientar-nos en aquesta part. El que més compta aquí és la part argumentativa, el valor dels arguments aportats per l'alumnat, la seva pròpia aportació a la solució del problema plantejat en el text, de forma creativa però ben fonamentada.